Observacions


Com que jo de vegades em costa explicar-me bé, copiaré un text d'una persona que si que ho sap fer, sap expressar amb paraules allò que sent, cosa que a mi sovint se'm fa molt difícil, pe`ro quan ho llegeixo penso : era això.

Hola a tothom!

Ja queda poquíssim per agafar l’autobús cap a Gòsol. Cinc dies amb la unitat, amb els cocaps, i amb els altres caps de consell (una vetlla conjunta mínim, eh? I sense enfados… ;)). Cinc dies per posar en pràctica tot allò que hem imaginat i dissenyat al marxant, que hem discutit a consell, que hem millorat i que finalment composa la graella d’activitats dels propers dies.

No sé si ho teniu al cap, i no us vull desanimar pas, però la primera nit estareu baldats; un bon viatget en bus (bosses de plàstic a mà!), descarregar material, muntar el campament (llooops, vaaa… les tendeees!, raieres, no us encanteu amb la intendència!!), introduir l’ambientació, i sopar frankfurt i puré. Un joc de nit (què tal un clàssic per començar? Fem un fanalet?), una vetlla tranquila i cap a les tendes!... els qui tinguin més sort, els seus caps els hi explicaran un conte. Els altres… a dormir! Bé, o això és el que pretendreu els caps amb la lluna, la pruna i el sol mariner… el que ells vulguin fer és un altre cantar (sssh! vale yaa de fer soroll!). I finalment, la vetlla de caps: cares de son, fins i tot alguns que ja tenen els ulls clucs; encara però, alguns riures (has vist quan han fet…!), una mica de valoració (ei, desperta!), una mica de programació (demà els despertes tu, i jo preparo l’esmorzar amb el grup de serveis…). I cap al sac, que baldada, a la tenda i amb l’equip de caps, és el millor llit del món.

Mentres vosaltres esteu en tot això, jo seré de camí al sud d’Àsia, a la ciutat de Bangkok. Faré un viatge que em fa molta il·lusió fer, que he preparat una mica limitadament, però que em moro de ganes d’encetar! Prometo enviar un missatge (si hi ha cobertura de mòbil) quan aterri (vosaltres estareu llavors berenant).

Ara he pensat en el primer dia de campaments, però el cert és que tots els dies són entranyables, i cadascú pensa en unes coses molt concretes quan pensa en campaments: coses físiques (com el millor berenar del món: quesitos amb galletes!!! :D), coses simbòliques (el passafoulard que duc al coll), coses que volen pel cap, records mítics (bombardes, guerra de menjar, nit sota els estels…). Tot plegat records que, com dic, cadascú en té uns pròpis; que cadascú recull en el propi cabàs de la experiència, com qui recull els fruits de la bonança dels arbres, que en aquest cas són la convivència d’aquests cinc dies.. Per sort meva, en el meu cas molts d’aquests records són molt compartits: el consell d’enguany heu estat bona part dels meus cocaps, i bona part de la gent a qui he tingut la sort de fer de cap.

Aquest any, per primer cop en molt de temps (en tot el temps que fa que estic a l’agrupament) no podré anar de campaments; anar amb el meu cabasset a recollir els bons i els mals moments, que m’han fet part del Pi i que m’han fet en definitiva qui sóc ara mateix.

No us puc demanar que recolliu els records per mi, perquè com passa amb la fruita, és la pròpia mà qui en coneix l’estat idoni per ficar-la al cabàs, i no cap altra. I perquè estic segura que tornareu de campaments més que satisfets, més que contents, més que plens de ganes de fer-ne uns altres. I això m’omple mil-i-un cabassos!

Així que, el millor que podeu fer perquè no m’enyori és passar-vos-ho molt bé (tot i que a mi l’enyor només em ve als campaments d’estiu, cap al 6è dia…;)), disfrutar molt i compartir molt! Feu bones migues amb els vostres cocaps, que és un moment genial per coneixer-vos!


I prou, que més d’un/a ja espera que em caigui la llagrimeta :)


Petons, a cabassos

Elena

2 comentaris:

E. ha dit...

Ostres, quina tia més donada a la lírica no?

;)

j ha dit...

això em recorda el mític moment:
"jo si que sóc guapa"