Tornant de campaments


I ja hem tornat, uns campaments passats per aigua, molta aigua, com va dir l'Oriol mentre caminant sota la pluja pujàvem tendes xopes cap a la furgoneta: "Vist així sembla que l'aigua no sigui un bé tan escàs".
He tornat amb una extranya sensació, una barreja entre la feina ben feta , que els caps hem sabut estar a l'alçada de les circumstàncies, que hem sabut donar allò que calia donar i per l'altra la sensació de no haver disfrutat dels campaments, ni del paisatge, ni dels nens, ni dels cocaps a les vetlles...
Almenys hem après alguna cosa, espero.
Tinc ganes de que arribi l'estiu, que torni a sortir el sol i que pugui córrer amb els llops pel bosc, tirar-me per terra, jugar i disfrutar un munt dels moments dels campaments, de les vetlles, del fanalet, de tot. Espero tancar bé aquest any, en tots els sentits.


La foto és de l'artista del cau, del campament nevat, almenys era maco de veure...

2 comentaris:

E. ha dit...

ostres quin flipe!!

bueno, al menys tindrem els embassaments plens no? :D

petons, tailandesos

peudemicro ha dit...

jajajajajjaja, si fem conjuntus (en condicionaaaaaaaaaal), ja veureu k els follets jugan al fanalet són uns cracs!!