Jove.cat

Des de fa unes setmanes veig molts anuncis de la nova campanya per als joves catalans que ha iniciat la Secretaria General de Joventut, els lemes són varis, hi ha un interrogant enorme al mig del cartell i una foto d'un noi o d'una noia que més que joves jo diria que són pre-adolescents, però bé, ja se sap que ara maduren abans. Hi ha moltes preguntes com: Llogar un pis? On? Anar a viure junts? Quan? Anar al teatre? Quant costa?Anar al cinema? Quina pel.lícula?
Potser les preguntes més adients als joves catalans, ja siguin nascuts aquí o a fora, serien: Una feina decent? On? Ben pagada? De veres? Em prens el pèl? Un pis de lloguer de més de 50 m2?? Per menys de 800 euros al mes??Ooon??
Si realment els problemes dels joves se solucionéssin amb quatre descomptes per anar de compres o al cine, podriem estar encantats, però el problema real és que no podem accedir a vivendes dignes, i això ni els joves ni els no tan joves, ni a feines ben pagades, que ens permetin tenir un nivelll de vida acceptable, o si més no, que ens permetéssin anar un parell de cops al mes al teatre i al cinema, sense haver de considerar-ho un luxe, o poder sortir de tan en tan a sopar a fora amb els amics, sense haver de patir per arribar a final de mes.
Potser el que cal és deixar-se estar de tant de descompte i de tantes oficines de l'habitatge jove i fer pressió per què les empreses paguéssin un sou digne als seus empleats, joves i no tan joves, i perquè els preus dels pisos no fós similar a enviar un coet a la lluna. La seva no és una política intervencionista, sino més avait escapista, d'evitar els problemes sense oferir cap solució.Com sempre.