Màgia

Últimament tinc la sensació que m'envolta una espècie d'àurea negativista, i no per com em sento jo, si no pel que sento, pel que escolto. Al carrer, a la feina, a tot arreu, sembla que tot va molt malament, hi ha crisi, n'hi ha que volen posar bombes al metro , no hi ha llocs per viure dignament...i tot sembla anar de mal en pitjor.
I dic sembla perquè en el fons en el fons, se que no és cert, que sovint ens queixem de vici, que n'hi ha que estan pitjor i que ens encanta queixar-nos i rajar de tot, m'incloc a l'afirmació.
Però les coses són com són, i hi ha coses que passen i no s'hi pot fer res.
N'hi ha que diuen que un problema o bé té solució, per tant deixa de ser un problema, o si no la té no val la pena capficar-s'hi.
I quin sentit té encaparrar-se en tot allò que tenim de negatiu al nostre voltant,?Si tenim l'oportunitat i ho podem canviar; doncs endavant, i si no depèn de nosaltres, no val la pena patir, perquè no hi podem fer res.

De vegades m'agradaria ser bruixa i fer receptes de pòcimes màgiques per combatre la tristesa, l'avorriment, els "enfados", les preocupacions, els encaparraments, i que tots aquells que les provéssin trobéssin en els mals moments coses bones, i en la gent que els envolta, coses especials que les féssin meravelloses, i aprenguéssin a valorar allò que de veritat és important per a cadascú.

Però potser les pòcimes màgiques són dins nostre, i en el fons tots som bruixes i bruixots, només ens cal buscar per trobar la recepta adequada a cada moment.Qui sap.

Mai no serem estrelles del rock

Aquest és el títol d'un llibre que vaig llegir fa molts anys, em va agradar moltíssim.
L'altre dia l'aparador d'una botiga del centre m'hi va fer pensar, vaig tenir com un flaix, em van venir al cap un seguit d'imatges que el meu cervell havia anat recopilant l'última setmana i hi vaig caure: ara "mola" ser una Super Star, no un famosete d'aquests que surten a explicar les penes cada tarda, has de destacar en alguna cosa. A Fama has de ser el millor ballador, amb Vodafone et sentiràs com una estrella del Rock, t'has de vestir com les estrelles.. Tens la obligació de destacar, per sobre de tot, fins i tot dels altres, deixant-los enrera si cal, competint fins que només en quedi un: el millor.
I què passa si no destaques? Si ja no ets el millor? Doncs que ja no "moles", i això si que és greu! L'important no és sentir-te a gust amb tu mateix, o amb el que fas, ni compartir espais i vivències amb gent que t'enriqueixi, ni fer coses que consideres importants per tu i pel teu entorn, no. L'important aquí és ser el més guapo, el més prim , el més guai, en definitiva.

Però, de què serveix tot això? Realment et porta enlloc? Quin sentit té realment ser "el millor" ?
Suposo que jo, com la majoria de la gent, com que no vaig ser mai cap nena-prodigi, ni vaig destacar en res, em costa una mica d'entendre aquests valors que actualment estem aconseguint que els i les joves d'avui en dia adquireixin com a propis.
Per mi tot això condueix cap a una terra de ningú molt perillosa. Correm el perill de que hi hagi tota una generació que es cregui "realment" que el més important a la vida és "ser el millor", en el que sigui, en qualsevol cosa, i que se centrin tant en un aspecte de la seva vida per tal de ser els millors en allò, que es perdin la resta de coses fantàstiques que tenen per experimentar.

Diuen que en la diversitat està el gust, i jo que hi estic completament d'acord. No ens enganyem: si tots fóssim els millors i els primers en tot, amb qui ens compararíem? Per sobre de què o de qui destacaríem? Sempre hi ha d'haver algú últim perquè un altre sigui primer, no?

Neteja

No sé per quina extranya raó últimament estic molt "polida", m'agafa per endreçar, i sobretot, i molt important, per llençar. He llençat tots els apunts de l'institut, de la Facultat d'Història i dels 4 cursos de l'Escac, (només m'he quedat amb apunts de l'assignatura de so clar;P).
Amb la roba igual la meitat del meu armari està buit ( però no patiu que això les rebaixes ho arreglen;).), he donat 3000 llibres de quan era petita, i no sé, cada cop que acabo de "fer endreça" tinc la sensació que m'he tret un pes de sobre, com si anés més lleugera.
L'endreça d'avui ha vingut motivada per unes compres que he fet a la meva botiga preferida, a la qual avui li vull fer el meu petit homenatge, és un exemple de senzillesa, funcionalitat i austeritat en el disseny i la forma, ja sé que els preus no són precisament "populars", pe`ro m'encanta, és com si entrés en un altre món. Doncs avui he comprat un parell de capses de poliproilè per guardari paperots, i he acabat llençant 3 caixes de cartró plenes de molts paperots.
És com si gràcies a fer neteja, de mica en mica em pogués anar desprenent de les coses velles per donar pas a les noves, com si necessités oblidar tot el que ha passat per poder aprendre el que vindrà, com si no pogués, ni volgués, retenir tot el bagatge que duc a sobre, com una espècie d'alliberació. Sé que el camí cap a l'austeritat total és difícil, però el fet de poder i saber despendre'm de tot allò que ja no em cal, és fantàstic.

Bones Festes

Sembla ser que ara a tothom li surt l'esperit nadalenc, i també sembla ser que hi ha tot un seguit de moviments alternatius al Nadal, tal com s'entén típicament, n'hi ha d'altres que marxen a països llunyans a celebrar les festes.

Jo, si m'he de quedar amb alguna cosa del Nadal, em quedo amb el temps que tinc per compartir amb tots aquells que normalment no en tinc la oportunitat; els amics que venen de lluny, els familiars que durant l'any són tan cars de veure, les estones compartides amb els amics tranquil.lament, sense pensar que l'endemà t'has de llevar d'hora per complir amb les obligacions diàries.

I els regals, tot i que fan molta il.lusió ( perquè enganyar-nos) per mi podrien desaparèixer, els podríem abolir, i regalar estones amb la gent que estimem, o amb la gent que tenim ganes de conèixer ( hi ha empreses que ara es dediquen a vendre "experiències", qui ho diria eh?), i enlloc de fer-los per Nadal els faria tot l'any, cada setmana hauriem de fer un d'aquests regals, o si més no, ho hauríem d'intentar, enlloc de deixar-ho tot pel Desembre.

Però al capdavall, també m'agrada que em felicitin les festes, veure els carrers enlluernats de motius nadalencs, decorar el meu menjador i fer el caldo de Nadal (amb l'ajuda inestimable de la meva àvia), però per demanar que no quedi!

Iogurts Desnatats

"No permitas que nadie te diga quál tiene que ser tu talla. Campanya contra la anorèxia i la bulímia"
Avui he sentit això a la Ràdio. I em cau la cara de vergonya, d'indignació, a mi la Ràdio m'encanta, l'escolta gairebé cada dia un munt d'hores, i n'estic fins al capdamunt dels anuncis de la Corporacióndermoestética, el Masterplus, i els productes de farmàcia per aprimar-se. L'últim va ser un anunci on una dona li deia al seu marit que volia anar " de compras" i el marit li diu que " de compras, sí, pero a la farmácia" a comprar una cosa per aprimar-se!!!! Jo alucinant!
Com volen combatre l'anorèxia o la bulíma amb un mini anunci a la Ràdio sense controlar tots aquells anuncis que surten als mitjans de comunicació, ràdio, televisió, revistes, diaris i un llarg etcètera. Perquè realment estem bombardejats constantmen, i crec que no som prou conscients de les greus repercussions d'aquest bombardeig.
Potser el que cal és educar els nostres nens i nenes, en l'autoestima, en el respecte, en els bons hàbits alimentaris, en una rutina saludable, on hi hagi més exercisi i jocs que telvisió i jocs de la consola.I sobretot a ser crítics amb el que els envolta, com diu aquella cançó: "Va donar tota l'autoritat de la mesura de tot plegat, a una imatge distorsionada que algú li havia inculcat per vendr-li Iogurts Desnatats."

Polèmiques

Aquest cap de setmana he anat al concert en solidaritat amb els joves que estan pendents de judici pel fet d'haver cremat fotos del Rei. Tot i que des de fa un temps hi ha certs ambients en els quals no em moc, però en aquest cas, un cop al mig del concert, vaig veure que valia la pena haver anat fins a Sarrià de Ter. Tot que sovint tinc certs dilemes sobre els valors que es promouen des d'alguns col.lectius, crec que lo de les fotos del Rei ja passa de taca d'oli.
I per mi aquest ha estat el cap de setmana de la polèmica, crec que no havia mantingut tantes discussions seguides amb ningú des de feia molt de temps!
I crec que ha estat, al capdavall, enriquidor, perquè si no ens qüestionem allò que fem o que deixem de fer, i el perquè ho fem , de vegades sembla que anem com xais, seguint "allò" que algú ha decidit per nosaltres, o fent coses que potser en el fons no volem fer. La polàmica està bé, és sana, i potser ens cal més del que ens pensem.

Cau a cau, un pas per la Pau

Avui és un dia important: en el marc del centenari de l'Escoltisme Escoltes Catalans ho celebra, i per això avui arreu de Catalunya els i les joves dels diferents agrupaments deixaràn la seva empremta. Pintaràn varis murals amb el lema: Cau a cau, un pas per la Pau.

Felicitats als escoltes d'arreu de Catalunya i d'arreu del món per aquests cent anys, i els que encara falten!!

Hereus

Aquests últims dies he estat pensant en herències, però no en la meva, ni en coses materials. Fruit de moltes converses diferents, amb persones molt diferents que no tenen res a veure les unes amb les altres.
Des d'un temps ençà molts s'animen a tenir fills, i l'educació dels infants és una cosa que sempre tinc molt present, al meu cap hi donen voltes moltes ideees, contradiccions, arguments, mètodes... Sé que aquesta gent propera a mi que ara afronta el repte d'educar una personeta ho farna de la millor de les maneres.
Perquè quina és la millor herència que els hi podem deixar als notres fills?N'hi ha que s'hipotequen per tota la vida per poder ddeixar-los una casa ben maca i ben gran, n'hi ha que treballen tot el dia per poder estalviar molts diners, i deixar una bona assegurança de vida que els hi arregli la vida a la seva familia el dia que no hi siguis, però al capdavall,el que per mi és més valuós és aquell llegat que els pares et deixen que no ha signat cap notari: el fet d'haver-te animat a estudiar, a donar-te suport en els moment que ho necessites, a ser responsable, a ser carinyós, a afrontar els probelems en positiu i en constructiu.
Per això cal ser molt consicents de què és el que realment és important, allò que ens durarà per sempre, allò que ens servirà en el futur. Per això estic a Escoltes Catalans, per això crec en l'educació, no només per part dels pares, si no per part de "tota la tribu".

El millor dels viatges

Ja fa uns quants dies que hem tornat del Marroc, amb l'Eva. Hi hem anat a veure a la Zalwa i el Said, dues persones que vaig conèixer a l'estiu, en un intercanvi.Per mi són dues persones molt especials.
I és que parlant amb gent propera a mi que ha anat al Marroc, realment el millor d'aquest meravellós país és la gent. Com et tracten, com t'acullen, com t'estimen i es fan estimar.
El cert és que el turisme no s'hauria de nodrir només de museus, paisatges i atraccions, s'hauria d'alimentar de la gent del país, de com són, de què pensen, què el motiva, què els mou, quins somnis tenen, quines esperançes, quines pors...tEn definitva de ot allò que ens fa humans i que, d'alguna manera, ens fa iguals.

Han estat molt pocs dies, massa pocs, com dèiem amb l'Eva de tornada cap a casa. Però hem tornat amb la sensació d'haver-nos endut molt més que un petit record;)
(De moment no tinc massa fotos per penjar, però podeu mirar les de l'Eva)

Jove.cat

Des de fa unes setmanes veig molts anuncis de la nova campanya per als joves catalans que ha iniciat la Secretaria General de Joventut, els lemes són varis, hi ha un interrogant enorme al mig del cartell i una foto d'un noi o d'una noia que més que joves jo diria que són pre-adolescents, però bé, ja se sap que ara maduren abans. Hi ha moltes preguntes com: Llogar un pis? On? Anar a viure junts? Quan? Anar al teatre? Quant costa?Anar al cinema? Quina pel.lícula?
Potser les preguntes més adients als joves catalans, ja siguin nascuts aquí o a fora, serien: Una feina decent? On? Ben pagada? De veres? Em prens el pèl? Un pis de lloguer de més de 50 m2?? Per menys de 800 euros al mes??Ooon??
Si realment els problemes dels joves se solucionéssin amb quatre descomptes per anar de compres o al cine, podriem estar encantats, però el problema real és que no podem accedir a vivendes dignes, i això ni els joves ni els no tan joves, ni a feines ben pagades, que ens permetin tenir un nivelll de vida acceptable, o si més no, que ens permetéssin anar un parell de cops al mes al teatre i al cinema, sense haver de considerar-ho un luxe, o poder sortir de tan en tan a sopar a fora amb els amics, sense haver de patir per arribar a final de mes.
Potser el que cal és deixar-se estar de tant de descompte i de tantes oficines de l'habitatge jove i fer pressió per què les empreses paguéssin un sou digne als seus empleats, joves i no tan joves, i perquè els preus dels pisos no fós similar a enviar un coet a la lluna. La seva no és una política intervencionista, sino més avait escapista, d'evitar els problemes sense oferir cap solució.Com sempre.

Felicitats a la Repúbli-k de l'Avern

Ahir la Repúbli-k de l'Avern celebrava el seu cinquè aniversari en una mega festa a la plaça de la Concòrdia, la plaça es va omplir de gom a gom, una festa fantàstica.
Moltes felicitats , doncs, per la gent de la Repúbli-k i que continuin així , fent-nos ballar i disfrutar amb els seus rimtes fantàstics.
Em quedo amb la frase de l'Eric: "Vam començar sent 5 i ara som...Puf! Molts!"
Felicitats!!!

Són Festes al barri

Un any més s'acaba la Festa Major de les Corts. Les places quedaran recollides, els de BCNeta escombraràn i recolliràn, i un any més els joves ens endurem un bon record de la Festa Major Jove a la plaça Sòl de Baix. És una plaça petitona, amagada dels grans carrers del barri, que sembla que no tingui massa vida més enllà de les tardes on els petits i petites hi juguen una estona abans de marxar capa casa a fer els deures i sopar, que demà serà un altre dia. Però cada any, quan s'apropa el pont del Pilar, un petit grup de gent aconsegueix donar-li vida durant uns dies, s'hi fan paelles, cencerts, matinals infantils, tabalades, circ, llençament de peles de meló, etc. Un munt de coses que van més enllà de les activitats en si, que són una excusa per fer vida de barri. Durant uns dies la gent surt al carrer, fan festa, es relacionen, i s'ho passen molt bé.
Fa anys la Festa Major jove no era més que uns petits concerts al Parc de les Infantes, de grups de coneguts dels 3 institus públics del barri, on els 40 o 50 joves que ens aplegàvem allà ens coneixíem entre tots, i ens veiem entre setmana cada dia.
Ara tot això ha canviat, les festes són grans, la gent ve de tota Barcelona, de les Illes i d'altres pobles. I com totes les festes són sorolloses, sorolloses perquè la gent reunida fa xivarri, tots ho sabem, però per tres dies a l'any, no cal fer-ne tant d'enrenou com ho fan els veïns de Sol de Baix. Sovint no hi veiem més enllà dels nostes propis interessos, i preferim dormir tranquils al nostre llit abans que sortir al carrer i descobrir tot un món nou de xarxa associativa, de gent interessant i compromesa amb el seu barri, gent a la que agraeixo que tinguem aquestes festes, perquè s'ho curren i perquè valen la pena.

"EsperanSaharaui (25 granets de sorra)"

Festa de presentació del disc recopilatori a benefici del Sàhara Occidental:

Divendres 28 de Setembre, a partir de les 19h.
Casal de Joves de les Corts (c/Dolors Masferrer 33-35) L3.

19.00h Exposició fotogràfica a càrrec de Gabriel Tizón, des de Galiza (www.gabrieltizon.com)
20.30h Sopar popular: Cous-Cous (5 euros)
21.30h Concert amb:
MAJO PERFIL
AYVALÁ
CHE SUDAKA
i dj's Zurdob i Max BarXino.

i amb la participació al llarg del vespre i la nit d'Emboirik Ahmed, delegat del Frente Polisario a Catalunya.

Entrades Anticipades: 5€ al Bar Mariatchi (c/Códols 14), Etnomusic (c/Bonsuccés amb la Rambla) i al Casal de Joves (c/Dolors Masferrer 33-35)
(NO ES VENDRAN ENTRADES A TAQUILLA!!!)

www.esperansaharaui.org (web en construcció...però amb una mica d'info!)

Notícies d'avui

Avui m'han sobtat tres notícies, segurament no tenen res a veure entre elles, però si que tenen a veure amb el món en el que vivim:

Mor un jove xinés desprès de passar 3 dies davant l'ordinador en un cibercafé
Un internauta es tanca 10 dies en una habitació per demostrar que pot sobreviure només amb Internet
Un internauta voluntari s'ha tancat aquest dilluns a les dotze del migdia en una habitació d'hotel amb un ordinador portàtil, una connexió a Internet i un cactus en un repte per demostrar que es pot sobreviure i comprar de tot a través de la xarxa

El preu del metre quadrat de segona mà s'ha situat en els 5.047 euros de mitjana a la ciutat de Barcelona
El preu dels pisos usats cau en 7 dels 11 districtes de Barcelona
Feia anys que no hi havia una caiguda de preus i, segons els agents de la propietat immobiliària, això coincideix amb una caiguda de les vendes. Concretament, en aquest període s'ha venut una quarta part dels pisos que es venien el 2005

Exposició
Les petjades de Tintín a Barcelona
La Biblioteca Fort Pienc se suma a la celebració del centenari del naixement del cèlebre dibuixant Georges Remi, més conegut com Hergé, el popular creador de Tintín amb una exposició fins el 27 de setembre

Curiós no?

Quan toca cedir el lloc

Avui definitvament ja no formo part del consell del Pi de les Corts, he acabat una etapa per començar-ne una altra a l'associació.
D'una banda sé que no deixaré de fer feina per Escoltes Catalans, i sé que deixo el cau en molt bones mans, però 8 anys a un agrupament no són pocs.
Des d'aquella primera sortida de passos on vaig ser pionera, la màgia que em va fer passar a Clan, els primers Raiers que no sabia com portar. El suport i l'aprenentatge dels meus primers cocaps, la Sandra i l'Àlex. La dinàmica de començar a fer reunions fins a altes hores de la matinada( les 12h, però per mi era molt tard).
L'any amb els Follets, la Miriam i la tercera cocap que va anar variant al llarg del curs, els meus primers campaments amb la Clara, que llavors era clanera i ja vaig veure que seria una gran cap. El meu any sabàtic on vaig trobar a faltar moltíssim el cau, els Pioners amb els Jordi i l'Elena, els fantàstics campaments remullats i els d'occitània, encara més fantàstics.
El següent any de Pioners, amb el Joan , amb la Murga, l'Eva i les muntanyes inacabables.
I el meu últim any amb els llops, amb el Pol, l'Andrea i la Mireia, que tot i els alts i baixos , ens en hem sortit força bé!

A tots i cada un d'ells gràcies per haver compartit amb mi cada moment que hem passat junts, de tots me'n emporto alguna cosa, pels companys que he tingut a consell i per tots els nens que han passat pel cau ens aquests 8 anys dels quals he disfrutat i he vist que el cau és una gran aventura.

Tot el que he après i tot el que he viscut em fan creure cada dia més en aquest gran projecte que és Escoltes Catalans. I amb convicció sé que el Pi de les Corts tirarà endavant encara per molts anys més, amb entusiasme i la certesa de que, el que fem, realment val la pena.

Ara toca cedir el lloc als nous caps que hi ha a l'agrupament, des d'aqui els vull encoratjar a tirar endavant amb el projecte, sé que ho faran molt bé, que ho disfrutaran tan o més que jo i que tots junts, canviarem el món.

Tornem al Marroc

Ja tenim dates!!!

Pel pont de Novembre marxem amb l'Eva i l'Elena cap a terres marroquines altra vegada.
Però aquest cop anirem a Rabat, una mica més avall a la costa Atlàntica, hi veurem a la Zalwa, i qui sap a qui més.

Com deia avui l'Eva, ho hem de fer i ho hem de fer ara!!!
Una cosa que jo ja vaig pensar al marroc, tinc moltes ganes de viatjar, i sé que ho he de fer ara, perquè després serà massa tard;)

Videoclip recomanat

Dins del món del videoclip hi ha tanta varietat que sembla impossible estar-ne al dia.

Per això us vulll recomanar un videoclip genial, t'enganxa des del principi fins al final,et corprèn, t'emociona...dels bons bons.


Perquè disfruteu de la feina ben feta d'altri.

http://es.youtube.com/watch?v=t_5imTDZ0iA

Adjunto la lletra per als curiosos.

Creep Lyrics
Artist(Band):Radiohead
Review The Song (90) Print the Lyrics

Send polyphonic ringtone to your cell phone


When you were here before,
Couldn't look you in your eye
You're just like an angel,
Your skin makes me cry

You float like a feather
In a beautiful world
I wish I was special
You're so fucking special

But I'm a creep,
I'm a weirdo
What the hell am I doin' here?
I don't belong here

I don't care if it hurts,
I wanna have control
I want a perfect body
I want a perfect soul

I want you to notice
when I'm not around
You're so fucking special
I wish I was special

But I'm a creep
I'm a weirdo
What the hell am I doin' here?
I don't belong here, ohhhh, ohhhh

She's running out again
She's running out
She run run run run...
run...

Whatever makes you happy
Whatever you want
You're so fucking special
I wish I was special

But I'm a creep,
I'm a weirdo
What the hell am I doin' here?
I don't belong here

I don't belong here...

Noves vivències

Sembla que fa 4 dies que vam agafar aquell aviò per marxar cap al Marroc. Realment han passat volant, han estat dies intensos, d'aprenentatge, de convivència, de somriures, de plors, de noves amistats, de noves vivències, de conèixer llocs nous...

En resum ha estat més que fantàstic, els marroquins són gent estupenda, ha estat una sort haver-los pogut conèixer i haver pogut compartir una nova visió de les coses amb ells.

Des d'aquí vull enviar molts petons per la Salwa, l'Amina, el Said, l'Adil, l'Abdu, el Rada, l'Amin, el Hamsa...i tots aquells i aquelles que han compartit aquests dies amb mi: Moltes gràcies!!!

El marroc

I demà marxem al Marroc, d'intercanvi. Serà un estiu curt i llarg alhora, si més no, serà variat.

I el dia 1 d'Agost, tots els escoltes del món miraran sortir el sol dels 100 anys de l'escoltisme, segur que farà posar la pell de gallina...

Espero que tothom passi un bon estiu, i que tothom es desfagi de les seves "imatges espúries" ( l'Eva ja sap de què parlo:P)

Descanseu, crideu, jugueu, experimenteu, i sobretot, disfruteu tan com pugueu.

Ens veiem al Setembre, amb l'Aina acabada d'arribar!!!!

Exposicions

Al Centre d'Art Santa Mònica hi ha una exposició que es diu THINK/PENSA/PIENSA.

L'entrada , per sort, és grauïta. Suposo que em devia fer mandra pensar, però no he entès res de res de l'exposició, de fet , no és que no hagi entès res, és que l'exposició no m'ha transmès res. A les últimes exposicions que he anat, fós on fós, ja no espero veure quadres o escultures o instal.lacions que expliquin quelcom, alguna idea transgressora, el que sigui, sino que transmetin alguna cosa, que et posi la pell de gallina, o que t'entendreixin.

No sé ben bé fins a quin punt l'expo era un cúmul d'artistes que el CASM té en cantera, que un per un són molt vàlids, però cap té prou material ni prou nom per fer una exposició només amb la seva obra, o si realment hi ha hagut algú que ha pensat en la obra de manera global i ha pensat que tenia un sentit.

Em quedo mamb la frase de l'entrada:

"L'Art és per a tothom, però només ho sap la èlit"