Quan toca cedir el lloc


Avui definitvament ja no formo part del consell del Pi de les Corts, he acabat una etapa per començar-ne una altra a l'associació.
D'una banda sé que no deixaré de fer feina per Escoltes Catalans, i sé que deixo el cau en molt bones mans, però 8 anys a un agrupament no són pocs.
Des d'aquella primera sortida de passos on vaig ser pionera, la màgia que em va fer passar a Clan, els primers Raiers que no sabia com portar. El suport i l'aprenentatge dels meus primers cocaps, la Sandra i l'Àlex. La dinàmica de començar a fer reunions fins a altes hores de la matinada( les 12h, però per mi era molt tard).
L'any amb els Follets, la Miriam i la tercera cocap que va anar variant al llarg del curs, els meus primers campaments amb la Clara, que llavors era clanera i ja vaig veure que seria una gran cap. El meu any sabàtic on vaig trobar a faltar moltíssim el cau, els Pioners amb els Jordi i l'Elena, els fantàstics campaments remullats i els d'occitània, encara més fantàstics.
El següent any de Pioners, amb el Joan , amb la Murga, l'Eva i les muntanyes inacabables.
I el meu últim any amb els llops, amb el Pol, l'Andrea i la Mireia, que tot i els alts i baixos , ens en hem sortit força bé!

A tots i cada un d'ells gràcies per haver compartit amb mi cada moment que hem passat junts, de tots me'n emporto alguna cosa, pels companys que he tingut a consell i per tots els nens que han passat pel cau ens aquests 8 anys dels quals he disfrutat i he vist que el cau és una gran aventura.

Tot el que he après i tot el que he viscut em fan creure cada dia més en aquest gran projecte que és Escoltes Catalans. I amb convicció sé que el Pi de les Corts tirarà endavant encara per molts anys més, amb entusiasme i la certesa de que, el que fem, realment val la pena.

Ara toca cedir el lloc als nous caps que hi ha a l'agrupament, des d'aqui els vull encoratjar a tirar endavant amb el projecte, sé que ho faran molt bé, que ho disfrutaran tan o més que jo i que tots junts, canviarem el món.

5 comentaris:

eva ha dit...

Anna, segur que te n'emportes molt, però estic segura que l'empremta que deixes al Cau, al Pi de les corts i sobretot a tots els que hem compartit amb tu alguna part d'aquesta gran vivència.

Sempre a punt!

e. ha dit...

I quan hi ets, en el fragor del dia a dia, sembla que no arribarà mai el dia d'ahir, oi?

En el fons, no ha arribat mai el dia d'ahir. Els adéus són relatius, perquè som el que hem fet, el que ens ha format i també el que deixem d'allà on marxem.

Les fulles del Pi són il·limitades i floreixen incansablement, gràcies a déu!

peudemicro ha dit...

que bonic..

sempre apunt! i fins aviat!

Jordi Noves ha dit...

Ei!!

T'has oblidat de recordar-te dels pessats dels Pinassos.

Vull confessar-te que un dia, i no sé de quina manera, vaig ensopegar amb el teu blog, el qual vaig mirant de tant en tant.
Ara, al veure que deixes el CAU, només voldria agraïr-te tota la feina feta aquest temps.
Aquest any, els nens es prenen un any sabàtic de venir al CAU (ja saps que últimament no venien amb massa ganes de fer coses) però en canvi nosaltres seguirem fent sortides Pinasses.
Ah! Espero que no deixis de publicar coses al blog. Crec que fent un recopilatori tindries material per escriure un llibre i publicar-lo.


A10!!

Estela ha dit...

Hola Anna.
Jo també he ensopegat amb el teu blog (o bloc?) per casualitat. Com diu el Jordi... t'has oblidat dels Pinassos i això no pot ser; ens sentim ferits, arraconats... nooooooooooooooo que és bromaaaaaaaa!!!!!!!! Felicitats per la feina feta i gràcies per haver-nos donat l'oportunitat de compratir amb tu bells moments al cau.