Enyor VS Repte



Cau el vespre i ,prop del riu, penso que trobo a faltar el mar. Aquella sensació de llibertat, de profunditat, de "tot és possible" que només les immenses onades poden portar-me.
A voltes l'enyor és tant gran que no sé si ho podré suportar, però la il.lusió del repte, del "serè capaç?"salta amb força, amb energia, i m'empeny a seguir un dia més a la ciutat de la pluja, la boira, el fred, i les distàncies inacabables.

Dos mesos i tres visites després d'haver deixat Barcelona penso que tinc ganes de tornar a la ciutat que m'ha vist créixer, on tot és conegut, familiar,proper...on tot és fàcil. Fàcil, una paraula curiosa que prèn força quan canvies el teu entorn segur per un entorn que podríem considerar hostil.

És el repte de canviar de vida, d'amics, de feina, d'idioma... El repte de canviar-ho tot i de veure si tu també canviaràs, o com.

La meva lluita interior és contínua, però ja era això el que vaig triar ;)

Enyor VS Repte....Continuarà.

Aqui comença i s'acaba


Així doncs, comença el camí, la travessia pel desert, amb les maletes fetes i moltes ganes d'aprendre canvio de ciutat i m'embarco en una aventura que no sé on em durà. Tanco una etapa preciosa de la meva vida, que he compartit amb gent impressionant, on he tingut el privilegi de conèixer una èlit de persones espectaculars que em fan valorar l'amistat i el valor d'un projecte compartit per sobre de tot. Que em fan tenir els peus a terra i em donen suport en els meus somnis impossibles.

Ha estat una decisió que m'ha costat molt de prendre, que no ha estat fàcil però de la qual n'estic orgullosa i convençuda. Convençuda de que aquest viatge-aventura em durà ben lluny, on els meus somnis creixen i es fan realitat. Convençuda de que passi el que passi me'n sortiré, perquè tinc el suport incondicional i la força d'un exèrcit d'amics i d'una família espectacular que em fan sentir important, igual que ells ho són per a mi. Convençuda de que tornaré i de que, llavors, serà millor, jo seré millor.

Hi ha moments que els vius intensament, i per mi, aquest és un d'ells. Aquesta sensació de viure l'aventura, la meva pròpia aventura, és una sensació única.

Així doncs, no m'acomiado, dic Fins aviat, veniu-me a veure, us trobaré a faltar. :D