Ja fa uns quants dies que hem tornat del Marroc, amb l'Eva. Hi hem anat a veure a la Zalwa i el Said, dues persones que vaig conèixer a l'estiu, en un intercanvi.Per mi són dues persones molt especials.
I és que parlant amb gent propera a mi que ha anat al Marroc, realment el millor d'aquest meravellós país és la gent. Com et tracten, com t'acullen, com t'estimen i es fan estimar.
El cert és que el turisme no s'hauria de nodrir només de museus, paisatges i atraccions, s'hauria d'alimentar de la gent del país, de com són, de què pensen, què el motiva, què els mou, quins somnis tenen, quines esperançes, quines pors...tEn definitva de ot allò que ens fa humans i que, d'alguna manera, ens fa iguals.
Han estat molt pocs dies, massa pocs, com dèiem amb l'Eva de tornada cap a casa. Però hem tornat amb la sensació d'haver-nos endut molt més que un petit record;)
(De moment no tinc massa fotos per penjar, però podeu mirar les de l'Eva)
2 comentaris:
Jo tata!
Amb aquests posts em vénen ganes d'anar-hi eh??
Tinc moltes moltes ganes de conèixer la Zalwa.
Per cert sembla que tenim wifi al pis..jejejje
Petonets
Mola de la manera que ho plantejes. De fet crec el "turisme" ha de ser això, poder-te barrejar amb la gent i disfrutar d'aquestes sensacions....
Publica un comentari a l'entrada