L'hora màgica

L'hora màgica és aquella hora en què el sol ja ha marxat, però encara queda llum, i mica en mica, gairebé imperceptiblement, es fa fosc.
Als cineastes els agrada molt rodar escenes a l'hora màgica. A mi m'agrada sortir al carrer a aquesta hora i veure el cotxes que descansen, algun vianant que llença les escombraries, veure com alguns llums ja estàn oberts, i, encara que no sembli, que la ciutat és viva dins de cada una de les seves cases. M'agrada pensar què estarà fent la gent a casa seva, potser xerren, potser fan el sopar, potser miren la tele, no ho sé, però m'agrada que hi siguin.
Després de tot el dia tancada a casa m'agrada sortir al capvespre i anar descobrint mica en mica el meu nou barri. Quan agafo l'ascensor per tornar a casa el mirall em torna un somriure, al capdavall s'hi està bé aquí.

Lligams

No sé si és el fet de formar part d'una associació des de fa 10 anys ( 10 anys? ja??), una associació que promou l'esperit crític, la participació activa a la vida col.lectiva, un lloc on aprens que quan les coses no t'agraden les pots canviar, ni que sigui amb el teu petit granet de sorra, ja sigui a casa teva, a l'institut, la universitat, el barri o fins i tot a la feina.
El fet és que ara em trobo treballant per una empresa on no hi ha representants sindicals, i us dic jo que hi fan falta, un lloc on sovint els drets dels treballadors deixen bastant que desitjar, val a dir que és una feina on tots els que hi treballem estem encantats de la vida, ens apassiona, ens agrada estar allà, ens agrada la feina ( quants cops heu sentit a dir això?) La gent hi treballa a gust, hi ha bon ambient, ens ho passem bé junts, però a l'hora de decidir qui serà el representant l'ombra del dubte sobrevola els nostres caps, dubtem els uns dels altres, jo , de fet, crec que manca l'esperit de lluita, manca la creença de que la unió fa la força, tots els treballadors li tenen pànic al "jefe suprem", tohom en parla, però ell és un i nosaltres som molts.
No sé si és el fet que crec fermament en les associacions, en la força de la unió d'aquella gent que lluita per un objectiu comú , però cada cop que penso que hi ha una sola ( una sola!) persona que té a tota una empresa atemorida la sang em bull i el cap hi comencen a rodar un munt d'idees. De moment la controvèrsia està servida, ja veurem com acaba la lluita.

Suma y sigue

Avui és un dia molt important: en faig 26 i ho intentaré celebrar "por todo lo alto", com diuen.
Perquè de vegades un somriure o unes poques paraules et fan més il.lusió que no pas un gran regal on s'hi hagin gastat molts diners.

De totes maneres cada dia segur que tenim raons per celebrar una cosa o altra.

Felicitats a tothom!