Recordo aquell dia a Madrid, al menjador de ca l'Ana. La Clara es va estirar al sofà, es va tapar amb el mocador estiuenc de colors i va tancar els ulls dolçament mentre l'Ana i jo xerràvem de no recordo el què.
L'expressió pacífica de la Clara, la conversa que fluïa entre l'Ana i jo... Era aquell moment després de dinar on tot sembla més fàcil, més senzill.
Són aquests moments que de cop recordes, et venen al cap, no van ser moments decisius ni importants, però si especials.. Són aquests petits moments els que, d'alguna manera, dónen sentit a tot plegat. No te n'adones fins més tard que, aquell, va ser un moment màgic. I apareix així, de cop i volta, i tal com ve, se'n va.
Potser l'important és això, disfrutar d'aquests petits moments, agafar-los i guardar-los com un tresor, perquè formen part de tu, et creen i t'enriqueixen.
Cal aprofitar el moment, sense pensar-s'ho dues vegades i saltar, i esperar que se't despleguin les ales i puguis sortir volant.
