
La meva gateta, la Lita, és una coseta que vaig trobar al mig del carrer una nit de Setembre d'ara farà un any al poble de la meva Àvia, a Vidreres. Des de llavors a mi m'ha fet la vida una mica més alegre, em fa il.lusió arribar a casa i que ella em rebi ( a la meva família també li encanta), que em desperti al matí perquè té gana i vol menjar, quu quan tingui fred es posi a sobre de la meva roba neta... Són petites coses que m'alegren el dia a dia, sembla mentida, que sense voler, una nit de Setembre de visita improvitzada et canviï la teva vida qüotidiana, per a millor clar.
3 comentaris:
loLitaaaaaaaa!!
Aquí sembla petita la tia, però es enorme!!
Quan parlaràs del Narcís? O això és propi del blog de ta germana? ;)
El Cargol Narcís va ser alliberat ara farà un mes al balcó de casa, (coses de ma germana) junt amb un amiguet que li havíem trobat a dins d'uns enciams que venien de Vidreres, o sigui que ja no hi ha Narcís, ara la Lita és l'única i exclusiva mascota de la casa.
Sembla mentida la companyia que arriben a fer... :)
A mi m'encanta quan et deixes un got sobre la taula i te'l trobes trencat a terra, o quan resulta que hi ha un prestatge en el que aquell calendari no pot anar, o quan has de pensar-t'ho sempre molt bé on posaràs qualsevol cosa de decoració de la casa que et regalin!! jeje...
Però quan fa fred i estas veient la tele o llegint i t'escalfa la falta no té preu!!!!!
Publica un comentari a l'entrada