Actualment hi ha una peli en cartell que es diu :" El Buen Nombre". És de la directora de " La Boda del Monzón", i hi ha un moment de la peli que la protagonista li diu al seu fill: "Res no passa per casualitat", i jo cada vegada n'estic més convençuda.
Aquest cap de setmana he estat a un rodatge, i ahir quan vam acabar, no sé si era perquè estava molt cansada, o què, però vaig tenir la intensa sensació de que jo aquella situació l'havia somniat, i recordava el somni amb claredat, va ser un somni que vaig tenir fa molt de temps, i que ja no recordava, fins anit.
Sovint tinc idees que em passen pel cap, com intuicions, sensacions positives o negatives sobre les coses que em passen, o que em sembla que em poden passar, i normalment els hi faig cas, i la majoria de vegades l'encerto, el que no sé és si la intuició es confirma per què és el que havia de passar, d'alguna manera o altra, o si es confirma perquè jo l'he dut a confirmar-se.
En fi, tots som una mica raros no¿
Somiem
SOMNIS (Albert Pla )
Si algun dia
Tu anessis a dormir,
I volguessis tenir
Els somnis més guapíssims
Que es poguessin tenir.
Espera només
A que sigui de nit.
Obre la finestra
I mira al cel.
I tria l’estrella que
T’agradi més,
Que jo hi seré, a dins.
Cuidant de que tu tinguis
Els somnis més guapíssims
Que es poguessin tenir.
I em cuidaré que els teus somnis
Siguin tan fantàstics;
Superguapos; tan, tan màgics...
I que vagis allà on vagis,
I que et passi lo que et passi,
I que somniïs lo que somniïs,
Mai no vulguis que s’acabi.
Tu tria l’estrella que
T’agradi més,
Que jo hi seré, a dins.
Cuidant de que tu tinguis
Els somnis més guapíssims
Que es poguessin tenir.
I que somniïs amb qui estimis,
I que volis i que flotis,
I que corris i que riguis,
Jo faré que en els teus somnis
Hi surtin mils colors
Vermells i blaus i verds i grocs.
Colors brillants però relaxants,
I que tinguis mil sensacions.
Fúcsia... carbassa.
Lila... color transparent.
Rosa... color infinit.
Taronja... roig de llavis.
Violeta... micacu.
I color de gos com fuig...
disc: Anem al llit?
Temps de canvis, temps de novetats i d'il.lusió, i sobretot, temps de somnis.
Endavant
Fa poc vaig anar al cinema a veure una peli de dibuixos animats( uooo!!sii!!, d'aquelles per nens petits!!) I el missatge de la peli era, entre altres coses, que sempre cal seguir endavant, encara que t'entrebanquis, caiguis, ensopeguis, t'equivoquis, reculis i tornis a començar, sempre el més important és tirar endavant.
Perquè el més important no és el que et passa, si no com t'ho prens, l'actitud que tens davant del que et passa et condiciona tot el que vindrà després, cada cop n'estic més convençuda. I intento aplicar-m'ho cada dia, encara que estigui trista, o ensopida, i ho vegi tot negre, penso que el que vindrà només pot ser millor, i sobretot, sobretot, que cal seguir endavant, amb alegria i optimisme.
Feliç aniversari per mi ;P
"Viatge a Itàlia, fa temps, mooolt de temps"
Responsabilitats
Sabíeu que als gats els encanta menjar les espigues? I quin dia millor per fer-ho que l'endemà de St Jordi.
Avui la meva gata ha decidit fer ressoopó i s'ha zampat unes dues o tres punxes d'espigues, òbviament després les ha començat a vomitar, no se li estaven posant massa bé. Ha vomitat dos cops, i al tercer intent no ho ha aconseguit. I com que s'ha estat una bona estona intentant vomitar i no ha pogut, a casa meva ens hem espantat i hem anat d'urgències, quina cosa.
Total, que a quarts de 12 de la nit ja ens veus a Diagonal amb Passeig de Sant Joan, intentant fer-la vomitar.
I jo que m'he fet un fart de patir he pensat: "i el dia que tingui fills?I si em trobo en una situació similar?" Crec que és massa responsabilitat, almenys de moment.
I jo que em tenia per una persona responsable...
Feliç dia de Sant Jordi
No sé com és que cada any, per mal temps que hagi fet abans, sempre el dia de Sany Jordi fa un tempa fantàstic, no plou gairebé mai, o almenys que jo ho recordi.
I avui, dia 23 d'Abril del 2007 es confirma la teoria, fa un dia genial
Espero que tothom pugui disfrutar d'aquest dia tan meravellós i sobretot, que pugui llegir molts i molts llibres.
Feliç dia de Sant Jordi a tothom!!
Cap a Londres falta gent!
Decidit!
Marxo a Londres pel pont de Maig, aprofitaré per visitar aquesta ciutat tan fantàstica i enorme, i per fer companyia a un amic meu que està allà estudiant.
Feia temps que tenia ganes de marxar, de viatjar, de veure altres llocs, tot i que serà el tercer cop que hi vaig, primer va ser amb la meva família i vam fer bàsicament de tursites, i després va ser per fer un documental sobre els carnavals de Notting Hill, m'ho vaig passar genail, per la companyia, per la ciutat, pel que vaig descobrir, fantàstic.
Aprofitaré per anar a veure algun musical, com a regal d'aniversari ( que ja s'apropa!)
El que més m'agrada de Londres potser és la quantitat de gent diferent que hi viu, la quantitat de cultures, ètnies, bandes, tribus urbanes, és genial, tot i que la convivència sovint no és del tot fàcil, és genial.
Aquesta foto m'encanta, és dels carnavals de Notting Hill, una nena petita que ballava i s'ho passava super bé.
Tornant de campaments
I ja hem tornat, uns campaments passats per aigua, molta aigua, com va dir l'Oriol mentre caminant sota la pluja pujàvem tendes xopes cap a la furgoneta: "Vist així sembla que l'aigua no sigui un bé tan escàs".
He tornat amb una extranya sensació, una barreja entre la feina ben feta , que els caps hem sabut estar a l'alçada de les circumstàncies, que hem sabut donar allò que calia donar i per l'altra la sensació de no haver disfrutat dels campaments, ni del paisatge, ni dels nens, ni dels cocaps a les vetlles...
Almenys hem après alguna cosa, espero.
Tinc ganes de que arribi l'estiu, que torni a sortir el sol i que pugui córrer amb els llops pel bosc, tirar-me per terra, jugar i disfrutar un munt dels moments dels campaments, de les vetlles, del fanalet, de tot. Espero tancar bé aquest any, en tots els sentits.
La foto és de l'artista del cau, del campament nevat, almenys era maco de veure...
Observacions
Com que jo de vegades em costa explicar-me bé, copiaré un text d'una persona que si que ho sap fer, sap expressar amb paraules allò que sent, cosa que a mi sovint se'm fa molt difícil, pe`ro quan ho llegeixo penso : era això.
Hola a tothom!
Ja queda poquíssim per agafar l’autobús cap a Gòsol. Cinc dies amb la unitat, amb els cocaps, i amb els altres caps de consell (una vetlla conjunta mínim, eh? I sense enfados… ;)). Cinc dies per posar en pràctica tot allò que hem imaginat i dissenyat al marxant, que hem discutit a consell, que hem millorat i que finalment composa la graella d’activitats dels propers dies.
No sé si ho teniu al cap, i no us vull desanimar pas, però la primera nit estareu baldats; un bon viatget en bus (bosses de plàstic a mà!), descarregar material, muntar el campament (llooops, vaaa… les tendeees!, raieres, no us encanteu amb la intendència!!), introduir l’ambientació, i sopar frankfurt i puré. Un joc de nit (què tal un clàssic per començar? Fem un fanalet?), una vetlla tranquila i cap a les tendes!... els qui tinguin més sort, els seus caps els hi explicaran un conte. Els altres… a dormir! Bé, o això és el que pretendreu els caps amb la lluna, la pruna i el sol mariner… el que ells vulguin fer és un altre cantar (sssh! vale yaa de fer soroll!). I finalment, la vetlla de caps: cares de son, fins i tot alguns que ja tenen els ulls clucs; encara però, alguns riures (has vist quan han fet…!), una mica de valoració (ei, desperta!), una mica de programació (demà els despertes tu, i jo preparo l’esmorzar amb el grup de serveis…). I cap al sac, que baldada, a la tenda i amb l’equip de caps, és el millor llit del món.
Mentres vosaltres esteu en tot això, jo seré de camí al sud d’Àsia, a la ciutat de Bangkok. Faré un viatge que em fa molta il·lusió fer, que he preparat una mica limitadament, però que em moro de ganes d’encetar! Prometo enviar un missatge (si hi ha cobertura de mòbil) quan aterri (vosaltres estareu llavors berenant).
Ara he pensat en el primer dia de campaments, però el cert és que tots els dies són entranyables, i cadascú pensa en unes coses molt concretes quan pensa en campaments: coses físiques (com el millor berenar del món: quesitos amb galletes!!! :D), coses simbòliques (el passafoulard que duc al coll), coses que volen pel cap, records mítics (bombardes, guerra de menjar, nit sota els estels…). Tot plegat records que, com dic, cadascú en té uns pròpis; que cadascú recull en el propi cabàs de la experiència, com qui recull els fruits de la bonança dels arbres, que en aquest cas són la convivència d’aquests cinc dies.. Per sort meva, en el meu cas molts d’aquests records són molt compartits: el consell d’enguany heu estat bona part dels meus cocaps, i bona part de la gent a qui he tingut la sort de fer de cap.
Aquest any, per primer cop en molt de temps (en tot el temps que fa que estic a l’agrupament) no podré anar de campaments; anar amb el meu cabasset a recollir els bons i els mals moments, que m’han fet part del Pi i que m’han fet en definitiva qui sóc ara mateix.
No us puc demanar que recolliu els records per mi, perquè com passa amb la fruita, és la pròpia mà qui en coneix l’estat idoni per ficar-la al cabàs, i no cap altra. I perquè estic segura que tornareu de campaments més que satisfets, més que contents, més que plens de ganes de fer-ne uns altres. I això m’omple mil-i-un cabassos!
Així que, el millor que podeu fer perquè no m’enyori és passar-vos-ho molt bé (tot i que a mi l’enyor només em ve als campaments d’estiu, cap al 6è dia…;)), disfrutar molt i compartir molt! Feu bones migues amb els vostres cocaps, que és un moment genial per coneixer-vos!
I prou, que més d’un/a ja espera que em caigui la llagrimeta :)
Petons, a cabassos
Elena
Campaments
I ja tenim aqui els campaments de setmana santa!
Cinc dies, tranquil.litat, pau...tot i que amb els llops potser ho veig una mica difícil.
Quins records, quan penso en els meus primers campes com a pionera, i després els primers com a cap...amb aquells raiers tan fantàstics;)
Després de tant de temps, celebrem el centenari de l'escoltisme, qui m'ho havia de dir que jo acabaria formant part d'aquest moviment juvenil mundial? I que uns anys més tard descobriria que el meu pare i els meus tiets també n'havien format part?
Moltes experiències, moltes alegries, d'estrés i sobretot molta feina ben feta!
Visca el Pi de les Corts
Pensa globalment, actúa localment!!!
Som el que tenim
Som el que tenim?
Anit xerrant amb el meu cosí mentre intentàvem arreglar l'ordinador reflexionàvem sobre la necessitat de tenir tantes coses, he estat sense internet dos mesos i la meva qualitat de vida a millorat força, si més no, les meves estones a casa han estat més plaents. Tot i que m'encanta rebre mails, enviar-los, mirar els fotologs, els blogs, buscar informació, etc.. i tot i que estic convençuda de que els ordinadors i les màquines ens faciliten moltes coses, potser de vegades cal anar a lo esencial, a allò que de veritat té importància, els amics, les amigues, les relacions, el disfrutar, el riure, el fer allò que creus, i sobretot: ser el protagonista de la teva pròpia vida.
Per la meva germana estimada que ja és una dona independent.
Apagada de mòvils
Avui hi havia convocada una apagada general de mòvils.
El mail m'ha arribat tard i per tant no m'hi he pogut sumar, ja era tard:P
Però el compromís real dels usuaris no hauria de ser una apagada d'un dia, igual que amb l'"apagada" de llums del dijous passat, o les famoses "cacerolades" de quan "tothom" estava en contra de la guerra. El compromís hauria de ser en el dia a dia, en fer un bon ús dels llums de casa, en el ús o malús que es fa del mòvil(a nivell monetari), de l'ordinador, dels ascensors, de les escales mecàniques del metro, amb les bosses de plàstic del supermercat, amb els envasos que comprem... i un llarg etcètera.
I això hauria de ser tant a nivell individual com col.lectiu: les gran empreses, les fàbriques, l'administració pública..., segur que si entre tots i totes reduïssim el consum al estrictament necessari, el canvi climàtic no seria tant imminent. O potser si?
Què cal que passi per fer aquest canvi?Com aconsegui una consciència global ? És realment impossible?
A mi em va encantar aquell anunci de: que passaria si...? Ara no recordo el nom de la pàgina web... Però la idea era genial.
La Foto és d'una espelma en moviment
Artista: ma germana
Canvis
L'altre dia vaig dir adéu a la meva companya de feina, em va fer molta pena, marxa cap a Madrid a disfrutar d'una companyia de dansa , us ensenyo el regla que li vaig fer.
I tot canvia, i cal prendre decisions, cal que siguin encertades, o si més no, cal que siguin les teves, no les que ha dictat algú altre.
I potser cal ser molt valent per créixer, per ser capaç de prendre aquestes decisions i dur-les a terme.
El meu pare em va dir un dia una frase que recordaré sempre, i que m'ha ajudat molt:
"Fes allò que penses perquè si no acabaràs pensant el que fas".
Un conte cada dia
Als nens del cole, als de P3, quan se'ls ha de posar a dormir per fer la migdiada, just després de dinar i de fer un pipçi, em demanen que els hi expliqui un conte. Hi ha dies que no estic massa inspirada i ells ho noten, llavors el conte no els agrada i els costa una mica més adormir-se. Però avui ha estat diferent, m'he inventat un conte amb cara i ulls, i tots se l'escoltaven atentament, i quan he acabat he sentit una veuete que deia: "Anna! Ha estat molt xulo el conte d'avui!" una de les nenes, que mai diu res quan acabo d'explicar el conte, m'ha dit que li havia agradat. Ha estat molt xulo.La foto és de la propietària de la veueta.
De vegades em sento com a la peli de la "Història interminable", que el "nores" s'ho menja tot, i els nens ja no creuen enfades ni en monstres, ni en éssers imaginaris.
"Amb cada nou desig el Regne de Fantasía es farà cada cop més i més gran"
Potser cadascú ha de posar una mica de la seva part, i formular cada dia un desig, ben bonic, i fer que el Regne de Fantasia que tenim tots a dins, cada dia sigui una mica més i més gran.
No perdem la imaginació ni les ganes de jugar!
Una estoneta
M'agradaria trobar cada dia una estona per estar amb mi mateixa, sola, sense res, tenir una estona per pensar, però no aquella estoneta abans d'anar a dormir, perquè tot allò que penso en aquella estona l'endemà s'ha esvaït.
Avui he sortit a llençar la brossa, en xàndall, i només duia les claus de casa, res més. M'he posat a passejar pel barri ( no he anat massa lluny, tapoc us penseu;P) i he tingut una senscaió nova, de llibertat, sense diners, sense bolso, sense carnets, sense res de res, perquè tampoc ho necessitava.Ha estat molt..alliberador.
De vegades, quan tinc moltes ganes de fugir, pujo al terrat de casa meva i em miro els terrats de Barcelona. Em relaxa. M'agrada. No sé si és la sensació que em transmet la ciutat, o alguna altra cosa inexplicable ( de moment).
Un dia vaig llegir en un llibre que cadascú hauria de fer un cafè cada dia amb ell mateix, i em va semblar molt bona idea.
Ho heu provat??
Tot és mentida
Tot és mentida??
Com sabem diferenciar la veritat de la mentida?Què es pot considerar cert i què no?
Si tothom està enganyat, què és el que és realment vàlid i el que no?
Potser seria bo qüestionar-nos tot allò que fem, perquè ho fem, amb qui ho fem, quan ho fem..
O tot allò que tenim, ho necessitem? Ho volem?
"Saps que es pot ser feliç amb un gra d'arròs?"
Mahatma Ghandi
Dia de Reis
Avui és dia de regals, almenys a casa meva;P
Però de tots el regals el que més m'ha agradat ha estat anar a dinar amb la meva família, ma àvia, ma germana i mons pares, a un Restaurant a 5 minuts de casa, on la meva àvia ahir va encarregar taula.
No hem parlat de res interessant ni trascendental, però estàvem bé, tots junts,una estoneta per compartir.
Espero tenir més regals d'aquests durant tot l'any, i no només amb la meva família: estones compartides amb la gent que m'estimo.
Bona entrada d'any a tothom!!
BON ANY NOU!!!!
Feliç 2007 !!
Espero que aquest any sigui encara millor que l'any passat, però no tant bo com els següents.
I ara una canço del Musical Més Petit, que m'agrada molt per començar l'any:
"8760 hores perdudes,8760 coses a fer, 8760 hores que es perden, tu com mesures el temps que fem veure que passem? En coses que aprens o en cops que has plorat, en somnis desfets, o en amics que han marxat. En dies, en hores, un any s'acaba sempre, no cal que busquis més i no perdis el temps!!!!"
El temps dirà
El temps dirà...
Després d'uns anys intensos d'estudis, relacions, gravacions, curts, més curts, pràctiques i més pràctiques, baralles, discussions filosòfiques i no tant filosòfiques, els quatre anys a l'ESCAC em van passar volant.
Una estona per xerrar, per retrobar, per recordar, per compartir, i per enfocar el futur, incert i fantàstic alhora.
Per tot allò que he après amb vosaltres, i el que em queda per aprendre!
Molta sort a partir d'ara!
Que el camí ens fagi més fortes i si no, almenys més sàvies ;)
Petons molt grans per les dues!!
"Amb la Clara i l'Ana a Lavapiés
Pont de Maig 2006"
Els creadors d'opinió
Ahir vaig veure una edició d’un dossier del diari
És per això que he volgut penjar aquesta foto d’un cartell que hi havia a Berlín, amagat en un carreró, al cartell hi diu:
La integració comença al cap
Ja sé que els diaris menteixen, i que el mitjans de comunicació manipulen en el seu propi benefici, però potser s’hauria de lluitar contra això d’alguna manera. Alguna idea?:P
Nova adquisició
Us presento la meva nova adquisició:
Un micròfon Bheringer B1 , que m'ha sortit tirat de preu, i té un so d'estudi. És una canya!!!
Quan vulgueu el podeu venir a provar a casa meva!
Visca!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
