El Silenci

Enyor VS Repte

2011-09-21T11:59:00.001-07:00

Cau el vespre i ,prop del riu, penso que trobo a faltar el mar. Aquella sensació de llibertat, de profunditat, de "tot és possible" que només les immenses onades poden portar-me.
A voltes l'enyor és tant gran que no sé si ho podré suportar, però la il.lusió del repte, del "serè capaç?"salta amb força, amb energia, i m'empeny a seguir un dia més a la ciutat de la pluja, la boira, el fred, i les distàncies inacabables.

Dos mesos i tres visites després d'haver deixat Barcelona penso que tinc ganes de tornar a la ciutat que m'ha vist créixer, on tot és conegut, familiar,proper...on tot és fàcil. Fàcil, una paraula curiosa que prèn força quan canvies el teu entorn segur per un entorn que podríem considerar hostil.

És el repte de canviar de vida, d'amics, de feina, d'idioma... El repte de canviar-ho tot i de veure si tu també canviaràs, o com.

La meva lluita interior és contínua, però ja era això el que vaig triar ;)

Enyor VS Repte....Continuarà.

Aqui comença i s'acaba

2011-09-13T16:17:00.001-07:00

Així doncs, comença el camí, la travessia pel desert, amb les maletes fetes i moltes ganes d'aprendre canvio de ciutat i m'embarco en una aventura que no sé on em durà. Tanco una etapa preciosa de la meva vida, que he compartit amb gent impressionant, on he tingut el privilegi de conèixer una èlit de persones espectaculars que em fan valorar l'amistat i el valor d'un projecte compartit per sobre de tot. Que em fan tenir els peus a terra i em donen suport en els meus somnis impossibles.

Ha estat una decisió que m'ha costat molt de prendre, que no ha estat fàcil però de la qual n'estic orgullosa i convençuda. Convençuda de que aquest viatge-aventura em durà ben lluny, on els meus somnis creixen i es fan realitat. Convençuda de que passi el que passi me'n sortiré, perquè tinc el suport incondicional i la força d'un exèrcit d'amics i d'una família espectacular que em fan sentir important, igual que ells ho són per a mi. Convençuda de que tornaré i de que, llavors, serà millor, jo seré millor.

Hi ha moments que els vius intensament, i per mi, aquest és un d'ells. Aquesta sensació de viure l'aventura, la meva pròpia aventura, és una sensació única.

Així doncs, no m'acomiado, dic Fins aviat, veniu-me a veure, us trobaré a faltar. :D

El km12 de la C63

2011-05-22T16:41:00.000-07:00

Al km 12 de la C63 hi ha un cartell que ho indica. Al costat del cartell una porta.
Darrera la porta un jardí i una piscina.
Una mica més enllà un garatge, i al capdamunt d'unes escales, una casa.

Ara la casa és buida, però hi havia hagut molta vida. Hi havia hagut celebracions de Nadal, criatures fent cagar el tió, aniversaris, estius tranquils vora la piscina, sopars a la fresca, dinars de diumenge i esmorzars a la taula de davant de la cuina, on, de bon matí, hi toca un airet molt dolç.

És la casa dels meus avis materns, tot i que va acabar essent la casa de la meva àvia. L'àvia més guapa, més dolça i més bona de totes.

Com que va ser mare de molt jove també va ser una àvia molt jove, és per això que la vaig poder difrutar durant molts anys.

La meva àvia era una dona especial, era diferent.Per sort, al seu poble, ningú se'n va adonar. Tot i que l'estimàven i la respectaven, no crec que arribéssin mai a adonar-se de com de fantàstica n'era.

Ja fa un any que va marxar, però el seu record és tan viu que de vegades la veig, o la sento, i sento que la trobo moltíssim a faltar.

Ara ens toca budiar casa seva, aquesta casa que ella mateixa va construïr, plena de records i de moments viscuts, moments alegres, moments tristos, moments durs...

Per sort la meva àvia ho guardava tot, i en una tarda de dissabte vaig poder reviure, a través de desenes d'àlbums de fotos, la seva vida i la de la nostra família. Guardava els treballs de final de curs dels nostres primers anys a l'escola, guardava la roba que ja no ens posàvem, tota la roba de quan érem bebès, i alguns dels ninos de peluix que havíem tingut en algun moment de la nostra infantesa. Suposo que era una de les seves maneres de dir-nos que ens estimava.

Tothom sap que els avis marxen, normalment molt aviat, ens deiexen el record, l'amor, com ens han cuidat i estimat, petits moments viscuts. I tot i que es fa molt difícil deixar-la anar, guardo el seu record ben endins, amb tot el que m'ha aportat i tot el que ens hem estimat.

( En record de la meva estimada àvia Enriqueta)

Petits Moments II

2011-04-09T04:21:00.000-07:00

I és aquí, un dissabte al matí qualsevol, prenent un cafènllet-biquini-aiguanatural mentre llegeixo una revista, quan em sento millor que mai.
Veig la Sagrada Família, les obres, els cotxes i els busos que passen aliens al meu petit moment de felicitat.
Sembla que l'estiu és a tocar, samarretes de tirants, crema solar i pantalons curts.
Els llargs matins a la platja i les llargues vesprades en alguna terrasseta de Gràcia.
Aprofitem ara que podem, gaudim del bon temps i posem-nos ben morenes.
I sobretot: deixem-nos de "M'agrada" al Facebook i comentem més el blogs, seria un bon exercici :)

Petits moments

2011-03-14T08:37:00.000-07:00

Recordo aquell dia a Madrid, al menjador de ca l'Ana. La Clara es va estirar al sofà, es va tapar amb el mocador estiuenc de colors i va tancar els ulls dolçament mentre l'Ana i jo xerràvem de no recordo el què.
L'expressió pacífica de la Clara, la conversa que fluïa entre l'Ana i jo... Era aquell moment després de dinar on tot sembla més fàcil, més senzill.
Són aquests moments que de cop recordes, et venen al cap, no van ser moments decisius ni importants, però si especials.. Són aquests petits moments els que, d'alguna manera, dónen sentit a tot plegat. No te n'adones fins més tard que, aquell, va ser un moment màgic. I apareix així, de cop i volta, i tal com ve, se'n va.
Potser l'important és això, disfrutar d'aquests petits moments, agafar-los i guardar-los com un tresor, perquè formen part de tu, et creen i t'enriqueixen.
Cal aprofitar el moment, sense pensar-s'ho dues vegades i saltar, i esperar que se't despleguin les ales i puguis sortir volant.

Avui

2010-12-11T08:29:00.000-08:00

Avui no vull mirar el rellotge, no vull pensar en demà, no vull pensar en qui sóc, ni cap a on vaig, ni què coi estic fent.

Vull sentir per un moment que no he de pensar en res, que la pau d'esperit existeix, que és real.

No vull pensar en que hauria de fer més exercici, menjar més fruita o anar a més museus.

Tinc ganes de llegir, d'esciure tot allò que em passa pel cap, de cantar, de ballar, i de cridar ben fort que avui, no vull pensar.

Amélie

2010-05-16T07:43:00.001-07:00

L'Amélie ha passat a formar part oficialment de la meva vida ;)

I una recomanació, perquè no perdem la il.lusió de fer coses noves cada dia :

http://mentalgassi.blogspot.com/

Busquem allò que fa especial el dia a dia.

I si...

2010-02-28T09:33:00.000-08:00

I si és cert allò que diuen, que qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa.
I si és cert que les nostres decisions no acaben de ser mai nostres del tot sinó una suma de petits factors externs i algun d'intern que ens guien cap a una direcció incerta.
I si és cert que ningú sap el que vol, per molt segur que pugui semblar estar-ne.
I si resulta que ets capaç de molt més del que et penses, però et fa por ser-ho,poder anar encara més lluny.

Veig com tothom canvia al meu voltant, de manera que la que deu estar canviant dec ser jo, si tothom se'm fa extrany, l'extranya dec ser jo.

Creuar el desert sembla una idea poc atractiva, però un cop dins no tens més remei que tirar endavant i no mirar enrera, seguir lluitant per arribar al teu objectiu.

No desisitim, fins a l'infinit i més enllà.

7 coses rares

2009-12-12T16:40:00.000-08:00

Avui estic d'enhorabona: m'han otorgat un premi. Uns premis que trobo que són molt originals, i que es mereixen un post amb cara i ulls.

Anem a pams:

1- Publicar el premi i fer referencia a qui ens l'ha donat...

Aquest premi me l'ha donat l'Elena ,que juntament amb l'Eva , compartim la passió per totes les novetats i meravelles que ens ofereix la xarxa (entre moltes altres coses). I perquè elles si que, per mi, són la representació dels blocs escrits en femení.

2- Escollir a 7 dones més a qui donar-li el premi...

1.-A l'Alba perquè les seves fotos i els seus posts ens transporten cap al seu món únic i inimitable, i perquè segur que li encantarà repartir premis i explicar coses rares sobre ella.

2.-A la Luzía perquè no sé com s'ho fa però és capaç de trobar l'impensable a internet, diverit, creatiu i, sobretot, molt fashion :) I perquè tinc curiositat per les seves 7 coses rares :P

3.-A la Irene perquè amb la seva lluita i els seus somriures ha aconseguit fer que els nostres móns siguin més feliços cada dia.

4.-A la Maria que amb el seu blog ens trasllada a móns llunyans i desconeguts per la majoría, ens explica què hi passa a l'altra banda del món i perquè així s'anima a fer un post diferent.

5.- A la Núria perquè és una fora de sèrie pel que fa a les manualitats i la seva originalitat i la seva creativitats són molt difícils de trobar.I perquè sé del cert que les seves 7 coses rares ens faràn molta gràcia.

6.- A la Conxi perquè el seu humor i la seva visió de la qüotidianeitat fan més lleugera la càrrega del dia a dia. Al seu món de color de Champán Rosa, mordaç, intel.ligent, divertit i aclaparadorament savi.

7.- I a la Gisela, que no té bloc però que l'animo a crear-ne un, perquè estic segura que té moltes coses interessants a dir i compartir amb la resta de la xarxa

I finalment vull afegir a una 8è premiada que sé que potser no farà al.lusió al premi però li vull donar igualment perquè se'l mereix: a la Roser que té un blog molt original i molt poc conegut on dóna a conèixer les diferents biblioteques. Tot i que últimament no l'actualitza gaire, a veure si així s'anima.

3- Explicar 7 coses rares o estranyes sobre mi...

1.- Tinc debilitat per les llibretes: grans, petites, allargades, rodones, de colors, blanques, no me'n puc estar, les veig i les vull tenir. Això em comporta tenir un munt de llibretes començades a casa que no goso mai gastar per por a haver-les de llençar un cop usades.

2.- Tinc una altra debilitat : les bossetes. Ja siguin necesers, estoigs o una simple bossa de tela on hi guardes les sabates: en tinc de totes mides, marques i colors, en tinc un munt.

3.-Cada dia calculo els trajectes que he de fer 4 o 5 vegades per veure quin pot ser el camí més curt per fer-los, és una mania rara que tinc, tot i que hi ha trajectes que faig cada dia un parell de cops i ja sé que aquell és el camí més curt..però no se sap mai.

4.-A l'hora de dormir necessito fer-ho amb els llums completament apagats, porta i finestres tancades i ( si és hivern) amb una manta ben gruixuda que em tapi les orelles. Sóc molt fredolica.

5.-Quan estenc la roba m'agrada que quedi ben endreçada de manera que calculo que hi pugui cabre tot el que he d'estendre, com que tinc una "sissí" petita de l'IKEA, el dia que hi ha molta roba m'hi estic una bona estona.

6.- Sóc molt observadora, m'agrada mirar-me la gent de dalt a baix i veure com són, què duen posat, quins gestos fan... Hi ha que diu que me'ls miro malament, però és simple curiositat observo i ho deso a la meva memòria, com si fós un magatzem d'informació que sé que algun diaem servirà per alguna cosa :)

7.- Al matí necessito llevar-me amb música o amb la ràdio, els dies que, pel que sigui, no puc fer-ho així, no em desperto igual d'alegre. També m'agrada sentir les notícies a la ràdio de bon matí, m'ajuda a donar el tret de sortida del dia.

I aquí els premis i una mica sobre mi. Ja tinc ganes de veure les respostes ;)

Coses que es poden fer al metro de Barcelona

2009-11-30T01:06:00.000-08:00

Parlar per telèfon, fluixet, alt perquè tothom sàpiga d'on vens o cap a on vas. Escoltar música, amb auriculars, ben fluixeta o socialitzant-la. Donar a conèixer el teu art musical o demanar una ajuda a canvi d'uns kleenex o d'un encenedor. Llegir el diari, llegir un llibre, fullejar una revista. Maquillar-se, fer-se la manicura, posar-se crema a les mans o a la cara, netejar les ulleres. Esmorzar, dinar o berenar quan surts de l'escola. Jugar a videojocs, al mòbil, a la PSP. Millorar la teva intel.ligència amb una màquina de color rosa.Dormir. Observar desconeguts darrera unes ulleres fosques. Compartir les teves penes i alegries amb gent que no has vist mai i que mai més tornaràs a veure. Beure alcohol, aigua, prendre cafè d'aquests per emportar que el Sr.Dunkin Donuts té l'amabilitat de vendre't sense que et calgui sortir al carrer.Estudiar, escriure els teus pensaments més íntims, actualitzar l'agenda,i també escriure aquest post.

I és que hi ha tot un món que es mou per sota dels carrers de Barcelona, són trajectes llargs, trajectes curts, compartits amb desconeguts, amb coneguts, amb retrobats i amb amics de tota la vida. És un espai compartit que sempre ens passa per alt que hi puguin passar tantíssimes coses.

Els nous filòsofs

2009-10-18T02:31:00.000-07:00

Cada cop tinc més clar que els filòsofs contemporanis no es troben a les Universitats donant classe, ni a casa seva escrivint llibres o barrinant noves teories, sinó que es troben davant d'un ordinador dins d'alguna empresa de publicitat: els filòsofs contemporanis són els publicistes.
Ens donen tota una filosofia per encarar la vida, per definir-nos com a persones,per actuar davant dels altres...
Alguns exemples: "Lección de belleza numero 1: sé tu misma", " Conduir et dona llibertat", "Res és impossible", "Just do it", "Coca Cola: La chispa de la vida."

Ens diuen què hem d'estudiar, a quina universitat, com trobar parella, com solucionar els nostres problemes , com trobar feina, on anar de vacances, com vestir-nos, com pentinar-nos, on passar les estones lliures i sobretot sobretot: ens diuen com ser feliços.

Com afecta la nostra manera de consumir a la nostra manera de viure? I jo em pregunto: realment tenim alternativa? Hem renunciat a pensar per nosaltres mateixos i hem cedit al xantatge: comprar per ser feliç? Diu la dita que els diners no fan la felicitat, però a l'hora de la veritat, ho apliquem realment?

El cas és que al final descobrim que res és el que sembla.I llavors ve la decepció i la gran pregunta: on s'amaga la felicitat? Darrera la publicitat segur que no ;)

Senzill

2009-09-10T10:28:00.000-07:00

Un nen juga a pilota al carrer, és un carrer costerut,juga sol. La paret li retorna un cop i un altre la pilota. Intenta un joc de peus per enlairar la pilota, li costa, no ho aconsegueix. Quan la pilota, per fi, s'aixeca del terra, el nen salta d'alegria i d'emoció. Però ningú no la comparteix amb ell, aquesta emoció. Només jo, darrera el vidre de l'autobús, penso que és ben senzill ser feliç.

Temps

2009-08-16T09:34:00.000-07:00

És tot el que necessites, temps i persones amb qui compartir-lo. Què seria del nostre temps sense la gent que ens envolta, que ens estima i que ens cuida?

De moment tinc això, temps, temps per disfrutar i per pensar, a partir de l'Octubre ja veurem...

Vacances

2009-07-30T02:33:00.001-07:00

I ja són aquí, ja les tenim al sac, tot i que encara no està ben lligat. Alguns se'n van a voltar pel món, d'altres opten per quedar-se a Catalunya i disfrutar del país, d'altres marxen a treballar a terres llunyanes,i els últims marxen a països desconeguts,però tots, espero, ens retrobarem al Setembre i ens explicarem com ha anat, què hem après i com ens ho hem passat.

Qui més qui menys a l'estiu fa una escpadeta, ja sigui a prop o lluny.

El meu estiu comença en un veler i acaba en una platja de Menorca.

Que passeu un bon estiu, agafeu forçes per tornar, ens veiem al Setembre i ens ho expliquem tot!

Felicitats

2009-06-21T11:11:00.000-07:00

I avui un petit homenatge per l'Ateneu Popular de les Corts, per tots aquells que l'esteu movent i que lluiteu per tirar endavant. Felicitats per la feina feta i endavant amb la que falta per fer.

(Sé que la foto no és gaire artística, però resumeix el sentiment que se n'extreu de la festa d'ahir ;) Visca! )

De nit

2009-06-10T16:37:00.000-07:00

De nit estic lúcida, clarivident,perspicaç, aguda, desperta, sencera, sobretot just abans d'adormir-me.
Quan estirada al llit, em poso a pensar en coses que m'han dit, coses que m'han passat, o coses que m'agradaria fer, veig les coses molt i molt clares. Com si la nit fós la meva aliada, la meva companya. Ja ho diuen: "consúltalo con la almohada", "És quan dormo que hi veig clar" deia J.V.Foix o "demà al matí ho veuràs tot més clar"
El que no es diu és que és de nit quan venen les millors idees. potser és perquè el cervell després de tota la informació acumulada durant el dia és quan decideix posar les idees en ordre, o senzillament perquè porto molt de temps treballant de tardes i al vespre és quan tinc més energia.
I de vegades em pregunto: què és millor, fer un esforç i ara que estic bé, amb energia, posar-me a fer totes aquelles cosetes que tinc pendents, tot i saber que l'endemà tindré son, o fer un exercisi de responsabilitat i anar-me'n a dormir, deixar-me endur per aquella mica de mandra que sempre m'acompanya.
Un dia em van dir que aquell instant de just abans que s'acluquin els ulls és el més interessant del dia. Com aprofitar-lo? Com fer perquè no es perdi?
O potser el que necessitem realment és parar de tant en tant durant el dia i observar. Observar-nos interiorment i veure cap a on estem anant, perquè fem el que fem, quin serà el nostre següent pas. És important reflexionar en el que fem.És important reflexionar sobre el que fem?

1 er CONCURS DE CLIPS DE VIDEO SOCIALS DE LES CORTS

2009-03-05T05:53:00.000-08:00

Avui en dia de concursos n'hi ha molts, sobretot de video, però n'hi ha un que em fa especial il.lusió: El 1er CONCURS DE CILIPS DE VIDEO SOCIALS DE LES CORTS, el meu antIc barri, el barri on he nascut, on m'he criat i on hi tinc un munt d'amics.

El fet és que és un concurs molt interessant, els premis no són ni un viatge a les Bahamas, ni un sou per a tota la vida, però estàn la mar de bé.

Si us interessa saber quins premis hi ha i quines són les bases del concurs podeu consultar aquest enllaç.

Endavant, doncs! Animeu-vos i envieu els vostres videos, és fàcil i teniu temps de sobres: fins el 31 de Juny de 2009!

Fem un cafè?

2009-01-28T04:17:00.000-08:00

Aquesta frase tan normal i tan recurrent en el nostre dia a dia té mil significats, fins a quin punt el fet de fer un cafè vol dir moltes més coses mes enllà del simple fet físic d'ingerir aquest líquid fosc tan cotitzat arreu del món. Fer un cafè vol dir compartir una estona amb tu, una estona en la qual tu i jo sols ens explicarem allò que ens ve de gust compartir, allò que vull que sàpigues, les meves inquietuds, els meus somnis, si estic bé, o malament, o els meus plans de futur. Fer un cafè també vol dir estar disposat a escoltar a l'altre a donar i rebre consells, per mi fer un cafè, té un significat molt especial.

Tot i que és un dels negocis que mou més diners arreu del món, i que darrera de marques com Nespresso, Nescafé, Marcilla, etc.. no sabem ben bé quins interessos s'hi mouen ni qui en surt beneficiat o perjudicat, els seus anuncis sempre ens porten cap a un món suau, tendre, on el cafè ens ajuda a compartir moments amb els que ens envolten, ens proporciona benestar, en fi, és meravellos ( si, clar, què han de dir ;) ) Potser estem influenciats per tots aquests anuncis.

El cafè s'ha de prendre tranquil.lament, suaument, tal i com es descriu en el llibre: "La mujer habitada", o com surt al reportatge del Time Out, de les millors cafeteries de Barcelona. No cal anar amb presses, entrar corrent i prendre'l, la barra del bar , de cop, i sortir altra vegada a corre cuita. Per poder disfrutar del cafè cal tenir temps.

Per tant, ja ho sabeu, per gaudir d'un bon cafè el més important és tenir una bona companyía.;)

Privilegis

2009-01-18T12:28:00.001-08:00

Hi ha coses que no es poden definir amb paraules... hi ha dies que em sento una privilegiada...

BON ANY NOU

2008-12-31T08:58:00.000-08:00

Bon Any Nou a tothom!

Que l'any Nou porti nous projectes, o que continuin els vells, o que s'acabin els que s'havien començat, però sobretot, feu allò que us fagi feliços!!!

Monòlegs i Monologuistes

2008-12-17T02:44:00.000-08:00

Dilluns nit vaig anar a parar, per pura casualitat, a un local de l'Eixample de Barcelona que es diu 37 grados, es troba a Borrell amb Avda. Roma. Hi havia programada una Nit de Monòlegs, alguns dels monologuistes eren alumnes d'una escola de teatre que es diu Set d'acció, d'altres eren monologuistes consagrats, com un tal Toni Moog. El fet és que el món dels monòlegs era un món desconegut per mi, només havia vist els del Buenafuente, i encara gràcies. El més curiós és la gran capacitat que tenien els monologuistes per riure's d'ells mateixos. Tots els monologuistes novells iniciaven el seu monòleg rient-se dels deus defectes ( o virtuts ), unes orelles grans, un color de pell determinat, un estat civil, un cos gran, una cara lletja... És allò que els fa diferents el que els fa especials, aquesta capacitat de sortir a dalt d'un escenari i aconseguir que la gent rigui amb tu, i no de tu, aquesta capacitat de crear empatía i de fer riure amb les anècdotes més casolanes, com històries d'àvies o de mares ( que a tots ens han passat).

Em va sorprendre molt aquesta nova manera de fer teatre, d'apropar-se al públic no interpretant, sino potenciant aquella part d'ells mateixos que els fa especials i diferents.

Potser haurien de ser un exemple per a tots nosaltres perquè, com diu el Dr.House : " todo el mundo miente" i potser hauriem de fer un exercisi d'honestedat, no només amb nosaltres mateixos sino amb la gent que ens envolta i que ens estima.

Serà veritat que l'art és el reflex de la vida? O és al revés?

Mentides

2008-12-05T02:58:00.000-08:00

Ara resulta que el Bush reconeix que no hi havia armes de destrucció massiva a Irak, l'Aznar diu que encara que a hores d'ara s'hagi demostrat que no n'hi havia, ell no pensa rectificar, que "en aquell moment,ell s'ho creis". També deia que els atemptats de l'11 M eren obra d'ETA, fins que es va demostrar que no. A Jimenez Losantos la llengua el pot, i tot i que el jutge el multa per dir mentides, per dir que ERC són terroristes, ell continua en la seva línia de mentides i acusacions falses, fins quan?
Fins quan no ens adonarem que ens menteixen?I què s'hi pot fer al respecte?
Utlitzen la mentida com a eina, com a eina mediàtica, com a eina política, la mentida com a eina social està present a les nostres vides, en el nostre dia a dia. Ens han fet creure que per ser feliços, per ser "normals", hem de tenir una feina que ens paguin molts diners per poder gastar-los als grans magatzems,tenir un cotxe ben gran, tenir fills, hem de ser ben guapos i prims si no la gent que ens envolta no ens estimarà, hem de tenir, tenir, tenir molt i pensar, pensar, pensar ben poc.
"Pensar es el trabajo más difícil que existe. Quizá sea ésta la razón por la que haya tan pocas personas que lo practiquen", diu el filòsof. Però està a les nostres mans combatre la mentida, i hi ha moltes maneres de fer-ho.
Us recomano un parell de Blogs que tenen molta "chicha" i que fan donar voltes al cap:
Consume hasta morir, i La Mirada Críptica.
A llegir de gust!

Identitat

2008-11-16T13:08:00.000-08:00

És curiós com se'ns forma el caràcter, com creem la nostra identitat, quins són els nostres condicionants, les nostres motivacions, sobre què s'estructura tot plegat? És molt senzill, sobre el que ens envolta. I ara mateix el que ens envolta, i el que ens és més proper, són les noves tecnologies. Ja no sabem ( ja no sé ) viure sense estar endollada a un ordinador i amb conexió a internet. Es converteix en el nostre dia a dia, en la manera de comunicar-nos, de relacionar-nos, de donar-nos a conèixer. El mail, el messenger, el twitter, el fotolog, el facebook, el myspace, el metroflog ( que no em feu dir què és :P) i una gran varietat de llocs web on poder comunicar-nos amb els altres, ja que al capdavall és el que volem: relacinonar-nos, és la nostra màxima motivació, saber què fa aquell o l'altre, que sàpiguen què fem...
I de què setrveix tot plegat? Cap a on ens porta? Cap a on evolucionaran aquests tipus de relacions? Serà certa la imatge del futur que se'ns retrata a Wall-E, on les persones no conceben si no és a través d'una pantalla? On ja no es disfruta de la comanyia d'un bon amic sino que hi parles pel xat, on les sensacions no són viscudes, sinó simplement intuides?
Potser ens cal repensar com ens relacionem, quins prejudicis s'estableixen en aquests tipus de relacions, com ens fan sentir, què passa si un dia no tenim electricitat. Qui es queda fora del món de l'era digital, qui no pot accedir-hi per manca de recursosi d'oportunitats, qui en surt beneficiat i qui és qui més hi perd.
Com es conforma l'educació i la relació de tots nosaltres a través de les noves tecnologies és un tema que em treu la son. I em cal començar per mi mateixa per canviar-ho en el meu dia a dia.

A la tarda

2008-10-20T09:24:00.000-07:00

Avui l'aventura es podria dir:

A la recerca del nou CAP, descobrint Nou Barris.

Mapa en mà i amb al tarda lliure per endavant decideixo agafar el camí cap al meu nou CAP ( ja que , per fi, estic empadronada a Nou Barris).
I camina que caminaràs, quan ja fa estona que crec que una de dos: o bé els carrers no tenen el mateix nom que jo vaig veure al mapa, o bé el carrer que busco no existeix, em trobo davant del Parc del Turó de la Peira: aquí és on he confirmat que m'havia perdut definitivament.

I mitja volta, fins que m'he decidit a preguntar. Unes senyores molt amables, mig en català, mig en castellà, m'han indicat molt correctament com arribar a la meva destinació.

I quan per fi em planto davant del taulell del CAP Turó ( que per cert, és molt més bonic que el de Montnegre ;P) el noi de darrera el taulell em diu que l'horari per fer el canvi de CAP és de 1 a 4 ( això menre li explicava a la seva companya de taula on es comprava les botes de Drag i que te les fan a mida....). Finalment li he fet pena al pobre noi dient-li que "jo de 1 a 4 treballo" i he aconsqguit sortir amb la meva nova tarja a la mà.

I ja quan tornava he sentit un trosset de conversa ben curiósa:

- "I tu hijo qué tal? Está contento con lo de los autobuses? Ya les han dado aquello que pedían? Sí, aquello que no querían trabajar, mujer..."

Aquí es tallava la conversa, ja era massa lluny. M'ha fet molta gràcia, m'hagués agradat sentir la resposta, però ja era massa lluny.

I ja per acabar he comprat fruita a una fruteria que regenten uns xinesos, i he sentit com una dona els hi dèia un parell de paraules an xinès i les noies del taulell i li han donat les gràcies, qua bonic.

Sí és que cada barri és un món, i aquest meu nou barri sés molt més interessant del que sembla a primera vista ;)
I tinc la sort de poder-lo disfrutar, de tant en tant, en un dia tan fantàstic com avui.

I un últim apunt:
Hi ha moviment al meu barri!: Trobada Alternativa de Nou Barris, l'Ateneu de 9Barris, i els que em queden per descobrir!!

Happy

2008-10-13T13:03:00.000-07:00

Avui potser per vosaltres ha estat un dilluns normal i corrent, però per mi ha estat un dia diferent: tenia festa a la feina. No és cap dia especial, ni se celebra res, però és un dia en el qual tinc la tarda lliure, i per a mi això és tot un privilegi del que no puc gaudir sovint.

De manera que he decidit aprofitar-lo i hem anat al cinema a veure: "Happy, un cuento sobre la felicidad", de Mike Leigh. Aquesta pel.lícula, senzilla i alegre (tal com el seu nom indica) m'ha encisat. No pels efectes especials, ni perquè el guió fós una cosa fora del comú, sinó per la seva senzillesa, la seva manca de pretensions, el retrat d'uns personatges tan reals i alhora tan fantàstics que te'ls acaben estimant, igual que notes que el director també se'ls estima amb totes les seves forces.

He sortit del cinema amb una sensació agradable, de tranquil.litat, de veure les coses des d'un punt de vista diferent, i crec que això se li ha d'agraïr al film,al seu autor i a la seva protagonista, una noia normal i corrent, que sense fer res, ho fa tot, igual que el director.

La meva recomanació és que, si podeu, aneu a veure aquest film fantàstic, de segur que us encantarà.

Dia de Festa

2008-09-24T11:23:00.000-07:00

Surto de casa i quan entro al metro i veig , per sorpresa, un parell de camises castelleres i tres mocadors penjats al coll, una dolça esclaforeta em recorre el cos i penso: avui serà un dia "de FESTA".
Després d'esmorzar a la Granja enfilem cap al plaça St. Jaume, plena de gom a gom trobem el nostre lloc i ,una darrera l'altra, les colles castelleres de la ciutat aconsegueixen que se'ns posi la pell de gallina quan descarreguen el 3 de 8 , el 5 de 6, i tots els castells que sembla que s'aguantin per art de màgia. No hem estat a la pinya, però hem aplaudit amb totes les nostres forçes els èxits dels castellers.
I a dinar s'ha dit! Al carrer ample mengem pasta fresca de la bona i xerrem una bona estona. No hi ha res com la terèpia de grup per a fer passar les penes i les preocupacions ;)
El cafè de la tarda, obviament, a la Granja altre cop i de tornada ens trobem amb el Cercavila de la Mercè, els Gegants ens diuen adéu i la multitud ens acompanya de camí cap a casa.
I quan arribo, cansada però contenta, m'assec a davant de l'ordinador i penso: avui és d'aquells per recordar, no cal que sigui un gran dia, ni que passin coses extraordinàries, sino que és un dia que he disfrutat, és trobar la bellesa en les petites coses que et passen cada dia i que sovint, m'oblido de valorar.

I llavors m'agafen ganes de compartir-ho amb algú, i escriure al blog és la meva manera de donar les gràcies per aquest meravellós dia.

Estiuegem

2008-07-10T03:24:00.000-07:00

Ja ha arribat, l'estiu és aquí. Gairebé sense adonar-nos-en els carrers s'omplen d'avis que cuiden els néts, de monitors que passegen els nens dels casals d'estiu, de senyores grans que prenen la fresca al bar de sota casa. Ja son aquí les rebaixes, els dies de sopars a la fresca, la preparació dels viatges, les festes dels barris i dels pobles i els aniversaris per celebrar.
I arriben els apreciats i esperats "dies de vacances". Són aquells dies que vols "aprofitar" per fer tot allò que no pots fer normalment, aquell encàrrec que saps que t'ocuparà tot el matí, o aquella quedada amb aquells amics que no veus mai.

I jo em pregunto: Potser el problema no és el (poc) temps del que disposem durant l'any ,per culpa de la feina, dels compromisos... tot allò que cal fer i que no es pot eludir. Potser el problema és la poca sensació de llibertat que tenim envers el nostre temps, com el disposem i en què l'invertim. Suposo que durant les vacances experimentem aquest joiós sentiment de poder decidir en què invertim el nostre temps què fem i quan ho fem.

Potser és que ens cal recuperar aquesta sensació de domini del nostre temps i de disfrutar d'allò que estem fent. I crec que les vacances, a part de per desconectar, han de servir per pensar, per refelxionar sobre què estem fent i per prendre decisions sobre cap a on volem anar.

Només és una recomanació, però aprofiteu les vacances, disfruteu, dormiu molt i sobretot, gaudiu del vostre temps lliure tot l'any.

Un altre a la família

2008-06-05T02:43:00.001-07:00

Des d'ahir a la nit a casa meva hi tenim un nou membre, aquest és el Teo, el gat d'un company de feina que me la donat perquè el pobre està sol a casa tot el dia i a ell se li trenca el cor de veure'l així de trist. De moment el primer contacte amb les meves dues gatetes no ha estat gaire afortunat, sobretot amb la petita. Sort que els 3 gats són de bona pasta, i segur que es portaran la mar de bé.
No sé com va la relació entre gats i gates, jo fins ara només coneixia les gates, però espero que es portin bé, que juguin a la terrassa i que es fagin molta companyia entre ells , (perquè ma germana i jo poques hores passem a casa).
I ara a més a més estem fent obres al pis..si és que quan les coses començen a canviar sembla que no tinguin final. Si més no ens queda pensar que segur que passis el que passi, ens en sortirem.

L'hora màgica

2008-05-25T12:50:00.000-07:00

L'hora màgica és aquella hora en què el sol ja ha marxat, però encara queda llum, i mica en mica, gairebé imperceptiblement, es fa fosc.
Als cineastes els agrada molt rodar escenes a l'hora màgica. A mi m'agrada sortir al carrer a aquesta hora i veure el cotxes que descansen, algun vianant que llença les escombraries, veure com alguns llums ja estàn oberts, i, encara que no sembli, que la ciutat és viva dins de cada una de les seves cases. M'agrada pensar què estarà fent la gent a casa seva, potser xerren, potser fan el sopar, potser miren la tele, no ho sé, però m'agrada que hi siguin.
Després de tot el dia tancada a casa m'agrada sortir al capvespre i anar descobrint mica en mica el meu nou barri. Quan agafo l'ascensor per tornar a casa el mirall em torna un somriure, al capdavall s'hi està bé aquí.

Lligams

2008-05-15T01:24:00.000-07:00

No sé si és el fet de formar part d'una associació des de fa 10 anys ( 10 anys? ja??), una associació que promou l'esperit crític, la participació activa a la vida col.lectiva, un lloc on aprens que quan les coses no t'agraden les pots canviar, ni que sigui amb el teu petit granet de sorra, ja sigui a casa teva, a l'institut, la universitat, el barri o fins i tot a la feina.
El fet és que ara em trobo treballant per una empresa on no hi ha representants sindicals, i us dic jo que hi fan falta, un lloc on sovint els drets dels treballadors deixen bastant que desitjar, val a dir que és una feina on tots els que hi treballem estem encantats de la vida, ens apassiona, ens agrada estar allà, ens agrada la feina ( quants cops heu sentit a dir això?) La gent hi treballa a gust, hi ha bon ambient, ens ho passem bé junts, però a l'hora de decidir qui serà el representant l'ombra del dubte sobrevola els nostres caps, dubtem els uns dels altres, jo , de fet, crec que manca l'esperit de lluita, manca la creença de que la unió fa la força, tots els treballadors li tenen pànic al "jefe suprem", tohom en parla, però ell és un i nosaltres som molts.
No sé si és el fet que crec fermament en les associacions, en la força de la unió d'aquella gent que lluita per un objectiu comú , però cada cop que penso que hi ha una sola ( una sola!) persona que té a tota una empresa atemorida la sang em bull i el cap hi comencen a rodar un munt d'idees. De moment la controvèrsia està servida, ja veurem com acaba la lluita.

Suma y sigue

2008-05-06T15:29:00.001-07:00

Avui és un dia molt important: en faig 26 i ho intentaré celebrar "por todo lo alto", com diuen.
Perquè de vegades un somriure o unes poques paraules et fan més il.lusió que no pas un gran regal on s'hi hagin gastat molts diners.

De totes maneres cada dia segur que tenim raons per celebrar una cosa o altra.

Felicitats a tothom!

Aquest petit racó de món

2008-04-24T02:08:00.000-07:00

Cada matí em llevo d'hora i vaig a estudiar a l'Ateneu barcelonès. Pels que no conegueu aquest lloc tan fantàstic es troba al centre, al costat del Decathlón de la Plaça Vila de Madrid. És una lloc que fa un munt d'anys que existeix, els meus avis ja hi venien, i mon pare i els seus germans en són socis des dels 18 anys.

Aquest petit racó de món és un lloc tranquil enmig d'aquesta ciutat atabalada, que es mou a un ritme trepidant, que no et deixa temps ni per pensar, és un lloc on anar els diumenges a estudiar, on trobar-te amb amics i coneguts, on passar l'estona... en definitiva és un lloc on estar tranquil, avui en dia és molt difícil trobar llocs així!

Tot i que ahir no vaig poder celebrar el Sant Jordi com és degut, m'encanta poder venr a aquest raconet, i pensar, durant uns minuts, que tinc tot el temps del món.

Trasllats

2008-04-20T05:52:00.000-07:00

Caixes i més caixes, i sembla que no s'hagin d'acabar mai, com més coses empaquetades tens més coses t'adones que falten per empaquetar.
I tu vols seguir un ordre lògic, tenir una metodologia que després et permeti trobar allò que necessites amb facilitat, però sembla impossible. I també sembla impossible pensar que a partir d'ara m'hauré d'espavilar jo sola: podré? En seré capaç? Me'n sortiré??

Sembla com si allò que fins ara només era una idea cada cop és més i més real està més i més aprop , i els vell costums s'allunyen per adquirir-ne de nous, i esperem que sobretot, millors.

Les eleccions sicilianes.

2008-04-11T05:49:00.000-07:00

En la meva curta estada a Palermo vaig tenir el privilegi d’assistir a un acte de campanya electoral d’un partit d’esquerres que es diu Il Partido d’Arcobaleno.

Primer van parlar un parell de polítics que no cridaven gaire l’atenció, però llavors va aparèixer ella: Vladimir Luxuria, us preguntareu el perquè d’aquest nom, doncs perquè és una dona, que abans era un home. La seva primera frase fou: “Estic encantada de ser el primer transexual que es presenta a diputada del Parlament italià.” I mica en mica anava quedant fascinada per les paraules d’aquesta dona: “el 70% de la violència contra les dones”, deia, “es dóna dins l’entorn familiar” i continuava :“una família no és aquella que està formada per un home i una dona, sinó aquella que està formada per dues persones que s’estimen i es cuiden l’una a l’altra”. Tenia alguna cosa especial, es feia escoltar: “si volem millorar la qualitat de la vida de les famílies hem de lluitar contra la precarietat”, tenia molta força, se li notava l’emoció a la veu quan deia que “jo sóc una dona diferent, i crec que avui en dia les famílies són diferents, són família d’heterosexuals, d’homosexuals, però en el fons tots som persones i mereixem ser respectats com a tals.”
Us he de confessar que el primer que em va cridar l’atenció d’aquesta dona no van ser les seves paraules, sinó el seu aspecte físic, però quan va acabar el seu discurs les seves paraules ressonaven dins del meu cap amb força, colpidores, i vaig pensar, jo si hagués de votar, la votaria a ella. Perquè el que dèia ho dèia des del fons del cor, ho sentia, i estic segura que la seva carrera política no deu ser gens fàcil, perquè costa trobar algú així avui en dia, algú amb la valentía de presentar-se a unes eleccions tot i sabent que els prejudicis la precediràn allà on vagi i que no sempre se la prendràn seriosament.

Sicília és , realment, curiosa.

La màgia de la ràdio a Equador

2008-04-03T02:27:00.000-07:00

Les estadístiques diun que a Catalunya hi viuen uns 400.000 equatorians.
Aquest matí anunciaven a Catalunya Ràdio el dia d’Equador i narrava una història que m’ha fet posar la pell de gallina.

La Narcisa va venir fa 5 anys d’un petit poblet de l’Equador cap a Catalunya a buscar feina ja que l’huracà El Niño la va deixar sense el seu negoci: un taller de costura.
Ara fa poc va demanar un MicroCrèdit a la Caixa de Catalunya i juntament amb les seves filles tornarà a obrir el negoci allà.

I a la ràdio aquest matí han fet una connexió en directe i han pogut parlar la Narcisa amb les seves filles i la seva néta.El que més m’ha colpit han estat les paraules de la filla gran, la Carolina. Dèia que si, que era molt dur estar sense la seva mare, però que entenia perfectament que ho estava fent perquè elles poguéssin tenir una vida millor, que la vida a Equador estava molt difícil, però que amb esforç i ganes de treballar es podia tirar endavant.

Sé que pot semblar un reportatge purament propagandístic: del Gobern d’Equador, per una banda, perquè el seu president ha demanat als equatorians que tornin, que allà els donaran ajudes, i per l’altra, de la Caixa de Catalunya per anunciar els seus microcrèdits. Però m’ha emocionat, mentre sentia a la Narcisa dir-los-hi a les seves filles que sempre tiréssin endavant, les llàgrimes em queien galtes avall.
Fèia molt de temps que no sentia una història tan real i tan fantàstica a la vegada, com la lluita per la superació personal, la idea de que , malgrat tot, cal seguir lluitant pels teus somnis , pel que realment vols fer ,sigui quina sigui la teva situació , m’han tocat el cor.

I espero de veritat que a la Narcisa li vagi molt i molt bé amb el seu negoci, que tiri endavant, i que serveixi d’exemple per a tots aquells que aquest mati, mentre fèien el cafè i escoltàven la ràdio, s’han emocionat com jo.

De viatges i avions

2008-04-01T00:36:00.000-07:00

Aquest cap de setmana he tingut la oportunitat de marxar fora. Moltes hores de viatge per mi, que últimament no havia viatjat gaire lluny, que m'han servit per pensar i sobretot, per dormir.

Això de viatjar sola ho he fet molt poques vegades, i tot i que al principi em sentia una mica "abandonada", a mida qua avançava el viatge hi anava trobant cada cop més avantatges, a això d'estar amb mi mateixa. A l'avió de Barcelona a Frankfurt ens vam posar a xerrar amb una noia canadenca, que es veu que no li agradaven els avions, i la pobre estava molt nerviosa.

M'agrada aquesta sensació de "llibertat", de poder parlar amb desconeguts, de ser l'única persona que parla català i haver-me de fer entendre. I m'agrada poder estar sola i pensar, i, sobretot, tenir temps per escriure.
Diuen que el millor company de viatge és un llibre, per mi no, tot i que mai m'ha faltat a l'hora de viatjar, per mi la millor companya de viatge és una llibreta, tothom sap que sóc molt aficionada a les llibretes, grans, petites, de colors, negres, de tot tipus. I és que la sensació de tenir pàgines en blanc per escriure, i poder-hi apuntar tot allò que penses, que sents, que t'inquieta, a mi m'encanta.

Incomunicats

2008-03-17T15:54:00.000-07:00

Avui corria pel carrer , dic corria perquè ara ja no camino, corro, i anava escoltant música i enviant un missatge pel mòbil, i de sobte he sentit un home que cridava:
"Anda! Todo el dia enganxados!! Con la música i el móbil!!! Si és que.... " i ja no l'he sentit més, ell ha passat de llarg, i jo reia. Però és que té raó, aquest home que no conec de res, quan vaig pel carrer no sento el que passa al meu voltant, m'agrada escoltar música, és més entertingut, però clar, em perdo moltes coses, ho sé. Em perdo els sons que m'envolten, les converses de la gent , els sorolls... i crec que no sóc només jo, hi ha un munt de gent que va sentint música, forma part del nostre dia a dia, ara ja és normal.
Ens estem incomunicant del món que ens envolta, serà que això repercuteix a les nostres relacions socials? A la qualitat de les nostres converses?
Sempre he pensat que hi ha una diferència molt gran entre sentir, escoltar, entendre i explicar el que sentim.
El cert és que sempre m'ha preocupat el tema de com ens escoltem els uns als altres, no només per sentir el que diem, si no si escoltem el que realment ens diem entre nosaltres, com ens intentem entendre. Perquè no sé fins a quin punt quan algú t'explica alguna cosa, realment el que vol dir és allò que diu, o el que et vol dir és una altra cosa. Hi ha un pel.lícula, que es diu "A la Ciutat" del Cesc Gay que m'encanta, perquè el que diuen els personatges no té res a veure amb el que estan pensatn de veritat, o amb el que tenen ganes de fer, o amb el que senten.
Realment escoltem o sentim??

Recepta per a un dinar de dijous:

2008-03-13T16:58:00.000-07:00

Avui vull fer referència a dos bloc molt interessants: Golafres i Un pessic de sal,des d'aquí els vull fer una petita aportació que m'ha vingut al cap tot dinant.

Quina és la recepta per a fer-te el dianr un dijous, que és el dia d'anar a plaça, però la nevera encara està buida? Doncs l'Amanida del Dijous.
Ingredients:
2 carxofes
1 carbassó
1 Cogollo
1 filet de salmó cru ( també es pot agafar tonyina, o carn, o les proteïnes que més us agradin)

Fem bullir la carxofa. Fregim el carbassó ( traïent-ne les parts dolentes ) tallat a dauets a la paella i netegem el "cogollo".
Ho barregem tot i ja tenim l'amanida. Tallem el salmó a rodanxes i el posem a un altre tàper.

I cap a la Biblioteca falta gent.
Un cop la gana et fa deixar d'estudiar, anem cap al Bar de la UB d'Humanitats del centre per poder gaudir del teu tàper que amb tan de carinyo t'has preparat aquest matí.

Aquest Bar és fantàstic, per mi un gran descobriment, és gran, lluminós, de sostre alt i tens els cafès molt barats, menys d'un euro el cafènllet, i 85 cèntims el tallat(crec ). A més a més també fan un menú boníssim per 6,75 euros que canvien cada dia, amb cuina casolana, avui tenien Paella i tot!!
És un lloc tranquil on poder menjar sense que ningú et molesti, hi ha una terrassa per a poder prendre el solet i unes encarregades de la barra la mar de simpàtiques.
Per quedar bé amb l'Elena, posaré els 5 bàsics del Bar de la UB:
Els 5 bàsics
1. Població: Barcelona
2. Districte i Barri: Raval
3. Tipus de cuina: Casolana
4. Preu: 3-10€
5. Especialitat: Cremes de verdures, paelles, carns variades.

I res més, per poder gaudir del teu dinar gastant ben poc, aquesta és la recepta.
Visca els tàpers!!

ReMurguem

2008-03-11T16:23:00.000-07:00

No sé quina mania li ha agafat ara a tothom per queixar-se, que si el sou, que si el pis, que si la feina.

Jo no dic que no em queixi, segur que si, i molt, però sempre hi ha l'alternativa a queixar-se per combatre l'abatiment i el pensar que no podem fer res per canviar el que ens envolta:

LA MURGA: PEL DRET A UN HABITATGE DIGNE – Ciutat Vella (Barcelona) Aquest projecte, que va néixer l’any 1995, consisteix en la rehabilitació de pisos de persones desfavorides de Ciutat Vella. La realització es fa mitjançant camps de treball a la primavera i a l’estiu, amb les unitats de pioners (15-17 anys) i clan (18 anys) dels agrupaments de l’Associació Els projectes tenen diversos objectius, entre els quals destaquen la voluntat de sensibilitzar els joves en la problemàtica de la marginació social, contribuir a la millora de les condicions de vida de la població del Districte de Ciutat Vella de Barcelona; fomentar la solidaritat, el civisme, la participació ciutadana i l’acció comunitària i difondre la realitat del Quart Món a la població en general, fomentant la seva implicació.

Ja ho tenim gairebé tot a punt per començar amb el projecte el dia 19 i acabar-lo , amb sort, el 24 d'aquest mes.

Rauxa

2008-03-06T10:07:00.000-08:00

Quan notes que tot allò que et semblava estable comença a inestabilitzar-se. quan penses que hi havia coses que només passaven "als altres", o que, senzillament, a tu no et passaria. Per mi, ara és un d'aquests moments.

Doncs si, d'aquí poc marxo de casa, m'independitzo. Suposo que fins que no estigui físicament a "l'altra" casa, no m'adonaré dels canvis importants que això suposa.
I és que ja fa temps que hi pensava, en això de marxar, i resulta que de cop i volta es van donar tots els requisits necessaris per fer-ho possible.
Hi ha coses que només et passen un cop a la vida, és com si de cop i volta tinguéssis un moment de claredat, i sense pensar en les enormes consequències que això comporta, et llences a la piscina, amb els ulls tapats, sense saber si a sota hi trobaràs aigua i aguantant la respiració. I just en el moment de la capbussada una sensació de felicitat t'envaeix, et corprèn, i és llavors que saps, que has fet allò que havies de fer.

Malsons

2008-03-02T03:31:00.000-08:00

Avui m'he llevat amb una extranya sensació, he tingut un malson. Feia moltíssim temps que no en tenia cap. En el meu malson hi participava un munt de gent, gent propera, gent llunyana, era molt curiós el poti poti que hi havia i els protagonistes que s'hi barrejaven.

M'agrada intentar inerpretar els meus somnis, siguin bons o dolents, sempre he cregut que tenen algun significat, si més no que jo els hi puc donar un significat. Poden ser "imatges espúries", poden ser un seguit d'inquietuds que et rondaven pel cap i que han decidit posar-se d'acord per sortir a la llum, pot ser el subconscient que et diu que alà passa alguna cosa, poden ser un munt de coses.

Per mi el fet de somniar amb certes coses o amb certa gent m'ajuda d'alguna manera a prendre decisions, sé que sembla curiós, però m'agrada pensar que el subconscient hi és i que ens ajuda, com una mena de 6è sentit.
Confiar en les intuicions pot ser útil de vegades, no sempre, això està clar, però hi ha cops que dius: això no em fa bona espina, i és una opinió que no es pot justificar amb cap argument empíric, però tu saps que hi és.
Sóc molt conscient que les decisions sovint poden o no ser les encertades, i que cal tenir el màxim d'informació abans de prendre'n cap d'important, però també crec que fer cas del teu sisè sentit ( o del cor, per dir-ho d'alguna manera) et pot dur a prendre la millor decisió.
Tot i que sempre pot ser que t'equivoquis! ;)

Enfadats

2008-02-21T11:09:00.000-08:00

Aquests dies a la feina hi ronda un tema recurrent: els immigrants.

Resulta que hi ha un sector ( masculí i en edat avançada) que defensa que tots els "moros" són "dolents", maltracten les dones ( a totes sense excepció) i no es mereixen ni el més mínim respecte per part "nostra", ( és a dir: hi el "ells" i hi ha el "nosaltres").
A mi se'm va acudi defensar la idea de que potser no "tots" els "moros" eren tan dolents com semblava, però la idea no els va convènçer,més aviat els fa entrar als meus estimats companys en una espècie d'estat de còlera que només es va calmar quan jo vaig girar el cap sense resopondre i els vaig ignorar. Ara em diuen "l'amiga dels moros", ho trobo genial. Em sembla fantàstic, no només el fet que no reconeguin la poca informació que tenim dels nostres amics vinguts de terres llunyanes, ( cosa que jo accepto sense cap vergonya), si no que a més a més es veuen capacitats per discernir allò que és "bo", d'allò que és "dolent".
Més enllà d'intentar entendre com em sentiria jo lluny de casa, de la meva família, dels meus amics, de l'extranya sensació que es deu tenir quan deixes tot allò conegut i te'n vas a un altre país. Més enllà de les dificultats de trobar un punt entremig entre allò que és "meu" i allò que és "teu".
Més enllà de que el diàleg intercultural és un tema que trobo molt complicat i extremadament complex,i del qual encara no em veig capacitada per a tenir-ne una opinió formada, trobo que el respecte a tothom, a totes les persones, hi ha de ser. Ha de ser una norma de vida, una actitud davant les situacions conflictives, hem de de ser capaços de tenir aquesta capacitat.

No entenc els meus companys de feina, s'enfaden per molt poca cosa, s'enfaden perquè tenim opinions diferents, s'enfaden perquè diuen que els "prenen" la feina, s'enfaden molt.

Jo no m'enfado, em sap greu que ni tan sols siguin capaços de respectar la meva opinió. Serà l'edat o serà l'educació? Com ho arreglarem això?

Endavant

2008-02-15T13:27:00.001-08:00

Perquè de vegades sembla que tot va malament, que el cansament et pot, que els teus objectius no són clars, i per tant no saps cap a on has d'anar, o que allò que t'havies plantejat triga molt a arribar.
Per quan veus un núvol fosc, o tot emboirat, per aquells moments en què et manquen les forces, perquè el millor està per arribar:

Perquè cada cop que veig aquest vídeo se'm posa la pell de gallina, i no anuncia res en concret.

Encantats

2008-02-08T12:17:00.000-08:00

L'altre dia, arran dels premis Goya que es va endur el Orfanato, a l'Entre línies van fer un reportatge sobre l'ESCAC, la meva ex-universitat.
Avui he tingut la oportunitat de veure'l i m'ha colpit la idea general que se n'extreia: venia a ser una mica: treballa dur perquè al final et veuràs recompensat per la fama i el reconeixement social.
I jo penso: l'objectiu final de qualsevol projecte cinematogràfic ha de ser el "reconeixement"? Perquè llavors caiem en el que per mi és el GRAN parany dels autoanomenats "artistes": que volen ser únics, volen ser originals, però amés a més volen tenir "reconeixement", però si et desmarques de lo convencional costa ser "únic", i més en el món del cinema, on la dictadura dels diners mana per sobre de tot.
No sé si val la pena el preu que es paga per intentar aconseguir aquest reconeixement, i realment, molt poca gent pot optar-hi.

Val a dir que tots els Goya que va guanyar el Orfanato eren ben merescuts, però també val a dir que tots els de l'equip tècnic de la peli porten moltíssims anys treballant, fent un munt de projectes poc reconeguts, i que segurament l'ESCAC els va donar la base, però el mèrit no és de l'escola, sinó d'ells, que són moltes més coses que "ex-alumnes".

I ara tots els joves creadors de Catalunya ( que , creieu-me, n'hi ha a grapats), quedaràn enlluernats per aquests premis, i tots es voldràn gastar el "quiloal'any" que val l'escola,però per aprendre de cinema, no cal estar apuntat a cap escola, només cal tenir interès i curiositat per aprendre cada dia de tot allò que passa al teu voltant.

Sembla mentida com dient mitges veritats,s'aconsegueix crear un reflex tan poc real de la realitat, i més, quan es parla de cinema, o de mitjans audiovisual. Però això em sembla que és un tema per a un altre post. ;)

Educats

2008-02-04T13:37:00.000-08:00

I avui un petit homenatge a la Lucía, que té un blog la mar de xulo, amb coses molt originals!

Ella ha penjat el següent vídeo:

És impressionantment transgressor, si més no, jo li trobo.

Ja sé que no tothom és igual, però l'home és un ésser mimètic per naturalesa.
El més important per canviar el món és l'educació, i no la que es dóna a les escoles i a les universitats, sinó la que donem cada dia amb la gent que ens envolta. I educar no significa dir als altres el que has de fer o deixar de fer, sinó tractar als altres tan bé com ens agradaria que ens tractéssin a nosaltres.

Com diu el vell refrany: "El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú"!

Màgia

2008-01-26T10:44:00.000-08:00

Últimament tinc la sensació que m'envolta una espècie d'àurea negativista, i no per com em sento jo, si no pel que sento, pel que escolto. Al carrer, a la feina, a tot arreu, sembla que tot va molt malament, hi ha crisi, n'hi ha que volen posar bombes al metro , no hi ha llocs per viure dignament...i tot sembla anar de mal en pitjor.
I dic sembla perquè en el fons en el fons, se que no és cert, que sovint ens queixem de vici, que n'hi ha que estan pitjor i que ens encanta queixar-nos i rajar de tot, m'incloc a l'afirmació.
Però les coses són com són, i hi ha coses que passen i no s'hi pot fer res.
N'hi ha que diuen que un problema o bé té solució, per tant deixa de ser un problema, o si no la té no val la pena capficar-s'hi.
I quin sentit té encaparrar-se en tot allò que tenim de negatiu al nostre voltant,?Si tenim l'oportunitat i ho podem canviar; doncs endavant, i si no depèn de nosaltres, no val la pena patir, perquè no hi podem fer res.

De vegades m'agradaria ser bruixa i fer receptes de pòcimes màgiques per combatre la tristesa, l'avorriment, els "enfados", les preocupacions, els encaparraments, i que tots aquells que les provéssin trobéssin en els mals moments coses bones, i en la gent que els envolta, coses especials que les féssin meravelloses, i aprenguéssin a valorar allò que de veritat és important per a cadascú.

Però potser les pòcimes màgiques són dins nostre, i en el fons tots som bruixes i bruixots, només ens cal buscar per trobar la recepta adequada a cada moment.Qui sap.

Mai no serem estrelles del rock

2008-01-17T14:36:00.000-08:00

Aquest és el títol d'un llibre que vaig llegir fa molts anys, em va agradar moltíssim.
L'altre dia l'aparador d'una botiga del centre m'hi va fer pensar, vaig tenir com un flaix, em van venir al cap un seguit d'imatges que el meu cervell havia anat recopilant l'última setmana i hi vaig caure: ara "mola" ser una Super Star, no un famosete d'aquests que surten a explicar les penes cada tarda, has de destacar en alguna cosa. A Fama has de ser el millor ballador, amb Vodafone et sentiràs com una estrella del Rock, t'has de vestir com les estrelles.. Tens la obligació de destacar, per sobre de tot, fins i tot dels altres, deixant-los enrera si cal, competint fins que només en quedi un: el millor.
I què passa si no destaques? Si ja no ets el millor? Doncs que ja no "moles", i això si que és greu! L'important no és sentir-te a gust amb tu mateix, o amb el que fas, ni compartir espais i vivències amb gent que t'enriqueixi, ni fer coses que consideres importants per tu i pel teu entorn, no. L'important aquí és ser el més guapo, el més prim , el més guai, en definitiva.

Però, de què serveix tot això? Realment et porta enlloc? Quin sentit té realment ser "el millor" ?
Suposo que jo, com la majoria de la gent, com que no vaig ser mai cap nena-prodigi, ni vaig destacar en res, em costa una mica d'entendre aquests valors que actualment estem aconseguint que els i les joves d'avui en dia adquireixin com a propis.
Per mi tot això condueix cap a una terra de ningú molt perillosa. Correm el perill de que hi hagi tota una generació que es cregui "realment" que el més important a la vida és "ser el millor", en el que sigui, en qualsevol cosa, i que se centrin tant en un aspecte de la seva vida per tal de ser els millors en allò, que es perdin la resta de coses fantàstiques que tenen per experimentar.

Diuen que en la diversitat està el gust, i jo que hi estic completament d'acord. No ens enganyem: si tots fóssim els millors i els primers en tot, amb qui ens compararíem? Per sobre de què o de qui destacaríem? Sempre hi ha d'haver algú últim perquè un altre sigui primer, no?

Neteja

2008-01-09T14:25:00.000-08:00

No sé per quina extranya raó últimament estic molt "polida", m'agafa per endreçar, i sobretot, i molt important, per llençar. He llençat tots els apunts de l'institut, de la Facultat d'Història i dels 4 cursos de l'Escac, (només m'he quedat amb apunts de l'assignatura de so clar;P).
Amb la roba igual la meitat del meu armari està buit ( però no patiu que això les rebaixes ho arreglen;).), he donat 3000 llibres de quan era petita, i no sé, cada cop que acabo de "fer endreça" tinc la sensació que m'he tret un pes de sobre, com si anés més lleugera.
L'endreça d'avui ha vingut motivada per unes compres que he fet a la meva botiga preferida, a la qual avui li vull fer el meu petit homenatge, és un exemple de senzillesa, funcionalitat i austeritat en el disseny i la forma, ja sé que els preus no són precisament "populars", pe`ro m'encanta, és com si entrés en un altre món. Doncs avui he comprat un parell de capses de poliproilè per guardari paperots, i he acabat llençant 3 caixes de cartró plenes de molts paperots.
És com si gràcies a fer neteja, de mica en mica em pogués anar desprenent de les coses velles per donar pas a les noves, com si necessités oblidar tot el que ha passat per poder aprendre el que vindrà, com si no pogués, ni volgués, retenir tot el bagatge que duc a sobre, com una espècie d'alliberació. Sé que el camí cap a l'austeritat total és difícil, però el fet de poder i saber despendre'm de tot allò que ja no em cal, és fantàstic.

Bones Festes

2007-12-22T05:20:00.000-08:00

Sembla ser que ara a tothom li surt l'esperit nadalenc, i també sembla ser que hi ha tot un seguit de moviments alternatius al Nadal, tal com s'entén típicament, n'hi ha d'altres que marxen a països llunyans a celebrar les festes.

Jo, si m'he de quedar amb alguna cosa del Nadal, em quedo amb el temps que tinc per compartir amb tots aquells que normalment no en tinc la oportunitat; els amics que venen de lluny, els familiars que durant l'any són tan cars de veure, les estones compartides amb els amics tranquil.lament, sense pensar que l'endemà t'has de llevar d'hora per complir amb les obligacions diàries.

I els regals, tot i que fan molta il.lusió ( perquè enganyar-nos) per mi podrien desaparèixer, els podríem abolir, i regalar estones amb la gent que estimem, o amb la gent que tenim ganes de conèixer ( hi ha empreses que ara es dediquen a vendre "experiències", qui ho diria eh?), i enlloc de fer-los per Nadal els faria tot l'any, cada setmana hauriem de fer un d'aquests regals, o si més no, ho hauríem d'intentar, enlloc de deixar-ho tot pel Desembre.

Però al capdavall, també m'agrada que em felicitin les festes, veure els carrers enlluernats de motius nadalencs, decorar el meu menjador i fer el caldo de Nadal (amb l'ajuda inestimable de la meva àvia), però per demanar que no quedi!

Iogurts Desnatats

2007-12-11T03:38:00.000-08:00

"No permitas que nadie te diga quál tiene que ser tu talla. Campanya contra la anorèxia i la bulímia"
Avui he sentit això a la Ràdio. I em cau la cara de vergonya, d'indignació, a mi la Ràdio m'encanta, l'escolta gairebé cada dia un munt d'hores, i n'estic fins al capdamunt dels anuncis de la Corporacióndermoestética, el Masterplus, i els productes de farmàcia per aprimar-se. L'últim va ser un anunci on una dona li deia al seu marit que volia anar " de compras" i el marit li diu que " de compras, sí, pero a la farmácia" a comprar una cosa per aprimar-se!!!! Jo alucinant!
Com volen combatre l'anorèxia o la bulíma amb un mini anunci a la Ràdio sense controlar tots aquells anuncis que surten als mitjans de comunicació, ràdio, televisió, revistes, diaris i un llarg etcètera. Perquè realment estem bombardejats constantmen, i crec que no som prou conscients de les greus repercussions d'aquest bombardeig.
Potser el que cal és educar els nostres nens i nenes, en l'autoestima, en el respecte, en els bons hàbits alimentaris, en una rutina saludable, on hi hagi més exercisi i jocs que telvisió i jocs de la consola.I sobretot a ser crítics amb el que els envolta, com diu aquella cançó: "Va donar tota l'autoritat de la mesura de tot plegat, a una imatge distorsionada que algú li havia inculcat per vendr-li Iogurts Desnatats."

Polèmiques

2007-12-09T11:12:00.000-08:00

Aquest cap de setmana he anat al concert en solidaritat amb els joves que estan pendents de judici pel fet d'haver cremat fotos del Rei. Tot i que des de fa un temps hi ha certs ambients en els quals no em moc, però en aquest cas, un cop al mig del concert, vaig veure que valia la pena haver anat fins a Sarrià de Ter. Tot que sovint tinc certs dilemes sobre els valors que es promouen des d'alguns col.lectius, crec que lo de les fotos del Rei ja passa de taca d'oli.
I per mi aquest ha estat el cap de setmana de la polèmica, crec que no havia mantingut tantes discussions seguides amb ningú des de feia molt de temps!
I crec que ha estat, al capdavall, enriquidor, perquè si no ens qüestionem allò que fem o que deixem de fer, i el perquè ho fem , de vegades sembla que anem com xais, seguint "allò" que algú ha decidit per nosaltres, o fent coses que potser en el fons no volem fer. La polàmica està bé, és sana, i potser ens cal més del que ens pensem.

Cau a cau, un pas per la Pau

2007-12-01T05:03:00.000-08:00

Avui és un dia important: en el marc del centenari de l'Escoltisme Escoltes Catalans ho celebra, i per això avui arreu de Catalunya els i les joves dels diferents agrupaments deixaràn la seva empremta. Pintaràn varis murals amb el lema: Cau a cau, un pas per la Pau.

Felicitats als escoltes d'arreu de Catalunya i d'arreu del món per aquests cent anys, i els que encara falten!!

Hereus

2007-11-20T03:21:00.000-08:00

Aquests últims dies he estat pensant en herències, però no en la meva, ni en coses materials. Fruit de moltes converses diferents, amb persones molt diferents que no tenen res a veure les unes amb les altres.
Des d'un temps ençà molts s'animen a tenir fills, i l'educació dels infants és una cosa que sempre tinc molt present, al meu cap hi donen voltes moltes ideees, contradiccions, arguments, mètodes... Sé que aquesta gent propera a mi que ara afronta el repte d'educar una personeta ho farna de la millor de les maneres.
Perquè quina és la millor herència que els hi podem deixar als notres fills?N'hi ha que s'hipotequen per tota la vida per poder ddeixar-los una casa ben maca i ben gran, n'hi ha que treballen tot el dia per poder estalviar molts diners, i deixar una bona assegurança de vida que els hi arregli la vida a la seva familia el dia que no hi siguis, però al capdavall,el que per mi és més valuós és aquell llegat que els pares et deixen que no ha signat cap notari: el fet d'haver-te animat a estudiar, a donar-te suport en els moment que ho necessites, a ser responsable, a ser carinyós, a afrontar els probelems en positiu i en constructiu.
Per això cal ser molt consicents de què és el que realment és important, allò que ens durarà per sempre, allò que ens servirà en el futur. Per això estic a Escoltes Catalans, per això crec en l'educació, no només per part dels pares, si no per part de "tota la tribu".

El millor dels viatges

2007-11-10T10:50:00.000-08:00

Ja fa uns quants dies que hem tornat del Marroc, amb l'Eva. Hi hem anat a veure a la Zalwa i el Said, dues persones que vaig conèixer a l'estiu, en un intercanvi.Per mi són dues persones molt especials.
I és que parlant amb gent propera a mi que ha anat al Marroc, realment el millor d'aquest meravellós país és la gent. Com et tracten, com t'acullen, com t'estimen i es fan estimar.
El cert és que el turisme no s'hauria de nodrir només de museus, paisatges i atraccions, s'hauria d'alimentar de la gent del país, de com són, de què pensen, què el motiva, què els mou, quins somnis tenen, quines esperançes, quines pors...tEn definitva de ot allò que ens fa humans i que, d'alguna manera, ens fa iguals.

Han estat molt pocs dies, massa pocs, com dèiem amb l'Eva de tornada cap a casa. Però hem tornat amb la sensació d'haver-nos endut molt més que un petit record;)
(De moment no tinc massa fotos per penjar, però podeu mirar les de l'Eva)

Jove.cat

2007-10-31T12:31:00.000-07:00

Des de fa unes setmanes veig molts anuncis de la nova campanya per als joves catalans que ha iniciat la Secretaria General de Joventut, els lemes són varis, hi ha un interrogant enorme al mig del cartell i una foto d'un noi o d'una noia que més que joves jo diria que són pre-adolescents, però bé, ja se sap que ara maduren abans. Hi ha moltes preguntes com: Llogar un pis? On? Anar a viure junts? Quan? Anar al teatre? Quant costa?Anar al cinema? Quina pel.lícula?
Potser les preguntes més adients als joves catalans, ja siguin nascuts aquí o a fora, serien: Una feina decent? On? Ben pagada? De veres? Em prens el pèl? Un pis de lloguer de més de 50 m2?? Per menys de 800 euros al mes??Ooon??
Si realment els problemes dels joves se solucionéssin amb quatre descomptes per anar de compres o al cine, podriem estar encantats, però el problema real és que no podem accedir a vivendes dignes, i això ni els joves ni els no tan joves, ni a feines ben pagades, que ens permetin tenir un nivelll de vida acceptable, o si més no, que ens permetéssin anar un parell de cops al mes al teatre i al cinema, sense haver de considerar-ho un luxe, o poder sortir de tan en tan a sopar a fora amb els amics, sense haver de patir per arribar a final de mes.
Potser el que cal és deixar-se estar de tant de descompte i de tantes oficines de l'habitatge jove i fer pressió per què les empreses paguéssin un sou digne als seus empleats, joves i no tan joves, i perquè els preus dels pisos no fós similar a enviar un coet a la lluna. La seva no és una política intervencionista, sino més avait escapista, d'evitar els problemes sense oferir cap solució.Com sempre.

Felicitats a la Repúbli-k de l'Avern

2007-10-28T06:24:00.000-07:00

Ahir la Repúbli-k de l'Avern celebrava el seu cinquè aniversari en una mega festa a la plaça de la Concòrdia, la plaça es va omplir de gom a gom, una festa fantàstica.
Moltes felicitats , doncs, per la gent de la Repúbli-k i que continuin així , fent-nos ballar i disfrutar amb els seus rimtes fantàstics.
Em quedo amb la frase de l'Eric: "Vam començar sent 5 i ara som...Puf! Molts!"
Felicitats!!!

Són Festes al barri

2007-10-14T09:43:00.000-07:00

Un any més s'acaba la Festa Major de les Corts. Les places quedaran recollides, els de BCNeta escombraràn i recolliràn, i un any més els joves ens endurem un bon record de la Festa Major Jove a la plaça Sòl de Baix. És una plaça petitona, amagada dels grans carrers del barri, que sembla que no tingui massa vida més enllà de les tardes on els petits i petites hi juguen una estona abans de marxar capa casa a fer els deures i sopar, que demà serà un altre dia. Però cada any, quan s'apropa el pont del Pilar, un petit grup de gent aconsegueix donar-li vida durant uns dies, s'hi fan paelles, cencerts, matinals infantils, tabalades, circ, llençament de peles de meló, etc. Un munt de coses que van més enllà de les activitats en si, que són una excusa per fer vida de barri. Durant uns dies la gent surt al carrer, fan festa, es relacionen, i s'ho passen molt bé.
Fa anys la Festa Major jove no era més que uns petits concerts al Parc de les Infantes, de grups de coneguts dels 3 institus públics del barri, on els 40 o 50 joves que ens aplegàvem allà ens coneixíem entre tots, i ens veiem entre setmana cada dia.
Ara tot això ha canviat, les festes són grans, la gent ve de tota Barcelona, de les Illes i d'altres pobles. I com totes les festes són sorolloses, sorolloses perquè la gent reunida fa xivarri, tots ho sabem, però per tres dies a l'any, no cal fer-ne tant d'enrenou com ho fan els veïns de Sol de Baix. Sovint no hi veiem més enllà dels nostes propis interessos, i preferim dormir tranquils al nostre llit abans que sortir al carrer i descobrir tot un món nou de xarxa associativa, de gent interessant i compromesa amb el seu barri, gent a la que agraeixo que tinguem aquestes festes, perquè s'ho curren i perquè valen la pena.

"EsperanSaharaui (25 granets de sorra)"

2007-09-27T16:50:00.000-07:00

Festa de presentació del disc recopilatori a benefici del Sàhara Occidental:

Divendres 28 de Setembre, a partir de les 19h.
Casal de Joves de les Corts (c/Dolors Masferrer 33-35) L3.

19.00h Exposició fotogràfica a càrrec de Gabriel Tizón, des de Galiza (www.gabrieltizon.com)
20.30h Sopar popular: Cous-Cous (5 euros)
21.30h Concert amb:
MAJO PERFIL
AYVALÁ
CHE SUDAKA
i dj's Zurdob i Max BarXino.

i amb la participació al llarg del vespre i la nit d'Emboirik Ahmed, delegat del Frente Polisario a Catalunya.

Entrades Anticipades: 5€ al Bar Mariatchi (c/Códols 14), Etnomusic (c/Bonsuccés amb la Rambla) i al Casal de Joves (c/Dolors Masferrer 33-35)
(NO ES VENDRAN ENTRADES A TAQUILLA!!!)

www.esperansaharaui.org (web en construcció...però amb una mica d'info!)

Notícies d'avui

2007-09-20T01:46:00.000-07:00

Avui m'han sobtat tres notícies, segurament no tenen res a veure entre elles, però si que tenen a veure amb el món en el que vivim:

Mor un jove xinés desprès de passar 3 dies davant l'ordinador en un cibercafé
Un internauta es tanca 10 dies en una habitació per demostrar que pot sobreviure només amb Internet
Un internauta voluntari s'ha tancat aquest dilluns a les dotze del migdia en una habitació d'hotel amb un ordinador portàtil, una connexió a Internet i un cactus en un repte per demostrar que es pot sobreviure i comprar de tot a través de la xarxa

El preu del metre quadrat de segona mà s'ha situat en els 5.047 euros de mitjana a la ciutat de Barcelona
El preu dels pisos usats cau en 7 dels 11 districtes de Barcelona
Feia anys que no hi havia una caiguda de preus i, segons els agents de la propietat immobiliària, això coincideix amb una caiguda de les vendes. Concretament, en aquest període s'ha venut una quarta part dels pisos que es venien el 2005

Exposició
Les petjades de Tintín a Barcelona
La Biblioteca Fort Pienc se suma a la celebració del centenari del naixement del cèlebre dibuixant Georges Remi, més conegut com Hergé, el popular creador de Tintín amb una exposició fins el 27 de setembre

Curiós no?

Quan toca cedir el lloc

2007-09-16T13:56:00.000-07:00

Avui definitvament ja no formo part del consell del Pi de les Corts, he acabat una etapa per començar-ne una altra a l'associació.
D'una banda sé que no deixaré de fer feina per Escoltes Catalans, i sé que deixo el cau en molt bones mans, però 8 anys a un agrupament no són pocs.
Des d'aquella primera sortida de passos on vaig ser pionera, la màgia que em va fer passar a Clan, els primers Raiers que no sabia com portar. El suport i l'aprenentatge dels meus primers cocaps, la Sandra i l'Àlex. La dinàmica de començar a fer reunions fins a altes hores de la matinada( les 12h, però per mi era molt tard).
L'any amb els Follets, la Miriam i la tercera cocap que va anar variant al llarg del curs, els meus primers campaments amb la Clara, que llavors era clanera i ja vaig veure que seria una gran cap. El meu any sabàtic on vaig trobar a faltar moltíssim el cau, els Pioners amb els Jordi i l'Elena, els fantàstics campaments remullats i els d'occitània, encara més fantàstics.
El següent any de Pioners, amb el Joan , amb la Murga, l'Eva i les muntanyes inacabables.
I el meu últim any amb els llops, amb el Pol, l'Andrea i la Mireia, que tot i els alts i baixos , ens en hem sortit força bé!

A tots i cada un d'ells gràcies per haver compartit amb mi cada moment que hem passat junts, de tots me'n emporto alguna cosa, pels companys que he tingut a consell i per tots els nens que han passat pel cau ens aquests 8 anys dels quals he disfrutat i he vist que el cau és una gran aventura.

Tot el que he après i tot el que he viscut em fan creure cada dia més en aquest gran projecte que és Escoltes Catalans. I amb convicció sé que el Pi de les Corts tirarà endavant encara per molts anys més, amb entusiasme i la certesa de que, el que fem, realment val la pena.

Ara toca cedir el lloc als nous caps que hi ha a l'agrupament, des d'aqui els vull encoratjar a tirar endavant amb el projecte, sé que ho faran molt bé, que ho disfrutaran tan o més que jo i que tots junts, canviarem el món.

Tornem al Marroc

2007-09-12T14:04:00.000-07:00

Ja tenim dates!!!

Pel pont de Novembre marxem amb l'Eva i l'Elena cap a terres marroquines altra vegada.
Però aquest cop anirem a Rabat, una mica més avall a la costa Atlàntica, hi veurem a la Zalwa, i qui sap a qui més.

Com deia avui l'Eva, ho hem de fer i ho hem de fer ara!!!
Una cosa que jo ja vaig pensar al marroc, tinc moltes ganes de viatjar, i sé que ho he de fer ara, perquè després serà massa tard;)

Videoclip recomanat

2007-08-28T05:00:00.001-07:00

Dins del món del videoclip hi ha tanta varietat que sembla impossible estar-ne al dia.

Per això us vulll recomanar un videoclip genial, t'enganxa des del principi fins al final,et corprèn, t'emociona...dels bons bons.

Perquè disfruteu de la feina ben feta d'altri.

http://es.youtube.com/watch?v=t_5imTDZ0iA

Adjunto la lletra per als curiosos.

Creep Lyrics
Artist(Band):Radiohead
Review The Song (90) Print the Lyrics

Send polyphonic ringtone to your cell phone

When you were here before,
Couldn't look you in your eye
You're just like an angel,
Your skin makes me cry

You float like a feather
In a beautiful world
I wish I was special
You're so fucking special

But I'm a creep,
I'm a weirdo
What the hell am I doin' here?
I don't belong here

I don't care if it hurts,
I wanna have control
I want a perfect body
I want a perfect soul

I want you to notice
when I'm not around
You're so fucking special
I wish I was special

But I'm a creep
I'm a weirdo
What the hell am I doin' here?
I don't belong here, ohhhh, ohhhh

She's running out again
She's running out
She run run run run...
run...

Whatever makes you happy
Whatever you want
You're so fucking special
I wish I was special

But I'm a creep,
I'm a weirdo
What the hell am I doin' here?
I don't belong here

I don't belong here...

Noves vivències

2007-08-11T05:04:00.000-07:00

Sembla que fa 4 dies que vam agafar aquell aviò per marxar cap al Marroc. Realment han passat volant, han estat dies intensos, d'aprenentatge, de convivència, de somriures, de plors, de noves amistats, de noves vivències, de conèixer llocs nous...

En resum ha estat més que fantàstic, els marroquins són gent estupenda, ha estat una sort haver-los pogut conèixer i haver pogut compartir una nova visió de les coses amb ells.

Des d'aquí vull enviar molts petons per la Salwa, l'Amina, el Said, l'Adil, l'Abdu, el Rada, l'Amin, el Hamsa...i tots aquells i aquelles que han compartit aquests dies amb mi: Moltes gràcies!!!

El marroc

2007-07-26T13:45:00.000-07:00

I demà marxem al Marroc, d'intercanvi. Serà un estiu curt i llarg alhora, si més no, serà variat.

I el dia 1 d'Agost, tots els escoltes del món miraran sortir el sol dels 100 anys de l'escoltisme, segur que farà posar la pell de gallina...

Espero que tothom passi un bon estiu, i que tothom es desfagi de les seves "imatges espúries" ( l'Eva ja sap de què parlo:P)

Descanseu, crideu, jugueu, experimenteu, i sobretot, disfruteu tan com pugueu.

Ens veiem al Setembre, amb l'Aina acabada d'arribar!!!!

Exposicions

2007-07-24T15:16:00.000-07:00

Al Centre d'Art Santa Mònica hi ha una exposició que es diu THINK/PENSA/PIENSA.

L'entrada , per sort, és grauïta. Suposo que em devia fer mandra pensar, però no he entès res de res de l'exposició, de fet , no és que no hagi entès res, és que l'exposició no m'ha transmès res. A les últimes exposicions que he anat, fós on fós, ja no espero veure quadres o escultures o instal.lacions que expliquin quelcom, alguna idea transgressora, el que sigui, sino que transmetin alguna cosa, que et posi la pell de gallina, o que t'entendreixin.

No sé ben bé fins a quin punt l'expo era un cúmul d'artistes que el CASM té en cantera, que un per un són molt vàlids, però cap té prou material ni prou nom per fer una exposició només amb la seva obra, o si realment hi ha hagut algú que ha pensat en la obra de manera global i ha pensat que tenia un sentit.

Em quedo mamb la frase de l'entrada:

"L'Art és per a tothom, però només ho sap la èlit"

Un llarg camí

2007-07-13T01:16:00.000-07:00

Caminant pel camí que ha deixat l'ombra del Pi
a recer dels meus amics he après a ser feliç
Començar a fer brotar la llavor que em fa avançar
per recórrer mil senders que el meu pas deparar

L ’horitzó és arrel al meu cor
L ’horitzó,mira endavant,
segueix somiant,camina!

Caminant pel camí no hi ha pas que no em fa sentir
que amb mi porto tots els riures
que amb Follets vaig compartir
L ’empenta d ’aquests Raiers
aventures d'uns Llops inquiets
a la pell gravats em trobo mil records que m'enduré

L'horitzó és arrel...

Caminant pel camí quan no divisi el meu destí
amb els ulls dels Pioners construiré un món per a mi
A copia de molt d'esforç m'he fet Clan mentre jugant
compartia les vivències que marquen el meu demà

L'horitzó és arrel...

Caminant pel camí, la llavors es fa sentir
Fa molts anys que esbraona molta gent que ve del Pi
Caminant pel camí la llavors em fa sentir
Tal com és la meva història n’hi ha milers a sota d’un Pi

Pels millors campaments del món, pel millor cau del món!

Som el Pi de les Corts som el cau més sorollós!!!

El Neoesclavisme

2007-06-30T02:51:00.000-07:00

Ets perquè tens: tens parella, tens una carrera, tens un mòbil d'última generació, tens un ordinador portàtil. tens una casa, tens una hipoteca, tens família, tens fills,tens amics, tens una feina, tens roba d'última moda, tens cotxe, tens una moto, tens cultura...

Però també ets perquè no tens, no tens sobrepès, no tens cel.lulítis, no tens deutes,no tens problemes amb la justícia... i si ho tens, tranquil.la, el mercat ofereix un gran ventall de solucions, compra una crema anticel.lulítica, compra productes per aprimar,

I per aconseguir tot això has de pagar, evidentment, el mercat avui en dia ofereix solució per a tots els problemes que té la gent normal i corrent per poder tenir o no tenir: pots pagar a una empresa perquè et busqui amics o parella, pagues per aprimar-te, per depiar-te de per vida, pagues pel mòbil er fer-lo servir, per l'ordinador, pagues per tot.

Però tot això que s'ha de pagar, aquestes despeses, se suposo que amb els diners que tu molt honradament has guanyat treballant,les huries de pder assumir,però com diu un article al diari avui:
"Així mateix, Serna ha citat els resultats d'un estudi de l'OCDE que posa de manifest una "moderació salarial" entre el 1994 i el 2004 que ha provocat la pèrdua "important" de poder adquisitiu de moltes persones."

Tu què vols? Ser feliç? Doncs molt fàcil: paga , compra't tot allò que necessitis, perquè t'has deixat convènçer de que per ser feliç, ho necessites. Ah però, no tens diners? Doncs treballa, home, que feina n'hi ha. El teu sou no dona per assumir totes aquestes despeses? Per això hi ha els bancs i les caixes que estan disposats a ajudar-te, a cedir-te un crèdit a un interès ben baix, segons ells, clar.

I ja hi som altre cop, igual que fa 200 anys a l'amèrica colonial, som esclaus d'una societat que et fa creure que per ser feliç, per què la vida t'ompli de veritat, cal pagar un preu en diners, i aquests diners te'ls donaràn si treballes moltes hores al dia, ocupant tota la franja horària fora de la de dormir i de menjar, de manera que no tinguis temps per fer res més, no tinguis temps de parar-te i pensar: potser si treballés menys hores tindria menys coses, però seria més felç.

Ara, a diferència d'abans, l'eina d'esclavisme ja no és la força, és la dependència dels diners, les classes socials no es donen de naixement, es donen per les fortunes personals.

I com podem trencar amb aquest esclavatge del segle 21? Potser donant una oportunitat a allò que no és material, potser no som perquè tenim, però si que som per les relacions que tenim amb els altres, per allò que defensem, allò en què creiem, pr com ens comportem, i allò que pensem.

Donem valor a les estones compartides, als riures de complicitat, al cafè fet d'estones de confessions, a la paraula que aquell dia que estaves tan trista et va ajudar a tirar endavant, al sentiment de que estas fent alguna cosa més a la teva vida que guanyar diners per després gastar-te'ls, a veure com la gent al teu voltant v canviant cap a millor, a les experiències viscudes. Tot plegat allò que de veritat és important,i que de veritat , de veritat, crec que em farà feliç.

Sant Joan

2007-06-23T11:04:00.001-07:00

Alegria!!

Que és Sant Joan!!

i pels que tingueu exàmens: disfruteu que ja s'acaben!! Després els trobareu a faltar:P

"Que arribi l'estiu! Que sortirem de casa!!!"
(Dijous paella)

Sempre a punt!

2007-06-18T02:40:00.000-07:00

Hergé, el dibuixant de Tintín, era escolta. Anit al canal 33 van emetre un documental sobre la vida d'Hergé, a partir d'una entrevista que li havien fet, el documental relacionava la vida personal del dibuixant amb les aventures de Tintín, i explicava com es podia veure l'evolució personal d'Hergé seguint els llibres del jove Tintín.

De fet els dibuixos d'Hergé eren hiperrealistes, que en diuen, ja que ho calcava de la realitat, ensenyaven fotos de l'estació de tren de Ginebra i era idèntica que la que surt a l'Afer Tornassol. També explica que abans de Tintín al Tíbet Hergé va tenir somnis molt angoixants, i somniava amb neu, i llargs passadíssos foscos, d'aquí neix la història de Tintín al Tíbet, ho vaig trobar molt interessant. Fou la seva manera de treure's del cap aquests malsons, ja que el psicoanlaista al que va visitar, no el va ajudar gens ( era un dels deixebles de Jung).

Georges Rémi, o el que és el mateix: Hergé, va nèixer al mateix temps que l'escoltisme, l'any 1907, concretament el 22 de maig a Brusel.les. va entrar als escoltes belgues i li van posa rel sobrenom de "Curious Fox".

Si mireu la Biografía d'Hergé (http://tintin.francetv.fr/uk/) hi trobareu dades molt curioses, Tintín neix de l'escoltisme també, va néixer després de Totor, un dibuix d'un nen escolta que vivia diferents aventures.

A l'entrevista el famós dibuixant explicava com la seva vida i la seva carrera s'havien vist condicionades positivament per tot el que va aprendre quan era escolta, allà on els psicoanalistes no arribaven, el seu esperit viu, alegre i optimsita l'ajudaven a tirar endavant i a no deixar-se ofegar, i sempre acabava sortint-se'n.

L'any 1982 la Societat Astronòmica de Bèlgica li van posar el nom d'Hergé a un planeta que acabaven de descobrir, no sé si és el fet de que fós escolta, o el fet que a casa tingui tots els còmics de Tintín, que fa que hagi après moltes coses, les seves històries plenes de solidaritat, d'estar sempre a punt per ajudar als altres, plenes d'innocència i de bon humor, de mirar a la vida des d'un punt de vista positiu i de trobar aventures fantàstiques en el més qüotidià.

Aquest és el meu petit homenatge a Georges Rémi, HERGÉ, i al seu fantàstic amic, TINTÍN.

Hem d'aprendre Xinès

2007-06-05T16:18:00.000-07:00

Diuen que es menjaràn el món, i jo cada dia m'ho crec més i més. Qui no ha comprat coses als "xinos" algun cop a la vida?? I molt sovint??Sempre que et fa falta alguna cosa,, una goma d'esborrar, un cel.lo, qualsevol xorrada que poodries trobar segurament a la papereria més propera, i la compra, als xinos, jo de vegades he fet copmarativa de preus, i hi ha coses que no surten "tan" a compte, de fet , tampoc sé quin és l'origen dels propietaris de les diferents botigues i botiguetes, ves a saber, potser són vietnamites, o nordkoreans, jo no ho sé, i tampos els hi he preguntat mai, tot i que tinc força curiositat.
Doncs avui pensava, avui en dia tothom, qui més qui menys, parla anglès, i alguna altra llengua europea, francès, italià, alemany... però els adolescents actuals, que seran els joves de demà, estan aprenent japonès, alguns, i xinès, d'altres, potser ens passarà com als avis d'ara, que quan senten "yes", o "hello" es queden de pasta de moniato, no entenen ni un borrall, i quan siguem grans i els nostres fills treballin amb empreses xineses, i parlin un xinès perfecte, ens veurem igual de desfasats que els avis d'avui en dia??
Definitivament cal avançar-se al futur, qui sap, potser l'idioma universal d'aquí uns anys sigui el xinès enlloc de l'anglès, que ja comença a estar passat de moda;P
A mi , amb el que m'ha costat el segon curs d'alemany, que de tant que em costava no l'he ni acabat, em fa una mandra aprendre xinès, que no sabria ni per on començar.
Un altre dia parlarem de l'Àrab, i de relacions interculturals dins d'un mateix país.
Ara ja és molt tard!

Salut i felicitat!!

Avui m'he sentit util

2007-06-03T14:31:00.000-07:00

Doncs si! Avui, tot i ser diumenge, llevar-me a quarts d'onze, esmorzar a quarts de 12 i dinar veient el Simspon, és un dels dies que m'he sentit més útil de la setmana, he preparat el dinar per la meva àvia i per mi ( obviament he fet la meva especialitat: pasta amb salsa de verdures casolana:P) i després he estat tota la tarda al taller de ma germana ajudant-la a cosir cosetes per la seva feina, i és que és realment important per mi senitr-me una mica útil cada dia, ja sigui fent alguna feina, o ajudant a algú que ho necessita.

I a més a més avui a M80 han fet un Especial sobre Bonnie Tyler, qiuna gran cantant!!

Sort per a tothom, i per qui vulgui participar al concurs de rac105 sobre fotografies que t'insipiri la música:

www.rac105.com

Res passa per casualitat

2007-05-28T14:34:00.000-07:00

Actualment hi ha una peli en cartell que es diu :" El Buen Nombre". És de la directora de " La Boda del Monzón", i hi ha un moment de la peli que la protagonista li diu al seu fill: "Res no passa per casualitat", i jo cada vegada n'estic més convençuda.

Aquest cap de setmana he estat a un rodatge, i ahir quan vam acabar, no sé si era perquè estava molt cansada, o què, però vaig tenir la intensa sensació de que jo aquella situació l'havia somniat, i recordava el somni amb claredat, va ser un somni que vaig tenir fa molt de temps, i que ja no recordava, fins anit.

Sovint tinc idees que em passen pel cap, com intuicions, sensacions positives o negatives sobre les coses que em passen, o que em sembla que em poden passar, i normalment els hi faig cas, i la majoria de vegades l'encerto, el que no sé és si la intuició es confirma per què és el que havia de passar, d'alguna manera o altra, o si es confirma perquè jo l'he dut a confirmar-se.

En fi, tots som una mica raros no¿

Somiem

2007-05-21T03:05:00.000-07:00

SOMNIS (Albert Pla )

Si algun dia
Tu anessis a dormir,
I volguessis tenir
Els somnis més guapíssims
Que es poguessin tenir.
Espera només
A que sigui de nit.
Obre la finestra
I mira al cel.

I tria l’estrella que
T’agradi més,
Que jo hi seré, a dins.
Cuidant de que tu tinguis
Els somnis més guapíssims
Que es poguessin tenir.

I em cuidaré que els teus somnis
Siguin tan fantàstics;
Superguapos; tan, tan màgics...
I que vagis allà on vagis,
I que et passi lo que et passi,
I que somniïs lo que somniïs,
Mai no vulguis que s’acabi.

Tu tria l’estrella que
T’agradi més,
Que jo hi seré, a dins.
Cuidant de que tu tinguis
Els somnis més guapíssims
Que es poguessin tenir.

I que somniïs amb qui estimis,
I que volis i que flotis,
I que corris i que riguis,
Jo faré que en els teus somnis
Hi surtin mils colors
Vermells i blaus i verds i grocs.
Colors brillants però relaxants,
I que tinguis mil sensacions.

Fúcsia... carbassa.
Lila... color transparent.
Rosa... color infinit.
Taronja... roig de llavis.
Violeta... micacu.
I color de gos com fuig...

disc: Anem al llit?

Temps de canvis, temps de novetats i d'il.lusió, i sobretot, temps de somnis.

Endavant

2007-05-08T15:59:00.000-07:00

Fa poc vaig anar al cinema a veure una peli de dibuixos animats( uooo!!sii!!, d'aquelles per nens petits!!) I el missatge de la peli era, entre altres coses, que sempre cal seguir endavant, encara que t'entrebanquis, caiguis, ensopeguis, t'equivoquis, reculis i tornis a començar, sempre el més important és tirar endavant.

Perquè el més important no és el que et passa, si no com t'ho prens, l'actitud que tens davant del que et passa et condiciona tot el que vindrà després, cada cop n'estic més convençuda. I intento aplicar-m'ho cada dia, encara que estigui trista, o ensopida, i ho vegi tot negre, penso que el que vindrà només pot ser millor, i sobretot, sobretot, que cal seguir endavant, amb alegria i optimisme.

Feliç aniversari per mi ;P

"Viatge a Itàlia, fa temps, mooolt de temps"

Responsabilitats

2007-04-24T16:25:00.000-07:00

Sabíeu que als gats els encanta menjar les espigues? I quin dia millor per fer-ho que l'endemà de St Jordi.
Avui la meva gata ha decidit fer ressoopó i s'ha zampat unes dues o tres punxes d'espigues, òbviament després les ha començat a vomitar, no se li estaven posant massa bé. Ha vomitat dos cops, i al tercer intent no ho ha aconseguit. I com que s'ha estat una bona estona intentant vomitar i no ha pogut, a casa meva ens hem espantat i hem anat d'urgències, quina cosa.
Total, que a quarts de 12 de la nit ja ens veus a Diagonal amb Passeig de Sant Joan, intentant fer-la vomitar.
I jo que m'he fet un fart de patir he pensat: "i el dia que tingui fills?I si em trobo en una situació similar?" Crec que és massa responsabilitat, almenys de moment.

I jo que em tenia per una persona responsable...

Feliç dia de Sant Jordi

2007-04-23T03:28:00.000-07:00

No sé com és que cada any, per mal temps que hagi fet abans, sempre el dia de Sany Jordi fa un tempa fantàstic, no plou gairebé mai, o almenys que jo ho recordi.
I avui, dia 23 d'Abril del 2007 es confirma la teoria, fa un dia genial

Espero que tothom pugui disfrutar d'aquest dia tan meravellós i sobretot, que pugui llegir molts i molts llibres.

Feliç dia de Sant Jordi a tothom!!

Cap a Londres falta gent!

2007-04-16T03:27:00.000-07:00

Decidit!
Marxo a Londres pel pont de Maig, aprofitaré per visitar aquesta ciutat tan fantàstica i enorme, i per fer companyia a un amic meu que està allà estudiant.

Feia temps que tenia ganes de marxar, de viatjar, de veure altres llocs, tot i que serà el tercer cop que hi vaig, primer va ser amb la meva família i vam fer bàsicament de tursites, i després va ser per fer un documental sobre els carnavals de Notting Hill, m'ho vaig passar genail, per la companyia, per la ciutat, pel que vaig descobrir, fantàstic.

Aprofitaré per anar a veure algun musical, com a regal d'aniversari ( que ja s'apropa!)

El que més m'agrada de Londres potser és la quantitat de gent diferent que hi viu, la quantitat de cultures, ètnies, bandes, tribus urbanes, és genial, tot i que la convivència sovint no és del tot fàcil, és genial.

Aquesta foto m'encanta, és dels carnavals de Notting Hill, una nena petita que ballava i s'ho passava super bé.

Tornant de campaments

2007-04-05T05:02:00.000-07:00

I ja hem tornat, uns campaments passats per aigua, molta aigua, com va dir l'Oriol mentre caminant sota la pluja pujàvem tendes xopes cap a la furgoneta: "Vist així sembla que l'aigua no sigui un bé tan escàs".
He tornat amb una extranya sensació, una barreja entre la feina ben feta , que els caps hem sabut estar a l'alçada de les circumstàncies, que hem sabut donar allò que calia donar i per l'altra la sensació de no haver disfrutat dels campaments, ni del paisatge, ni dels nens, ni dels cocaps a les vetlles...
Almenys hem après alguna cosa, espero.
Tinc ganes de que arribi l'estiu, que torni a sortir el sol i que pugui córrer amb els llops pel bosc, tirar-me per terra, jugar i disfrutar un munt dels moments dels campaments, de les vetlles, del fanalet, de tot. Espero tancar bé aquest any, en tots els sentits.

La foto és de l'artista del cau, del campament nevat, almenys era maco de veure...

Observacions

2007-03-29T15:11:00.000-07:00

Com que jo de vegades em costa explicar-me bé, copiaré un text d'una persona que si que ho sap fer, sap expressar amb paraules allò que sent, cosa que a mi sovint se'm fa molt difícil, pe`ro quan ho llegeixo penso : era això.

Hola a tothom!

Ja queda poquíssim per agafar l’autobús cap a Gòsol. Cinc dies amb la unitat, amb els cocaps, i amb els altres caps de consell (una vetlla conjunta mínim, eh? I sense enfados… ;)). Cinc dies per posar en pràctica tot allò que hem imaginat i dissenyat al marxant, que hem discutit a consell, que hem millorat i que finalment composa la graella d’activitats dels propers dies.

No sé si ho teniu al cap, i no us vull desanimar pas, però la primera nit estareu baldats; un bon viatget en bus (bosses de plàstic a mà!), descarregar material, muntar el campament (llooops, vaaa… les tendeees!, raieres, no us encanteu amb la intendència!!), introduir l’ambientació, i sopar frankfurt i puré. Un joc de nit (què tal un clàssic per començar? Fem un fanalet?), una vetlla tranquila i cap a les tendes!... els qui tinguin més sort, els seus caps els hi explicaran un conte. Els altres… a dormir! Bé, o això és el que pretendreu els caps amb la lluna, la pruna i el sol mariner… el que ells vulguin fer és un altre cantar (sssh! vale yaa de fer soroll!). I finalment, la vetlla de caps: cares de son, fins i tot alguns que ja tenen els ulls clucs; encara però, alguns riures (has vist quan han fet…!), una mica de valoració (ei, desperta!), una mica de programació (demà els despertes tu, i jo preparo l’esmorzar amb el grup de serveis…). I cap al sac, que baldada, a la tenda i amb l’equip de caps, és el millor llit del món.

Mentres vosaltres esteu en tot això, jo seré de camí al sud d’Àsia, a la ciutat de Bangkok. Faré un viatge que em fa molta il·lusió fer, que he preparat una mica limitadament, però que em moro de ganes d’encetar! Prometo enviar un missatge (si hi ha cobertura de mòbil) quan aterri (vosaltres estareu llavors berenant).

Ara he pensat en el primer dia de campaments, però el cert és que tots els dies són entranyables, i cadascú pensa en unes coses molt concretes quan pensa en campaments: coses físiques (com el millor berenar del món: quesitos amb galletes!!! :D), coses simbòliques (el passafoulard que duc al coll), coses que volen pel cap, records mítics (bombardes, guerra de menjar, nit sota els estels…). Tot plegat records que, com dic, cadascú en té uns pròpis; que cadascú recull en el propi cabàs de la experiència, com qui recull els fruits de la bonança dels arbres, que en aquest cas són la convivència d’aquests cinc dies.. Per sort meva, en el meu cas molts d’aquests records són molt compartits: el consell d’enguany heu estat bona part dels meus cocaps, i bona part de la gent a qui he tingut la sort de fer de cap.

Aquest any, per primer cop en molt de temps (en tot el temps que fa que estic a l’agrupament) no podré anar de campaments; anar amb el meu cabasset a recollir els bons i els mals moments, que m’han fet part del Pi i que m’han fet en definitiva qui sóc ara mateix.

No us puc demanar que recolliu els records per mi, perquè com passa amb la fruita, és la pròpia mà qui en coneix l’estat idoni per ficar-la al cabàs, i no cap altra. I perquè estic segura que tornareu de campaments més que satisfets, més que contents, més que plens de ganes de fer-ne uns altres. I això m’omple mil-i-un cabassos!

Així que, el millor que podeu fer perquè no m’enyori és passar-vos-ho molt bé (tot i que a mi l’enyor només em ve als campaments d’estiu, cap al 6è dia…;)), disfrutar molt i compartir molt! Feu bones migues amb els vostres cocaps, que és un moment genial per coneixer-vos!

I prou, que més d’un/a ja espera que em caigui la llagrimeta :)

Petons, a cabassos

Elena

Campaments

2007-03-23T11:52:00.000-07:00

I ja tenim aqui els campaments de setmana santa!
Cinc dies, tranquil.litat, pau...tot i que amb els llops potser ho veig una mica difícil.
Quins records, quan penso en els meus primers campes com a pionera, i després els primers com a cap...amb aquells raiers tan fantàstics;)

Després de tant de temps, celebrem el centenari de l'escoltisme, qui m'ho havia de dir que jo acabaria formant part d'aquest moviment juvenil mundial? I que uns anys més tard descobriria que el meu pare i els meus tiets també n'havien format part?

Moltes experiències, moltes alegries, d'estrés i sobretot molta feina ben feta!

Visca el Pi de les Corts

Pensa globalment, actúa localment!!!

Som el que tenim

2007-03-16T11:08:00.000-07:00

Som el que tenim?
Anit xerrant amb el meu cosí mentre intentàvem arreglar l'ordinador reflexionàvem sobre la necessitat de tenir tantes coses, he estat sense internet dos mesos i la meva qualitat de vida a millorat força, si més no, les meves estones a casa han estat més plaents. Tot i que m'encanta rebre mails, enviar-los, mirar els fotologs, els blogs, buscar informació, etc.. i tot i que estic convençuda de que els ordinadors i les màquines ens faciliten moltes coses, potser de vegades cal anar a lo esencial, a allò que de veritat té importància, els amics, les amigues, les relacions, el disfrutar, el riure, el fer allò que creus, i sobretot: ser el protagonista de la teva pròpia vida.

Per la meva germana estimada que ja és una dona independent.

Apagada de mòvils

2007-02-06T10:49:00.000-08:00

Avui hi havia convocada una apagada general de mòvils.
El mail m'ha arribat tard i per tant no m'hi he pogut sumar, ja era tard:P

Però el compromís real dels usuaris no hauria de ser una apagada d'un dia, igual que amb l'"apagada" de llums del dijous passat, o les famoses "cacerolades" de quan "tothom" estava en contra de la guerra. El compromís hauria de ser en el dia a dia, en fer un bon ús dels llums de casa, en el ús o malús que es fa del mòvil(a nivell monetari), de l'ordinador, dels ascensors, de les escales mecàniques del metro, amb les bosses de plàstic del supermercat, amb els envasos que comprem... i un llarg etcètera.

I això hauria de ser tant a nivell individual com col.lectiu: les gran empreses, les fàbriques, l'administració pública..., segur que si entre tots i totes reduïssim el consum al estrictament necessari, el canvi climàtic no seria tant imminent. O potser si?

Què cal que passi per fer aquest canvi?Com aconsegui una consciència global ? És realment impossible?

A mi em va encantar aquell anunci de: que passaria si...? Ara no recordo el nom de la pàgina web... Però la idea era genial.

La Foto és d'una espelma en moviment
Artista: ma germana

Canvis

2007-01-31T11:56:00.000-08:00

L'altre dia vaig dir adéu a la meva companya de feina, em va fer molta pena, marxa cap a Madrid a disfrutar d'una companyia de dansa , us ensenyo el regla que li vaig fer.

I tot canvia, i cal prendre decisions, cal que siguin encertades, o si més no, cal que siguin les teves, no les que ha dictat algú altre.

I potser cal ser molt valent per créixer, per ser capaç de prendre aquestes decisions i dur-les a terme.

El meu pare em va dir un dia una frase que recordaré sempre, i que m'ha ajudat molt:

"Fes allò que penses perquè si no acabaràs pensant el que fas".

Un conte cada dia

2007-01-23T15:36:00.000-08:00

Als nens del cole, als de P3, quan se'ls ha de posar a dormir per fer la migdiada, just després de dinar i de fer un pipçi, em demanen que els hi expliqui un conte. Hi ha dies que no estic massa inspirada i ells ho noten, llavors el conte no els agrada i els costa una mica més adormir-se. Però avui ha estat diferent, m'he inventat un conte amb cara i ulls, i tots se l'escoltaven atentament, i quan he acabat he sentit una veuete que deia: "Anna! Ha estat molt xulo el conte d'avui!" una de les nenes, que mai diu res quan acabo d'explicar el conte, m'ha dit que li havia agradat. Ha estat molt xulo.
La foto és de la propietària de la veueta.

De vegades em sento com a la peli de la "Història interminable", que el "nores" s'ho menja tot, i els nens ja no creuen enfades ni en monstres, ni en éssers imaginaris.
"Amb cada nou desig el Regne de Fantasía es farà cada cop més i més gran"
Potser cadascú ha de posar una mica de la seva part, i formular cada dia un desig, ben bonic, i fer que el Regne de Fantasia que tenim tots a dins, cada dia sigui una mica més i més gran.

No perdem la imaginació ni les ganes de jugar!

Una estoneta

2007-01-18T14:52:00.000-08:00

M'agradaria trobar cada dia una estona per estar amb mi mateixa, sola, sense res, tenir una estona per pensar, però no aquella estoneta abans d'anar a dormir, perquè tot allò que penso en aquella estona l'endemà s'ha esvaït.

Avui he sortit a llençar la brossa, en xàndall, i només duia les claus de casa, res més. M'he posat a passejar pel barri ( no he anat massa lluny, tapoc us penseu;P) i he tingut una senscaió nova, de llibertat, sense diners, sense bolso, sense carnets, sense res de res, perquè tampoc ho necessitava.Ha estat molt..alliberador.

De vegades, quan tinc moltes ganes de fugir, pujo al terrat de casa meva i em miro els terrats de Barcelona. Em relaxa. M'agrada. No sé si és la sensació que em transmet la ciutat, o alguna altra cosa inexplicable ( de moment).

Un dia vaig llegir en un llibre que cadascú hauria de fer un cafè cada dia amb ell mateix, i em va semblar molt bona idea.

Ho heu provat??

Tot és mentida

2007-01-11T10:29:00.000-08:00

Tot és mentida??
Com sabem diferenciar la veritat de la mentida?Què es pot considerar cert i què no?
Si tothom està enganyat, què és el que és realment vàlid i el que no?
Potser seria bo qüestionar-nos tot allò que fem, perquè ho fem, amb qui ho fem, quan ho fem..
O tot allò que tenim, ho necessitem? Ho volem?

"Saps que es pot ser feliç amb un gra d'arròs?"
Mahatma Ghandi

Dia de Reis

2007-01-06T13:05:00.000-08:00

Avui és dia de regals, almenys a casa meva;P

Però de tots el regals el que més m'ha agradat ha estat anar a dinar amb la meva família, ma àvia, ma germana i mons pares, a un Restaurant a 5 minuts de casa, on la meva àvia ahir va encarregar taula.

No hem parlat de res interessant ni trascendental, però estàvem bé, tots junts,una estoneta per compartir.

Espero tenir més regals d'aquests durant tot l'any, i no només amb la meva família: estones compartides amb la gent que m'estimo.

Bona entrada d'any a tothom!!

BON ANY NOU!!!!

2007-01-01T07:59:00.000-08:00

Feliç 2007 !!

Espero que aquest any sigui encara millor que l'any passat, però no tant bo com els següents.

I ara una canço del Musical Més Petit, que m'agrada molt per començar l'any:
"8760 hores perdudes,8760 coses a fer, 8760 hores que es perden, tu com mesures el temps que fem veure que passem? En coses que aprens o en cops que has plorat, en somnis desfets, o en amics que han marxat. En dies, en hores, un any s'acaba sempre, no cal que busquis més i no perdis el temps!!!!"

El temps dirà

2006-12-26T14:17:00.000-08:00

El temps dirà...
Després d'uns anys intensos d'estudis, relacions, gravacions, curts, més curts, pràctiques i més pràctiques, baralles, discussions filosòfiques i no tant filosòfiques, els quatre anys a l'ESCAC em van passar volant.
Una estona per xerrar, per retrobar, per recordar, per compartir, i per enfocar el futur, incert i fantàstic alhora.

Per tot allò que he après amb vosaltres, i el que em queda per aprendre!
Molta sort a partir d'ara!
Que el camí ens fagi més fortes i si no, almenys més sàvies ;)

Petons molt grans per les dues!!

"Amb la Clara i l'Ana a Lavapiés
Pont de Maig 2006"

Els creadors d'opinió

2006-12-24T03:46:00.000-08:00

Ahir vaig veure una edició d’un dossier del diari La Vanguardia que es titulava: “Inmigrantes”. Em va recordar a un altre article d’aquest mateix diari on hi vaig llegir una cosa així com: “Los nuevos inmigrantes (és a dir, els fills d’immigrants) són españoles y hablan español, pero estan preparados para la discrimación que les espera en el futuro?

Em vaig quedar atònita: com pot ser que fins i tot els mateixos diaris que denuncien molts dels mals tractes que es donen als immigrants en aquest país es dediquin a crec opinions d’aquest tipus?

És per això que he volgut penjar aquesta foto d’un cartell que hi havia a Berlín, amagat en un carreró, al cartell hi diu:

“Tots som iguals, tal i com pensem
La integració comença al cap

Per una millor entesa entre els Alemanys i el s Immigrants”

Ja sé que els diaris menteixen, i que el mitjans de comunicació manipulen en el seu propi benefici, però potser s’hauria de lluitar contra això d’alguna manera. Alguna idea?:P

Nova adquisició

2006-12-22T10:52:00.000-08:00

Us presento la meva nova adquisició:

Un micròfon Bheringer B1 , que m'ha sortit tirat de preu, i té un so d'estudi. És una canya!!!

Quan vulgueu el podeu venir a provar a casa meva!

Visca!!!

Festa de Nadal!!!!!

2006-12-18T15:12:00.000-08:00

Ja s’ha acabat el trimestre al cau i en faig una valoració més que positiva.

Després de la Super Festa de Nadal que ens vam currar tots i totes les caps encara estic eufòrica.

Va ser genial!!

Feia moltíssim que no m’ho passava tant i tant bé.

Vull felicitar i agraïr a tots els membres del Consell del Pi de les Corts el seu esforç i la seva dedicació. A totes i tots: MOLTES GRÀCIES!!!!

“Som el Pi de les Corts som el cau més sorollós!!!”

Petites Coses

2006-12-06T03:13:00.000-08:00

La meva gateta, la Lita, és una coseta que vaig trobar al mig del carrer una nit de Setembre d'ara farà un any al poble de la meva Àvia, a Vidreres. Des de llavors a mi m'ha fet la vida una mica més alegre, em fa il.lusió arribar a casa i que ella em rebi ( a la meva família també li encanta), que em desperti al matí perquè té gana i vol menjar, quu quan tingui fred es posi a sobre de la meva roba neta... Són petites coses que m'alegren el dia a dia, sembla mentida, que sense voler, una nit de Setembre de visita improvitzada et canviï la teva vida qüotidiana, per a millor clar.

10 dies intensos

2006-11-27T15:36:00.000-08:00

Marxa Educativa, Preparació de l’Assemblea, Assemblea,Preparació de l’excursió amb els Llops, Montblanc, el Comte, la nit, l’Ermita de Sant Joan, els Llops que s’ho han pasta bomba…

Tot plegat molta cosa, i arriba dilluns, i reunions i més reunions que no es poden fer per manca de salut.

I una feina que mai s’acaba, perquè no la vull acabar, o quina deu ser aquesta raó tan poderosa que m’empeny a deixar-ho tot a mitges? És la por a allò desconegut? La por als canvis?? Fins quan? I el que és més important: Per què?

Potser haurem de començar a aplicar allò que prediquem: és hora de deixar de filosofar, ha arribat l’hora de fer!

"Pensa globalment, actua localment"

M’agrada la rutina

2006-11-09T16:54:00.000-08:00

M’agrada la rutina, que canvia cada dia, cada dia és diferent, cada dia és especial, no cal marxar lluny per torbar allò que anhelem, el més important és dins nostre,al nostre voltant, potser és amagat, tu pots fer especial un dia, una hora, un amic, una paraula.

Hem d’aprendre a disfrutar d’allò que vivim cada dia, potser no serà genial, ni sobrenatural, però segur que serà especial d’alguna manera.

Si no entenem el dia a dia com un objectiu en si mateix i l’entenem només com un mitjà per arribar algun lloc és com si estiguéssim perdent el temps.

Perquè el que faig avui, ha de repercutir en el demà, i no només en el meu, si no en el de tothom. No serveix de res viure exclusivament per tu, hi ha d’haver alguna cosa més , si no , no té sentit.

Per a tots aquells que cada dia doneu una mica de vosaltres per millorar el vostre present i el nostre futur, moltes gràcies.

"Berlin. Estiu 2006"

Venim de lluny i som de prop

2006-11-07T14:27:00.000-08:00

VENIM DE NORD, VENIM DEL SUD...

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no ens mena cap bandera
que no es digui llibertat,
la llibertat de vida plena
que és llibertat dels meus companys.
I volem ser per caminar
i caminem per poder ser.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no sabem himnes triomfals
ni marcar el pas del vencedor,
que si la lluita és sagnant
serà amb vergonya de la sang.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
seran inútils les cadenes
d’un poder sempre esclavitzant,
quan és la vida mateixa
que ens obliga a cada pas.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

"Quina gran cançó de Lluís Llach. Potser li hauriem de fer més cas a aquesta cançó.Qui sap..
Perquè les idees polítiques, les banderes, les froneteres i tot plegat no poden estar sota cap concepte per sobre de les persones.El respecte és una cosa que no es pot perdre mai, siguin quines siguin les nostres idees polítiques, la nostra procedència, o la nostra llengua"

"Budapest.Estiu 2005"

El Mur de Berlín

2006-11-04T04:59:00.000-08:00

Hi ha una part del Mur que encara aguanta, i per tal de recordar el que va ser un temps de divisió de la ciutat, l'han conservat. Uns quants artistes, entre ells un català, van pintar la seva obra al Mur, Hi ha una frase en alemany que la traduïré perquè em va semblar genial:

" Molta gent petita , en molts llocs petits, fent petites coses, poden canviar la història del món"

Després de Berlín

2006-11-04T04:54:00.000-08:00

I després de Berlín, tornar a Barcelona, a la vida "normal", però tot i això, ens vam poder retrobar amb la Gal.la, una catalan afincada a Berlín, que ens va rebre amb els braços oberts allà, i ens va ensenyar els llocs més fantàstics i menys turístics de la ciutat.

Moltes gràcies per tot Gal.la!! I que disfrutis de la teva renovada vida!

Primer lo primer

2006-10-29T08:31:00.000-08:00

Jo que no sé ben é com funciona això dels blogs....i resulta que sense voler me n'he fet un...com són les coses.

per començar una foto ben bonica del meu viatge a Berlín aquest estiu.

Berlín és com una meravella , una ciutat acollidora, tranquil.la, reservada, càlida i fresca alhora, Berlín és moltes coses alhora, el comunisme i el capitalisme, tot en un .

Fantàstica