Incomunicats


Avui corria pel carrer , dic corria perquè ara ja no camino, corro, i anava escoltant música i enviant un missatge pel mòbil, i de sobte he sentit un home que cridava:
"Anda! Todo el dia enganxados!! Con la música i el móbil!!! Si és que.... " i ja no l'he sentit més, ell ha passat de llarg, i jo reia. Però és que té raó, aquest home que no conec de res, quan vaig pel carrer no sento el que passa al meu voltant, m'agrada escoltar música, és més entertingut, però clar, em perdo moltes coses, ho sé. Em perdo els sons que m'envolten, les converses de la gent , els sorolls... i crec que no sóc només jo, hi ha un munt de gent que va sentint música, forma part del nostre dia a dia, ara ja és normal.
Ens estem incomunicant del món que ens envolta, serà que això repercuteix a les nostres relacions socials? A la qualitat de les nostres converses?
Sempre he pensat que hi ha una diferència molt gran entre sentir, escoltar, entendre i explicar el que sentim.
El cert és que sempre m'ha preocupat el tema de com ens escoltem els uns als altres, no només per sentir el que diem, si no si escoltem el que realment ens diem entre nosaltres, com ens intentem entendre. Perquè no sé fins a quin punt quan algú t'explica alguna cosa, realment el que vol dir és allò que diu, o el que et vol dir és una altra cosa. Hi ha un pel.lícula, que es diu "A la Ciutat" del Cesc Gay que m'encanta, perquè el que diuen els personatges no té res a veure amb el que estan pensatn de veritat, o amb el que tenen ganes de fer, o amb el que senten.
Realment escoltem o sentim??

5 comentaris:

Quim ha dit...

Al principi de l'article parlaves de que ja no camines,ara corres. Això llavors de qui és culpa, d'escoltar més música o de que la teva vida és més trepidant? ;). La reflexió és molt bona, però crec que són qüestions diferents.

luzia ha dit...

corre qui escapa d'alguna cosa... i escolta el que te coses a dir...

Anna ha dit...

Ei Quim!! Crec que ara el meu ritme de vida és més trepidant, i el fet d'escoltar música és com si d'alguna manera em condicionés l'estat d'ànim, com aquella cançó que t'alegra el dia, o aquella música que et fa sentir nostàlgia d'alguna cosa.
Potser si que són temes diferents, jo és que sóc una mica dispersa;)
Luzia!No acabo de pillar la teva reflexió..ho dius per mi? O és una manera de parlar?) Petonets!!!

luzia ha dit...

es una manera de parlar....!
(sobre el teu mail, cuenta conmigo!!)

Quim ha dit...

Llavors si la teva vida és més trepidant no vol dir que puguis continuar "escoltant" amb la mateixa qualitat amb que ho fas sempre ;)