Aqui comença i s'acaba


Així doncs, comença el camí, la travessia pel desert, amb les maletes fetes i moltes ganes d'aprendre canvio de ciutat i m'embarco en una aventura que no sé on em durà. Tanco una etapa preciosa de la meva vida, que he compartit amb gent impressionant, on he tingut el privilegi de conèixer una èlit de persones espectaculars que em fan valorar l'amistat i el valor d'un projecte compartit per sobre de tot. Que em fan tenir els peus a terra i em donen suport en els meus somnis impossibles.

Ha estat una decisió que m'ha costat molt de prendre, que no ha estat fàcil però de la qual n'estic orgullosa i convençuda. Convençuda de que aquest viatge-aventura em durà ben lluny, on els meus somnis creixen i es fan realitat. Convençuda de que passi el que passi me'n sortiré, perquè tinc el suport incondicional i la força d'un exèrcit d'amics i d'una família espectacular que em fan sentir important, igual que ells ho són per a mi. Convençuda de que tornaré i de que, llavors, serà millor, jo seré millor.

Hi ha moments que els vius intensament, i per mi, aquest és un d'ells. Aquesta sensació de viure l'aventura, la meva pròpia aventura, és una sensació única.

Així doncs, no m'acomiado, dic Fins aviat, veniu-me a veure, us trobaré a faltar. :D

3 comentaris:

Minerva ha dit...

L'aventura ja l'has començat, ara a gaudir-la de ple!

Et trobaré molt a faltar! però tranquil·la que en posarem remei! :)

Petons i abraçades a dojo!

eva ha dit...

Anna, et trobare tan a faltar... estic segura que trobaràs el teu camí i que haurà valgut la pena

e. ha dit...

ara que t'he anat a visitar ja pots tornar, no? ;-)