De nit estic lúcida, clarivident,perspicaç, aguda, desperta, sencera, sobretot just abans d'adormir-me.
Quan estirada al llit, em poso a pensar en coses que m'han dit, coses que m'han passat, o coses que m'agradaria fer, veig les coses molt i molt clares. Com si la nit fós la meva aliada, la meva companya. Ja ho diuen: "consúltalo con la almohada", "És quan dormo que hi veig clar" deia J.V.Foix o "demà al matí ho veuràs tot més clar"
El que no es diu és que és de nit quan venen les millors idees. potser és perquè el cervell després de tota la informació acumulada durant el dia és quan decideix posar les idees en ordre, o senzillament perquè porto molt de temps treballant de tardes i al vespre és quan tinc més energia.
I de vegades em pregunto: què és millor, fer un esforç i ara que estic bé, amb energia, posar-me a fer totes aquelles cosetes que tinc pendents, tot i saber que l'endemà tindré son, o fer un exercisi de responsabilitat i anar-me'n a dormir, deixar-me endur per aquella mica de mandra que sempre m'acompanya.
Un dia em van dir que aquell instant de just abans que s'acluquin els ulls és el més interessant del dia. Com aprofitar-lo? Com fer perquè no es perdi?
O potser el que necessitem realment és parar de tant en tant durant el dia i observar. Observar-nos interiorment i veure cap a on estem anant, perquè fem el que fem, quin serà el nostre següent pas. És important reflexionar en el que fem.És important reflexionar sobre el que fem?
1 comentari:
jo també tenia la sensació que el pensament de just abans d'adormir-me era el més interessant del dia. per això vaig decidir posar una llibreta i un boli al capçal del llit, per apuntar-lo.
un dia vaig aconseguir que la son no pugués amb mi, i vaig escriure.
l'endemà no entenia res del que hi havia escrit (i no per la mala lletra que mira, encara...) si no perquè tenia una sentit molt abstracte.
Publica un comentari a l'entrada