Cau el vespre i ,prop del riu, penso que trobo a faltar el mar. Aquella sensació de llibertat, de profunditat, de "tot és possible" que només les immenses onades poden portar-me.
A voltes l'enyor és tant gran que no sé si ho podré suportar, però la il.lusió del repte, del "serè capaç?"salta amb força, amb energia, i m'empeny a seguir un dia més a la ciutat de la pluja, la boira, el fred, i les distàncies inacabables.
Dos mesos i tres visites després d'haver deixat Barcelona penso que tinc ganes de tornar a la ciutat que m'ha vist créixer, on tot és conegut, familiar,proper...on tot és fàcil. Fàcil, una paraula curiosa que prèn força quan canvies el teu entorn segur per un entorn que podríem considerar hostil.
És el repte de canviar de vida, d'amics, de feina, d'idioma... El repte de canviar-ho tot i de veure si tu també canviaràs, o com.
La meva lluita interior és contínua, però ja era això el que vaig triar ;)
Enyor VS Repte....Continuarà.
5 comentaris:
http://www.elpais.com/articulo/andalucia/ilusiones/perdidas/elpepiespand/20101002elpand_4/Tes
Molt interessant aquest article "Anònim", té molta raó! Merci per l'aportació! :)
"Fàcil, una paraula curiosa que prèn força quan canvies el teu entorn segur per un entorn que podríem considerar hostil"
Quanta raó bunica..
Però en breu et tindrem per aquí uns dies i així podràs, de nou, carregar energia per seguir endavant amb el camí que vas triar! El qual t'aportarà tant ell a tu, com tu a ell! ;)
Aquest estiu vaig començar a aparcar la paraula fàcil. I fer-ho sol és tot un repte! Alguna cosa va anar bé, per tornar-ho a repetir 3 mesos més tard.
Apa, ànims, que ningú va dir que crèixer fos fàcil! ;)!
Un petunet pelut! ;P!
Anna, de cop m'he vist d'aquí 4 mesos rellegint aquest article, malgrat que ara ja sé que el teu repte és diferent del meu: jo tinc una data de fi, tu tens la decisió a les teves mans.
De moment, esperant a compartir més sensacions d'enyor, et dic que en breu tindràs una visita més per sumar, petons!
Publica un comentari a l'entrada