Canvis


L'altre dia vaig dir adéu a la meva companya de feina, em va fer molta pena, marxa cap a Madrid a disfrutar d'una companyia de dansa , us ensenyo el regla que li vaig fer.

I tot canvia, i cal prendre decisions, cal que siguin encertades, o si més no, cal que siguin les teves, no les que ha dictat algú altre.

I potser cal ser molt valent per créixer, per ser capaç de prendre aquestes decisions i dur-les a terme.

El meu pare em va dir un dia una frase que recordaré sempre, i que m'ha ajudat molt:

"Fes allò que penses perquè si no acabaràs pensant el que fas".

3 comentaris:

E. ha dit...

Són moníssiiiiiims! :D

Veig que la cuesta de enero ha estat amb desnivell 1000, eh! Quins dies més remoguts!

Peudemicro ha dit...

Patufeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeets!
Anna Vercher! Oscar Collado! Jose! Jose! Joseeeee!


Jojojojojojo..

trobarem a faltar el teu somriureee..
(el de la Mariate, eh coordi!? ;)!)

Anna ha dit...

Siii que el trobarem a faltar!!:(
Lo d'aquest nen és una cosa...
Cada dia aprenc una cosa nova ;)

Hem d'anar a Madrid a veure la Mariateeeeeee!!!!