La por a no complir les expectatives, tant les que crec que els altres tenen de mi com les que jo mateixa m'he marcat. La por a no donar la talla, a no ser prou, a no fer prou. La por a decepcionar aquells que m'estimen i creuen en mi.
La por és la meva companya de viatge, és sempre amb mi. Hi ha moments en què ella és més forta, d'altres ho sóc jo. Però sempre hi és, constant, present, pacient.
És una lluita constant, a estones més lleugera, altres més feixuga, però cal que em despisti un minut per trobar-la de cara, mirant-me sorneguera i dient: "Què? Et pensaves que ja t'havies lliurat de mi?"
Sé que la por no ha de guiar les meves decisions, però també sé que ignorarla no em porta enlloc. Cal encarar-s'hi, mirar-la als ulls i dir-li "Si, ja sé que sempre ets amb mi, que no desapareixeràs per art de màgia, però si aconseguim unir forçes juntes serem invencibles"
Perquè no es tracta d'ignorar-la, al capdavall forma part de mi, de qui sóc, de com sóc. No em defineix, però em guía, m'impulsa, fins i tot a cops m'aconsella.
La por és la meva vella amiga, jo trio si m'immobilitza o m'esperona, al cap i a la fi, només depèn de mi.
2 comentaris:
Per llegir sobre la por: http://wishingwellcoach.com/wordpress/fear/
Molt bonic! I profund. Ptns
Publica un comentari a l'entrada