Responsabilitats

Sabíeu que als gats els encanta menjar les espigues? I quin dia millor per fer-ho que l'endemà de St Jordi.
Avui la meva gata ha decidit fer ressoopó i s'ha zampat unes dues o tres punxes d'espigues, òbviament després les ha començat a vomitar, no se li estaven posant massa bé. Ha vomitat dos cops, i al tercer intent no ho ha aconseguit. I com que s'ha estat una bona estona intentant vomitar i no ha pogut, a casa meva ens hem espantat i hem anat d'urgències, quina cosa.
Total, que a quarts de 12 de la nit ja ens veus a Diagonal amb Passeig de Sant Joan, intentant fer-la vomitar.
I jo que m'he fet un fart de patir he pensat: "i el dia que tingui fills?I si em trobo en una situació similar?" Crec que és massa responsabilitat, almenys de moment.

I jo que em tenia per una persona responsable...

Feliç dia de Sant Jordi

No sé com és que cada any, per mal temps que hagi fet abans, sempre el dia de Sany Jordi fa un tempa fantàstic, no plou gairebé mai, o almenys que jo ho recordi.
I avui, dia 23 d'Abril del 2007 es confirma la teoria, fa un dia genial

Espero que tothom pugui disfrutar d'aquest dia tan meravellós i sobretot, que pugui llegir molts i molts llibres.

Feliç dia de Sant Jordi a tothom!!

Cap a Londres falta gent!

Decidit!
Marxo a Londres pel pont de Maig, aprofitaré per visitar aquesta ciutat tan fantàstica i enorme, i per fer companyia a un amic meu que està allà estudiant.

Feia temps que tenia ganes de marxar, de viatjar, de veure altres llocs, tot i que serà el tercer cop que hi vaig, primer va ser amb la meva família i vam fer bàsicament de tursites, i després va ser per fer un documental sobre els carnavals de Notting Hill, m'ho vaig passar genail, per la companyia, per la ciutat, pel que vaig descobrir, fantàstic.

Aprofitaré per anar a veure algun musical, com a regal d'aniversari ( que ja s'apropa!)

El que més m'agrada de Londres potser és la quantitat de gent diferent que hi viu, la quantitat de cultures, ètnies, bandes, tribus urbanes, és genial, tot i que la convivència sovint no és del tot fàcil, és genial.

Aquesta foto m'encanta, és dels carnavals de Notting Hill, una nena petita que ballava i s'ho passava super bé.

Tornant de campaments

I ja hem tornat, uns campaments passats per aigua, molta aigua, com va dir l'Oriol mentre caminant sota la pluja pujàvem tendes xopes cap a la furgoneta: "Vist així sembla que l'aigua no sigui un bé tan escàs".
He tornat amb una extranya sensació, una barreja entre la feina ben feta , que els caps hem sabut estar a l'alçada de les circumstàncies, que hem sabut donar allò que calia donar i per l'altra la sensació de no haver disfrutat dels campaments, ni del paisatge, ni dels nens, ni dels cocaps a les vetlles...
Almenys hem après alguna cosa, espero.
Tinc ganes de que arribi l'estiu, que torni a sortir el sol i que pugui córrer amb els llops pel bosc, tirar-me per terra, jugar i disfrutar un munt dels moments dels campaments, de les vetlles, del fanalet, de tot. Espero tancar bé aquest any, en tots els sentits.


La foto és de l'artista del cau, del campament nevat, almenys era maco de veure...