Happy

Avui potser per vosaltres ha estat un dilluns normal i corrent, però per mi ha estat un dia diferent: tenia festa a la feina. No és cap dia especial, ni se celebra res, però és un dia en el qual tinc la tarda lliure, i per a mi això és tot un privilegi del que no puc gaudir sovint.

De manera que he decidit aprofitar-lo i hem anat al cinema a veure: "Happy, un cuento sobre la felicidad", de Mike Leigh. Aquesta pel.lícula, senzilla i alegre (tal com el seu nom indica) m'ha encisat. No pels efectes especials, ni perquè el guió fós una cosa fora del comú, sinó per la seva senzillesa, la seva manca de pretensions, el retrat d'uns personatges tan reals i alhora tan fantàstics que te'ls acaben estimant, igual que notes que el director també se'ls estima amb totes les seves forces.

He sortit del cinema amb una sensació agradable, de tranquil.litat, de veure les coses des d'un punt de vista diferent, i crec que això se li ha d'agraïr al film,al seu autor i a la seva protagonista, una noia normal i corrent, que sense fer res, ho fa tot, igual que el director.

La meva recomanació és que, si podeu, aneu a veure aquest film fantàstic, de segur que us encantarà.