Avui no vull mirar el rellotge, no vull pensar en demà, no vull pensar en qui sóc, ni cap a on vaig, ni què coi estic fent.
Vull sentir per un moment que no he de pensar en res, que la pau d'esperit existeix, que és real.
No vull pensar en que hauria de fer més exercici, menjar més fruita o anar a més museus.
Tinc ganes de llegir, d'esciure tot allò que em passa pel cap, de cantar, de ballar, i de cridar ben fort que avui, no vull pensar.
