Avui
Avui no vull mirar el rellotge, no vull pensar en demà, no vull pensar en qui sóc, ni cap a on vaig, ni què coi estic fent.
Vull sentir per un moment que no he de pensar en res, que la pau d'esperit existeix, que és real.
No vull pensar en que hauria de fer més exercici, menjar més fruita o anar a més museus.
Tinc ganes de llegir, d'esciure tot allò que em passa pel cap, de cantar, de ballar, i de cridar ben fort que avui, no vull pensar.
Amélie
I si...
I si és cert allò que diuen, que qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa.
I si és cert que les nostres decisions no acaben de ser mai nostres del tot sinó una suma de petits factors externs i algun d'intern que ens guien cap a una direcció incerta.
I si és cert que ningú sap el que vol, per molt segur que pugui semblar estar-ne.
I si resulta que ets capaç de molt més del que et penses, però et fa por ser-ho,poder anar encara més lluny.
Veig com tothom canvia al meu voltant, de manera que la que deu estar canviant dec ser jo, si tothom se'm fa extrany, l'extranya dec ser jo.
Creuar el desert sembla una idea poc atractiva, però un cop dins no tens més remei que tirar endavant i no mirar enrera, seguir lluitant per arribar al teu objectiu.
No desisitim, fins a l'infinit i més enllà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)