Hereus


Aquests últims dies he estat pensant en herències, però no en la meva, ni en coses materials. Fruit de moltes converses diferents, amb persones molt diferents que no tenen res a veure les unes amb les altres.
Des d'un temps ençà molts s'animen a tenir fills, i l'educació dels infants és una cosa que sempre tinc molt present, al meu cap hi donen voltes moltes ideees, contradiccions, arguments, mètodes... Sé que aquesta gent propera a mi que ara afronta el repte d'educar una personeta ho farna de la millor de les maneres.
Perquè quina és la millor herència que els hi podem deixar als notres fills?N'hi ha que s'hipotequen per tota la vida per poder ddeixar-los una casa ben maca i ben gran, n'hi ha que treballen tot el dia per poder estalviar molts diners, i deixar una bona assegurança de vida que els hi arregli la vida a la seva familia el dia que no hi siguis, però al capdavall,el que per mi és més valuós és aquell llegat que els pares et deixen que no ha signat cap notari: el fet d'haver-te animat a estudiar, a donar-te suport en els moment que ho necessites, a ser responsable, a ser carinyós, a afrontar els probelems en positiu i en constructiu.
Per això cal ser molt consicents de què és el que realment és important, allò que ens durarà per sempre, allò que ens servirà en el futur. Per això estic a Escoltes Catalans, per això crec en l'educació, no només per part dels pares, si no per part de "tota la tribu".

3 comentaris:

e. ha dit...

què maca aquesta foto, no l'havia vist!

ai sí,l'educació...

Quim ha dit...

Gràcies per aquesta reflexió!!! Per desgràcia hi ha molts pares/mares que no es fan aquesta reflexió... Jo vaig estar mirant un procés d'adopció i és un procés selectiu... perquè no ho fan això amb els pares q volen tenir un fill de manera biològica? Deixo aquí la reflexió...

albeta ha dit...

ostres, no recordava aquesta foto, que bonica... No abandonis mai aquest projecte!

;)