L'hora màgica


L'hora màgica és aquella hora en què el sol ja ha marxat, però encara queda llum, i mica en mica, gairebé imperceptiblement, es fa fosc.
Als cineastes els agrada molt rodar escenes a l'hora màgica. A mi m'agrada sortir al carrer a aquesta hora i veure el cotxes que descansen, algun vianant que llença les escombraries, veure com alguns llums ja estàn oberts, i, encara que no sembli, que la ciutat és viva dins de cada una de les seves cases. M'agrada pensar què estarà fent la gent a casa seva, potser xerren, potser fan el sopar, potser miren la tele, no ho sé, però m'agrada que hi siguin.
Després de tot el dia tancada a casa m'agrada sortir al capvespre i anar descobrint mica en mica el meu nou barri. Quan agafo l'ascensor per tornar a casa el mirall em torna un somriure, al capdavall s'hi està bé aquí.

1 comentari:

albeta ha dit...

aquesta hora màgica... vaig apendre-ho de tu, deies: saps que hi ha directors com l'Isabel Coixet que només poden gravar determinades escenes durant pocs minuts d'hora màgica... jeje

doncs si, ja està fet, me'n vaig de campaments! ;)