10 dies intensos

Marxa Educativa, Preparació de l’Assemblea, Assemblea,Preparació de l’excursió amb els Llops, Montblanc, el Comte, la nit, l’Ermita de Sant Joan, els Llops que s’ho han pasta bomba…

Tot plegat molta cosa, i arriba dilluns, i reunions i més reunions que no es poden fer per manca de salut.

I una feina que mai s’acaba, perquè no la vull acabar, o quina deu ser aquesta raó tan poderosa que m’empeny a deixar-ho tot a mitges? És la por a allò desconegut? La por als canvis?? Fins quan? I el que és més important: Per què?

Potser haurem de començar a aplicar allò que prediquem: és hora de deixar de filosofar, ha arribat l’hora de fer!

"Pensa globalment, actua localment"

M’agrada la rutina

M’agrada la rutina, que canvia cada dia, cada dia és diferent, cada dia és especial, no cal marxar lluny per torbar allò que anhelem, el més important és dins nostre,al nostre voltant, potser és amagat, tu pots fer especial un dia, una hora, un amic, una paraula.

Hem d’aprendre a disfrutar d’allò que vivim cada dia, potser no serà genial, ni sobrenatural, però segur que serà especial d’alguna manera.

Si no entenem el dia a dia com un objectiu en si mateix i l’entenem només com un mitjà per arribar algun lloc és com si estiguéssim perdent el temps.

Perquè el que faig avui, ha de repercutir en el demà, i no només en el meu, si no en el de tothom. No serveix de res viure exclusivament per tu, hi ha d’haver alguna cosa més , si no , no té sentit.

Per a tots aquells que cada dia doneu una mica de vosaltres per millorar el vostre present i el nostre futur, moltes gràcies.

"Berlin. Estiu 2006"

Venim de lluny i som de prop

VENIM DE NORD, VENIM DEL SUD...

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no ens mena cap bandera
que no es digui llibertat,
la llibertat de vida plena
que és llibertat dels meus companys.
I volem ser per caminar
i caminem per poder ser.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no sabem himnes triomfals
ni marcar el pas del vencedor,
que si la lluita és sagnant
serà amb vergonya de la sang.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
seran inútils les cadenes
d’un poder sempre esclavitzant,
quan és la vida mateixa
que ens obliga a cada pas.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.



"Quina gran cançó de Lluís Llach. Potser li hauriem de fer més cas a aquesta cançó.Qui sap..
Perquè les idees polítiques, les banderes, les froneteres i tot plegat no poden estar sota cap concepte per sobre de les persones.El respecte és una cosa que no es pot perdre mai, siguin quines siguin les nostres idees polítiques, la nostra procedència, o la nostra llengua"


"Budapest.Estiu 2005"

El Mur de Berlín

Hi ha una part del Mur que encara aguanta, i per tal de recordar el que va ser un temps de divisió de la ciutat, l'han conservat. Uns quants artistes, entre ells un català, van pintar la seva obra al Mur, Hi ha una frase en alemany que la traduïré perquè em va semblar genial:

" Molta gent petita , en molts llocs petits, fent petites coses, poden canviar la història del món"

Després de Berlín

I després de Berlín, tornar a Barcelona, a la vida "normal", però tot i això, ens vam poder retrobar amb la Gal.la, una catalan afincada a Berlín, que ens va rebre amb els braços oberts allà, i ens va ensenyar els llocs més fantàstics i menys turístics de la ciutat.

Moltes gràcies per tot Gal.la!! I que disfrutis de la teva renovada vida!