7 i mig

Doncs si, ja fa 7 mesos i mig que sóc a Londres, qui ho havia de dir.

El 7 és un número que m'agrada. Potser perquè vaig nèixer en dia 7, potser perquè diuen que és el meu número de la sort ( tot i que val a dir que no hi crec gaire, en això).
No puc dir que sigui la millor època de la meva vida, però si que puc dir que hi estic bé, aquí, que és el lloc on vull estar, on vull ser ara.
I suposo que al capdavall això és l'important, saber que estàs fent el que vols fer, que no tens aquella sensació de que alguna cosa està malament,sentir-te protagonista de la teva vida.

Valorant-ho globalment estic força contenta, el fet de ser aquí ( i no "allí") m'ha servit per conèixer-me una mica més a mi mateixa, per saber-me valenta i poruga a la vegada, aventurera i contradictòria, alliberada i amb ganes d'aprendre un munt de coses noves, de conèixer gent de tots els continents. Gent que arriba, gent que marxa, els que fa tems que hi són o els que tot just han aterrat fa poc. Tothom té alguna història interessant a explicar, i de tots ells se'n pot aprendre alguna cosa.

Cert que ser lluny de casa no és gens fàcil, és més aviat dur. Cert que construïr relacions de nou, en un altre ambient, amb un altre idioma, noves maneres de fer... És tot un repte. Però és un repte que he encarat amb ganes i il.lusió, que de moment no vull deixar. Que hi ha tant per fer que em fa por posar-ho en una llista i veure que "tot, no podrà ser".
Aixi doncs l'aventura continua, amb entrebancs i salts de trampolí, i sobretot, amb entusiasme i perseverança. Serà que així s'aconsegueix tot? :)

1 comentari:

eva ha dit...

Que pots aconseguir tot el que et proposis, ja ho sabíem, perquè ets molt forta. A vegades, el repte és proposar-se les coses apropiades, necessàries. Crec que has emprès el camí de fer-ho... I en tot cas, tots els camins sempre tenen dos sentits, un d'anada, i un de tornada, que saps que pots emprendre quan et calgui.