Els nous filòsofs


Cada cop tinc més clar que els filòsofs contemporanis no es troben a les Universitats donant classe, ni a casa seva escrivint llibres o barrinant noves teories, sinó que es troben davant d'un ordinador dins d'alguna empresa de publicitat: els filòsofs contemporanis són els publicistes.
Ens donen tota una filosofia per encarar la vida, per definir-nos com a persones,per actuar davant dels altres...
Alguns exemples: "Lección de belleza numero 1: sé tu misma", " Conduir et dona llibertat", "Res és impossible", "Just do it", "Coca Cola: La chispa de la vida."

Ens diuen què hem d'estudiar, a quina universitat, com trobar parella, com solucionar els nostres problemes , com trobar feina, on anar de vacances, com vestir-nos, com pentinar-nos, on passar les estones lliures i sobretot sobretot: ens diuen com ser feliços.

Com afecta la nostra manera de consumir a la nostra manera de viure? I jo em pregunto: realment tenim alternativa? Hem renunciat a pensar per nosaltres mateixos i hem cedit al xantatge: comprar per ser feliç? Diu la dita que els diners no fan la felicitat, però a l'hora de la veritat, ho apliquem realment?

El cas és que al final descobrim que res és el que sembla.I llavors ve la decepció i la gran pregunta: on s'amaga la felicitat? Darrera la publicitat segur que no ;)

4 comentaris:

el_situacionista ha dit...

Como los anuncios, que son copias de mensajes filosóficos resumidos en piezas de apenas unos segundos, la vida moderna se muestra cada vez más irreal.

Cuanto más nos alejemos de los mensajes cortos y directos, más profundizaremos en hacer lo que nos venga en gana ;)

lucia ha dit...

y jo que em pensaba que per no tenir "iphone" era una desgraciada....!! :)

Minerva ha dit...

La publicitat és el gran menjador de caps de la societat...et diuen que necessites, que et cal, com fer les coses...
T'ho diuen tant i tant, i de tantes maneres, que ja ens ho creiem i ho assumim com la solució a els nostres problemes. Com el perquè de que les nostres vides no funcionin.
En gran part, això és degut a que tenim por i inseguretat, i necessitem que ens guiin per tal de superar-ho. Que ens guiin altres clar, perquè fer-nos-ho nosaltres mateixos és massa feina...
Reivindiquem la seguretat envers la vida!
La seguretat envers les nostres decisions!
L'esperit crític per discernir que ens cal i que realment no!
És difícil, però per això serà millor fer-ho!

(ara ja només falta un...Vine al cau! ajajaja)

L. ha dit...

òstia Anna!!!! Ja no et llegiré més! Pensava que ho deies de veritat lo dels filòsofs, i quasi em dono de caps a la paret! Clar que a aquestes alçades no sé perquè m'haria d'escandalitzar (jo és que mai perdo l'ingenuïtat, tu!).
Doncs res, apali! La felicitat és bastant cara, per això en el món que vivim... no crec que sigui gratis ni de bon tros!