Les eleccions sicilianes.

En la meva curta estada a Palermo vaig tenir el privilegi d’assistir a un acte de campanya electoral d’un partit d’esquerres que es diu Il Partido d’Arcobaleno.

Primer van parlar un parell de polítics que no cridaven gaire l’atenció, però llavors va aparèixer ella: Vladimir Luxuria, us preguntareu el perquè d’aquest nom, doncs perquè és una dona, que abans era un home. La seva primera frase fou: “Estic encantada de ser el primer transexual que es presenta a diputada del Parlament italià.” I mica en mica anava quedant fascinada per les paraules d’aquesta dona: “el 70% de la violència contra les dones”, deia, “es dóna dins l’entorn familiar” i continuava :“una família no és aquella que està formada per un home i una dona, sinó aquella que està formada per dues persones que s’estimen i es cuiden l’una a l’altra”. Tenia alguna cosa especial, es feia escoltar: “si volem millorar la qualitat de la vida de les famílies hem de lluitar contra la precarietat”, tenia molta força, se li notava l’emoció a la veu quan deia que “jo sóc una dona diferent, i crec que avui en dia les famílies són diferents, són família d’heterosexuals, d’homosexuals, però en el fons tots som persones i mereixem ser respectats com a tals.”
Us he de confessar que el primer que em va cridar l’atenció d’aquesta dona no van ser les seves paraules, sinó el seu aspecte físic, però quan va acabar el seu discurs les seves paraules ressonaven dins del meu cap amb força, colpidores, i vaig pensar, jo si hagués de votar, la votaria a ella. Perquè el que dèia ho dèia des del fons del cor, ho sentia, i estic segura que la seva carrera política no deu ser gens fàcil, perquè costa trobar algú així avui en dia, algú amb la valentía de presentar-se a unes eleccions tot i sabent que els prejudicis la precediràn allà on vagi i que no sempre se la prendràn seriosament.

Sicília és , realment, curiosa.