Diuen que es menjaràn el món, i jo cada dia m'ho crec més i més. Qui no ha comprat coses als "xinos" algun cop a la vida?? I molt sovint??Sempre que et fa falta alguna cosa,, una goma d'esborrar, un cel.lo, qualsevol xorrada que poodries trobar segurament a la papereria més propera, i la compra, als xinos, jo de vegades he fet copmarativa de preus, i hi ha coses que no surten "tan" a compte, de fet , tampoc sé quin és l'origen dels propietaris de les diferents botigues i botiguetes, ves a saber, potser són vietnamites, o nordkoreans, jo no ho sé, i tampos els hi he preguntat mai, tot i que tinc força curiositat.
Doncs avui pensava, avui en dia tothom, qui més qui menys, parla anglès, i alguna altra llengua europea, francès, italià, alemany... però els adolescents actuals, que seran els joves de demà, estan aprenent japonès, alguns, i xinès, d'altres, potser ens passarà com als avis d'ara, que quan senten "yes", o "hello" es queden de pasta de moniato, no entenen ni un borrall, i quan siguem grans i els nostres fills treballin amb empreses xineses, i parlin un xinès perfecte, ens veurem igual de desfasats que els avis d'avui en dia??
Definitivament cal avançar-se al futur, qui sap, potser l'idioma universal d'aquí uns anys sigui el xinès enlloc de l'anglès, que ja comença a estar passat de moda;P
A mi , amb el que m'ha costat el segon curs d'alemany, que de tant que em costava no l'he ni acabat, em fa una mandra aprendre xinès, que no sabria ni per on començar.
Un altre dia parlarem de l'Àrab, i de relacions interculturals dins d'un mateix país.
Ara ja és molt tard!
Salut i felicitat!!
1 comentari:
nena, estàs una mica obsessionada amb aquest tema eh! ;)
doncs sí home, que sigui l'idioma del futur, i ja l'aprendré llavors al futur. i si veig molt clar la teva previsió, doncs ja farem cap al xinès! a l'idioma eh, no al lon juan... eecs!
i jo pensant que podria anar tota la vida amb el català a la boca, el cap ben alt i xiulant!... ai!...
Publica un comentari a l'entrada