La màgia de la ràdio a Equador


Les estadístiques diun que a Catalunya hi viuen uns 400.000 equatorians.
Aquest matí anunciaven a Catalunya Ràdio el dia d’Equador i narrava una història que m’ha fet posar la pell de gallina.

La Narcisa va venir fa 5 anys d’un petit poblet de l’Equador cap a Catalunya a buscar feina ja que l’huracà El Niño la va deixar sense el seu negoci: un taller de costura.
Ara fa poc va demanar un MicroCrèdit a la Caixa de Catalunya i juntament amb les seves filles tornarà a obrir el negoci allà.

I a la ràdio aquest matí han fet una connexió en directe i han pogut parlar la Narcisa amb les seves filles i la seva néta.El que més m’ha colpit han estat les paraules de la filla gran, la Carolina. Dèia que si, que era molt dur estar sense la seva mare, però que entenia perfectament que ho estava fent perquè elles poguéssin tenir una vida millor, que la vida a Equador estava molt difícil, però que amb esforç i ganes de treballar es podia tirar endavant.

Sé que pot semblar un reportatge purament propagandístic: del Gobern d’Equador, per una banda, perquè el seu president ha demanat als equatorians que tornin, que allà els donaran ajudes, i per l’altra, de la Caixa de Catalunya per anunciar els seus microcrèdits. Però m’ha emocionat, mentre sentia a la Narcisa dir-los-hi a les seves filles que sempre tiréssin endavant, les llàgrimes em queien galtes avall.
Fèia molt de temps que no sentia una història tan real i tan fantàstica a la vegada, com la lluita per la superació personal, la idea de que , malgrat tot, cal seguir lluitant pels teus somnis , pel que realment vols fer ,sigui quina sigui la teva situació , m’han tocat el cor.

I espero de veritat que a la Narcisa li vagi molt i molt bé amb el seu negoci, que tiri endavant, i que serveixi d’exemple per a tots aquells que aquest mati, mentre fèien el cafè i escoltàven la ràdio, s’han emocionat com jo.