El temps dirà

El temps dirà...
Després d'uns anys intensos d'estudis, relacions, gravacions, curts, més curts, pràctiques i més pràctiques, baralles, discussions filosòfiques i no tant filosòfiques, els quatre anys a l'ESCAC em van passar volant.
Una estona per xerrar, per retrobar, per recordar, per compartir, i per enfocar el futur, incert i fantàstic alhora.

Per tot allò que he après amb vosaltres, i el que em queda per aprendre!
Molta sort a partir d'ara!
Que el camí ens fagi més fortes i si no, almenys més sàvies ;)

Petons molt grans per les dues!!


"Amb la Clara i l'Ana a Lavapiés
Pont de Maig 2006"

Els creadors d'opinió

Ahir vaig veure una edició d’un dossier del diari La Vanguardia que es titulava: “Inmigrantes”. Em va recordar a un altre article d’aquest mateix diari on hi vaig llegir una cosa així com: “Los nuevos inmigrantes (és a dir, els fills d’immigrants) són españoles y hablan español, pero estan preparados para la discrimación que les espera en el futuro?

Em vaig quedar atònita: com pot ser que fins i tot els mateixos diaris que denuncien molts dels mals tractes que es donen als immigrants en aquest país es dediquin a crec opinions d’aquest tipus?

És per això que he volgut penjar aquesta foto d’un cartell que hi havia a Berlín, amagat en un carreró, al cartell hi diu:

“Tots som iguals, tal i com pensem
La integració comença al cap

Per una millor entesa entre els Alemanys i el s Immigrants”

Ja sé que els diaris menteixen, i que el mitjans de comunicació manipulen en el seu propi benefici, però potser s’hauria de lluitar contra això d’alguna manera. Alguna idea?:P

Nova adquisició

Us presento la meva nova adquisició:

Un micròfon Bheringer B1 , que m'ha sortit tirat de preu, i té un so d'estudi. És una canya!!!

Quan vulgueu el podeu venir a provar a casa meva!

Visca!!!

Festa de Nadal!!!!!

Ja s’ha acabat el trimestre al cau i en faig una valoració més que positiva.

Després de la Super Festa de Nadal que ens vam currar tots i totes les caps encara estic eufòrica.

Va ser genial!!

Feia moltíssim que no m’ho passava tant i tant bé.

Vull felicitar i agraïr a tots els membres del Consell del Pi de les Corts el seu esforç i la seva dedicació. A totes i tots: MOLTES GRÀCIES!!!!

“Som el Pi de les Corts som el cau més sorollós!!!”

Petites Coses

La meva gateta, la Lita, és una coseta que vaig trobar al mig del carrer una nit de Setembre d'ara farà un any al poble de la meva Àvia, a Vidreres. Des de llavors a mi m'ha fet la vida una mica més alegre, em fa il.lusió arribar a casa i que ella em rebi ( a la meva família també li encanta), que em desperti al matí perquè té gana i vol menjar, quu quan tingui fred es posi a sobre de la meva roba neta... Són petites coses que m'alegren el dia a dia, sembla mentida, que sense voler, una nit de Setembre de visita improvitzada et canviï la teva vida qüotidiana, per a millor clar.

10 dies intensos

Marxa Educativa, Preparació de l’Assemblea, Assemblea,Preparació de l’excursió amb els Llops, Montblanc, el Comte, la nit, l’Ermita de Sant Joan, els Llops que s’ho han pasta bomba…

Tot plegat molta cosa, i arriba dilluns, i reunions i més reunions que no es poden fer per manca de salut.

I una feina que mai s’acaba, perquè no la vull acabar, o quina deu ser aquesta raó tan poderosa que m’empeny a deixar-ho tot a mitges? És la por a allò desconegut? La por als canvis?? Fins quan? I el que és més important: Per què?

Potser haurem de començar a aplicar allò que prediquem: és hora de deixar de filosofar, ha arribat l’hora de fer!

"Pensa globalment, actua localment"

M’agrada la rutina

M’agrada la rutina, que canvia cada dia, cada dia és diferent, cada dia és especial, no cal marxar lluny per torbar allò que anhelem, el més important és dins nostre,al nostre voltant, potser és amagat, tu pots fer especial un dia, una hora, un amic, una paraula.

Hem d’aprendre a disfrutar d’allò que vivim cada dia, potser no serà genial, ni sobrenatural, però segur que serà especial d’alguna manera.

Si no entenem el dia a dia com un objectiu en si mateix i l’entenem només com un mitjà per arribar algun lloc és com si estiguéssim perdent el temps.

Perquè el que faig avui, ha de repercutir en el demà, i no només en el meu, si no en el de tothom. No serveix de res viure exclusivament per tu, hi ha d’haver alguna cosa més , si no , no té sentit.

Per a tots aquells que cada dia doneu una mica de vosaltres per millorar el vostre present i el nostre futur, moltes gràcies.

"Berlin. Estiu 2006"

Venim de lluny i som de prop

VENIM DE NORD, VENIM DEL SUD...

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no ens mena cap bandera
que no es digui llibertat,
la llibertat de vida plena
que és llibertat dels meus companys.
I volem ser per caminar
i caminem per poder ser.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no sabem himnes triomfals
ni marcar el pas del vencedor,
que si la lluita és sagnant
serà amb vergonya de la sang.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
seran inútils les cadenes
d’un poder sempre esclavitzant,
quan és la vida mateixa
que ens obliga a cada pas.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.



"Quina gran cançó de Lluís Llach. Potser li hauriem de fer més cas a aquesta cançó.Qui sap..
Perquè les idees polítiques, les banderes, les froneteres i tot plegat no poden estar sota cap concepte per sobre de les persones.El respecte és una cosa que no es pot perdre mai, siguin quines siguin les nostres idees polítiques, la nostra procedència, o la nostra llengua"


"Budapest.Estiu 2005"

El Mur de Berlín

Hi ha una part del Mur que encara aguanta, i per tal de recordar el que va ser un temps de divisió de la ciutat, l'han conservat. Uns quants artistes, entre ells un català, van pintar la seva obra al Mur, Hi ha una frase en alemany que la traduïré perquè em va semblar genial:

" Molta gent petita , en molts llocs petits, fent petites coses, poden canviar la història del món"

Després de Berlín

I després de Berlín, tornar a Barcelona, a la vida "normal", però tot i això, ens vam poder retrobar amb la Gal.la, una catalan afincada a Berlín, que ens va rebre amb els braços oberts allà, i ens va ensenyar els llocs més fantàstics i menys turístics de la ciutat.

Moltes gràcies per tot Gal.la!! I que disfrutis de la teva renovada vida!

Primer lo primer

Jo que no sé ben é com funciona això dels blogs....i resulta que sense voler me n'he fet un...com són les coses.

per començar una foto ben bonica del meu viatge a Berlín aquest estiu.

Berlín és com una meravella , una ciutat acollidora, tranquil.la, reservada, càlida i fresca alhora, Berlín és moltes coses alhora, el comunisme i el capitalisme, tot en un .

Fantàstica