Identitat


És curiós com se'ns forma el caràcter, com creem la nostra identitat, quins són els nostres condicionants, les nostres motivacions, sobre què s'estructura tot plegat? És molt senzill, sobre el que ens envolta. I ara mateix el que ens envolta, i el que ens és més proper, són les noves tecnologies. Ja no sabem ( ja no sé ) viure sense estar endollada a un ordinador i amb conexió a internet. Es converteix en el nostre dia a dia, en la manera de comunicar-nos, de relacionar-nos, de donar-nos a conèixer. El mail, el messenger, el twitter, el fotolog, el facebook, el myspace, el metroflog ( que no em feu dir què és :P) i una gran varietat de llocs web on poder comunicar-nos amb els altres, ja que al capdavall és el que volem: relacinonar-nos, és la nostra màxima motivació, saber què fa aquell o l'altre, que sàpiguen què fem...
I de què setrveix tot plegat? Cap a on ens porta? Cap a on evolucionaran aquests tipus de relacions? Serà certa la imatge del futur que se'ns retrata a Wall-E, on les persones no conceben si no és a través d'una pantalla? On ja no es disfruta de la comanyia d'un bon amic sino que hi parles pel xat, on les sensacions no són viscudes, sinó simplement intuides?
Potser ens cal repensar com ens relacionem, quins prejudicis s'estableixen en aquests tipus de relacions, com ens fan sentir, què passa si un dia no tenim electricitat. Qui es queda fora del món de l'era digital, qui no pot accedir-hi per manca de recursosi d'oportunitats, qui en surt beneficiat i qui és qui més hi perd.
Com es conforma l'educació i la relació de tots nosaltres a través de les noves tecnologies és un tema que em treu la son. I em cal començar per mi mateixa per canviar-ho en el meu dia a dia.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola Anna, en primer lugar gracias por tu reflexión en mi entrada. Es justo lo que quería transmitir. Tu también tocas el tema de la identidad. Es cierto, somos los que nos rodea. Por más que lo neguemos y lo intentemos evitar tarde o temprano sucumbimos y nos influye. Es supervivencia y parte de ese gen adaptativo que pobre del que no lo tenga. ¿Cómo te explicas que un niño de tres años explique a su abuelo el funcionamiento de un dvd? Somos hijos de nuestro tiempo, pero estoy de acuerdo, deberíamos dar más cancha a las cosas de siempre. La tecnología une pero también aísla. Un abrazo.