A la tarda

Avui l'aventura es podria dir:

A la recerca del nou CAP, descobrint Nou Barris.

Mapa en mà i amb al tarda lliure per endavant decideixo agafar el camí cap al meu nou CAP ( ja que , per fi, estic empadronada a Nou Barris).
I camina que caminaràs, quan ja fa estona que crec que una de dos: o bé els carrers no tenen el mateix nom que jo vaig veure al mapa, o bé el carrer que busco no existeix, em trobo davant del Parc del Turó de la Peira: aquí és on he confirmat que m'havia perdut definitivament.

I mitja volta, fins que m'he decidit a preguntar. Unes senyores molt amables, mig en català, mig en castellà, m'han indicat molt correctament com arribar a la meva destinació.

I quan per fi em planto davant del taulell del CAP Turó ( que per cert, és molt més bonic que el de Montnegre ;P) el noi de darrera el taulell em diu que l'horari per fer el canvi de CAP és de 1 a 4 ( això menre li explicava a la seva companya de taula on es comprava les botes de Drag i que te les fan a mida....). Finalment li he fet pena al pobre noi dient-li que "jo de 1 a 4 treballo" i he aconsqguit sortir amb la meva nova tarja a la mà.

I ja quan tornava he sentit un trosset de conversa ben curiósa:

- "I tu hijo qué tal? Está contento con lo de los autobuses? Ya les han dado aquello que pedían? Sí, aquello que no querían trabajar, mujer..."

Aquí es tallava la conversa, ja era massa lluny. M'ha fet molta gràcia, m'hagués agradat sentir la resposta, però ja era massa lluny.

I ja per acabar he comprat fruita a una fruteria que regenten uns xinesos, i he sentit com una dona els hi dèia un parell de paraules an xinès i les noies del taulell i li han donat les gràcies, qua bonic.

Sí és que cada barri és un món, i aquest meu nou barri sés molt més interessant del que sembla a primera vista ;)
I tinc la sort de poder-lo disfrutar, de tant en tant, en un dia tan fantàstic com avui.

I un últim apunt:
Hi ha moviment al meu barri!: Trobada Alternativa de Nou Barris, l'Ateneu de 9Barris, i els que em queden per descobrir!!

Happy

Avui potser per vosaltres ha estat un dilluns normal i corrent, però per mi ha estat un dia diferent: tenia festa a la feina. No és cap dia especial, ni se celebra res, però és un dia en el qual tinc la tarda lliure, i per a mi això és tot un privilegi del que no puc gaudir sovint.

De manera que he decidit aprofitar-lo i hem anat al cinema a veure: "Happy, un cuento sobre la felicidad", de Mike Leigh. Aquesta pel.lícula, senzilla i alegre (tal com el seu nom indica) m'ha encisat. No pels efectes especials, ni perquè el guió fós una cosa fora del comú, sinó per la seva senzillesa, la seva manca de pretensions, el retrat d'uns personatges tan reals i alhora tan fantàstics que te'ls acaben estimant, igual que notes que el director també se'ls estima amb totes les seves forces.

He sortit del cinema amb una sensació agradable, de tranquil.litat, de veure les coses des d'un punt de vista diferent, i crec que això se li ha d'agraïr al film,al seu autor i a la seva protagonista, una noia normal i corrent, que sense fer res, ho fa tot, igual que el director.

La meva recomanació és que, si podeu, aneu a veure aquest film fantàstic, de segur que us encantarà.