Màgia


Últimament tinc la sensació que m'envolta una espècie d'àurea negativista, i no per com em sento jo, si no pel que sento, pel que escolto. Al carrer, a la feina, a tot arreu, sembla que tot va molt malament, hi ha crisi, n'hi ha que volen posar bombes al metro , no hi ha llocs per viure dignament...i tot sembla anar de mal en pitjor.
I dic sembla perquè en el fons en el fons, se que no és cert, que sovint ens queixem de vici, que n'hi ha que estan pitjor i que ens encanta queixar-nos i rajar de tot, m'incloc a l'afirmació.
Però les coses són com són, i hi ha coses que passen i no s'hi pot fer res.
N'hi ha que diuen que un problema o bé té solució, per tant deixa de ser un problema, o si no la té no val la pena capficar-s'hi.
I quin sentit té encaparrar-se en tot allò que tenim de negatiu al nostre voltant,?Si tenim l'oportunitat i ho podem canviar; doncs endavant, i si no depèn de nosaltres, no val la pena patir, perquè no hi podem fer res.

De vegades m'agradaria ser bruixa i fer receptes de pòcimes màgiques per combatre la tristesa, l'avorriment, els "enfados", les preocupacions, els encaparraments, i que tots aquells que les provéssin trobéssin en els mals moments coses bones, i en la gent que els envolta, coses especials que les féssin meravelloses, i aprenguéssin a valorar allò que de veritat és important per a cadascú.

Però potser les pòcimes màgiques són dins nostre, i en el fons tots som bruixes i bruixots, només ens cal buscar per trobar la recepta adequada a cada moment.Qui sap.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Recordes el capità Enciam?? Se que el nom era cutre però la frase va arribar lluny: El petits canvis són poderosos

Unknown ha dit...

No és el que ens passa el que determina la nostra vida, sinò el que decidim fer amb el que ens passa.

Anònim ha dit...

bon comencament