Surto de casa i quan entro al metro i veig , per sorpresa, un parell de camises castelleres i tres mocadors penjats al coll, una dolça esclaforeta em recorre el cos i penso: avui serà un dia "de FESTA".
Després d'esmorzar a la Granja enfilem cap al plaça St. Jaume, plena de gom a gom trobem el nostre lloc i ,una darrera l'altra, les colles castelleres de la ciutat aconsegueixen que se'ns posi la pell de gallina quan descarreguen el 3 de 8 , el 5 de 6, i tots els castells que sembla que s'aguantin per art de màgia. No hem estat a la pinya, però hem aplaudit amb totes les nostres forçes els èxits dels castellers.
I a dinar s'ha dit! Al carrer ample mengem pasta fresca de la bona i xerrem una bona estona. No hi ha res com la terèpia de grup per a fer passar les penes i les preocupacions ;)
El cafè de la tarda, obviament, a la Granja altre cop i de tornada ens trobem amb el Cercavila de la Mercè, els Gegants ens diuen adéu i la multitud ens acompanya de camí cap a casa.
I quan arribo, cansada però contenta, m'assec a davant de l'ordinador i penso: avui és d'aquells per recordar, no cal que sigui un gran dia, ni que passin coses extraordinàries, sino que és un dia que he disfrutat, és trobar la bellesa en les petites coses que et passen cada dia i que sovint, m'oblido de valorar.
I llavors m'agafen ganes de compartir-ho amb algú, i escriure al blog és la meva manera de donar les gràcies per aquest meravellós dia.
