Fer o No Fer, aquesta és la qüestió

"El que hauries de fer és..:"

"I ja has fet...?"

"No trobes que hauries de fer...?"

"I per què no fas...?"


Sempre m'ha fascinat el procés de presa de decisions que tenim, que té la gent que m'envolta, que tinc jo mateixa. Però encara em fascina més com opinem i el què opinem de les decisions dels altres.

Quan era a Barcelona tenia la sensació moltes vegades de que no estava "fent el que havia de fer", o el que " se suposava que havia de fer". I això m'angoixava. Molt. I alhora em trobava a mi mateixa jutjant les decisions dels altres, opinant que "el que haurien de fer és això i no això altre".

D'acord que quan un amic o amiga et demana consell li dius el que et sembla, però aquesta tendència a jutjar què està bé i què no pels altres ha arribat a un punt que em posa els pèls de punta. Especialment des de que sóc a Londres.

He decidit deixar de jutjar les decisions dels altres, respectar-les i donar-los suport. Perquè per sobre de tot passa la teva llibertat de decidir què vols fer amb la teva vida, i és que, al capdavall, tu, i només tu, en patiràs les conseqüències.

La família, els amics, els companys a estones, tots tenen una opinió el respecte allò que fas. I cal anar amb molt de compte en com expressem aquestes opinions perquè, sovint, sense adonar-nos-en, fem mal a qui les donem.
I és que l'objectiu de l'amistat o dels vincles familiars ha de ser fer-nos més forts, sentir-nos estimats i recoltzats. I quan et jutgen i et diuen que el que hauries de fer és això i no el que tu has decidit no ajuda a aquest objectiu, ni porta enlloc.

Així doncs faig una crida al respecte per la llibertat individual, perquè cadascú se senti lliure de prendre les seves pròpies decisions.

Ara caldrà començar per mi mateixa, i  no serà una feina fàcil.