Cafè i llibreta

Sec a l'últim pis d'un M&S de Oxford Streeet. Tot i ser un un país llunyà no he canviat massa de costums. Un dels que encara conservo és el de seure en un cafè i escriure. Val a dir que mai surto de casa sense una llibreteta(*) i un bolígraf, per mi és bàsic i imprescindible.
I és que de tant en tant necessito seure en un cafè i escriure. Ho trobo, fins i tot, terapèutic. M'ajuda a posar les idees en ordre, a entendre'm una mica més, a endreçar tot el batibull de coses que em passen pel cap.
I escric, escric sense parar, pàgines i pàgines que segurament no rellegiré mai més. I en realitat tant me fa, tot i que en el fons tinc l'esperança de, algún dia, algun descendent meu trobarà aquestes llibretes i li agradarà tafanejar-les, com hagués fet jo. Poder saber com era i què feia un dels seus avantpassats. Per això les guardo totes, les llibretetes, em sembla bonic poder deixar escrit quelcom per a la posteritat, i potser per això també escric en aquest blog, qui sap.
I és que sé que no sóc una gran escriptora, que no tinc un gran domini del llenguatge, però m'agrada escriure, no ho puc evitar. Cafè i llibreta, sempre a mà.

(*)Notis que el terme llibreteta no defineix una llibreta "normal", es refereix a una llibreta normalment de DIN A5, amb alguna cosa que la caracteritza com a especial, com per exemple el color, algun dibuixet a la portada, etc..