Un nen juga a pilota al carrer, és un carrer costerut,juga sol. La paret li retorna un cop i un altre la pilota. Intenta un joc de peus per enlairar la pilota, li costa, no ho aconsegueix. Quan la pilota, per fi, s'aixeca del terra, el nen salta d'alegria i d'emoció. Però ningú no la comparteix amb ell, aquesta emoció. Només jo, darrera el vidre de l'autobús, penso que és ben senzill ser feliç.
2 comentaris:
I tant que és senzill ser feliç!
El problema és que ens ho compliquem tot massa...
Petunets grans!
En la senzillesa hi trobem la veritat.
Publica un comentari a l'entrada