Parlar per telèfon, fluixet, alt perquè tothom sàpiga d'on vens o cap a on vas. Escoltar música, amb auriculars, ben fluixeta o socialitzant-la. Donar a conèixer el teu art musical o demanar una ajuda a canvi d'uns kleenex o d'un encenedor. Llegir el diari, llegir un llibre, fullejar una revista. Maquillar-se, fer-se la manicura, posar-se crema a les mans o a la cara, netejar les ulleres. Esmorzar, dinar o berenar quan surts de l'escola. Jugar a videojocs, al mòbil, a la PSP. Millorar la teva intel.ligència amb una màquina de color rosa.Dormir. Observar desconeguts darrera unes ulleres fosques. Compartir les teves penes i alegries amb gent que no has vist mai i que mai més tornaràs a veure. Beure alcohol, aigua, prendre cafè d'aquests per emportar que el Sr.Dunkin Donuts té l'amabilitat de vendre't sense que et calgui sortir al carrer.Estudiar, escriure els teus pensaments més íntims, actualitzar l'agenda,i també escriure aquest post.
I és que hi ha tot un món que es mou per sota dels carrers de Barcelona, són trajectes llargs, trajectes curts, compartits amb desconeguts, amb coneguts, amb retrobats i amb amics de tota la vida. És un espai compartit que sempre ens passa per alt que hi puguin passar tantíssimes coses.
4 comentaris:
Tens pensada la llista de coses que no es poden fer?
Serà el tema d'un proper post: accepto idees ;)
jo quan porto mitjons curts amb les malles, i que abans pel carrer se m'han tret fora de lloc, aprofito per posar-ho tot a "puesto"
apa xulíssima, ja en tens una més!
petonetssssss
En el metro aún no lo he visto, pero me encontré en un bus de Madrid -varias veces- a una Señora que a las 16 de la tarde se dedicaba a cortarse las uñas. ¿Eso se puede o no se puede?
Publica un comentari a l'entrada