Incomunicats

Avui corria pel carrer , dic corria perquè ara ja no camino, corro, i anava escoltant música i enviant un missatge pel mòbil, i de sobte he sentit un home que cridava:
"Anda! Todo el dia enganxados!! Con la música i el móbil!!! Si és que.... " i ja no l'he sentit més, ell ha passat de llarg, i jo reia. Però és que té raó, aquest home que no conec de res, quan vaig pel carrer no sento el que passa al meu voltant, m'agrada escoltar música, és més entertingut, però clar, em perdo moltes coses, ho sé. Em perdo els sons que m'envolten, les converses de la gent , els sorolls... i crec que no sóc només jo, hi ha un munt de gent que va sentint música, forma part del nostre dia a dia, ara ja és normal.
Ens estem incomunicant del món que ens envolta, serà que això repercuteix a les nostres relacions socials? A la qualitat de les nostres converses?
Sempre he pensat que hi ha una diferència molt gran entre sentir, escoltar, entendre i explicar el que sentim.
El cert és que sempre m'ha preocupat el tema de com ens escoltem els uns als altres, no només per sentir el que diem, si no si escoltem el que realment ens diem entre nosaltres, com ens intentem entendre. Perquè no sé fins a quin punt quan algú t'explica alguna cosa, realment el que vol dir és allò que diu, o el que et vol dir és una altra cosa. Hi ha un pel.lícula, que es diu "A la Ciutat" del Cesc Gay que m'encanta, perquè el que diuen els personatges no té res a veure amb el que estan pensatn de veritat, o amb el que tenen ganes de fer, o amb el que senten.
Realment escoltem o sentim??

Recepta per a un dinar de dijous:

Avui vull fer referència a dos bloc molt interessants: Golafres i Un pessic de sal,des d'aquí els vull fer una petita aportació que m'ha vingut al cap tot dinant.

Quina és la recepta per a fer-te el dianr un dijous, que és el dia d'anar a plaça, però la nevera encara està buida? Doncs l'Amanida del Dijous.
Ingredients:
2 carxofes
1 carbassó
1 Cogollo
1 filet de salmó cru ( també es pot agafar tonyina, o carn, o les proteïnes que més us agradin)

Fem bullir la carxofa. Fregim el carbassó ( traïent-ne les parts dolentes ) tallat a dauets a la paella i netegem el "cogollo".
Ho barregem tot i ja tenim l'amanida. Tallem el salmó a rodanxes i el posem a un altre tàper.

I cap a la Biblioteca falta gent.
Un cop la gana et fa deixar d'estudiar, anem cap al Bar de la UB d'Humanitats del centre per poder gaudir del teu tàper que amb tan de carinyo t'has preparat aquest matí.

Aquest Bar és fantàstic, per mi un gran descobriment, és gran, lluminós, de sostre alt i tens els cafès molt barats, menys d'un euro el cafènllet, i 85 cèntims el tallat(crec ). A més a més també fan un menú boníssim per 6,75 euros que canvien cada dia, amb cuina casolana, avui tenien Paella i tot!!
És un lloc tranquil on poder menjar sense que ningú et molesti, hi ha una terrassa per a poder prendre el solet i unes encarregades de la barra la mar de simpàtiques.
Per quedar bé amb l'Elena, posaré els 5 bàsics del Bar de la UB:
Els 5 bàsics
1. Població: Barcelona
2. Districte i Barri: Raval
3. Tipus de cuina: Casolana
4. Preu: 3-10€
5. Especialitat: Cremes de verdures, paelles, carns variades.

I res més, per poder gaudir del teu dinar gastant ben poc, aquesta és la recepta.
Visca els tàpers!!

ReMurguem

No sé quina mania li ha agafat ara a tothom per queixar-se, que si el sou, que si el pis, que si la feina.

Jo no dic que no em queixi, segur que si, i molt, però sempre hi ha l'alternativa a queixar-se per combatre l'abatiment i el pensar que no podem fer res per canviar el que ens envolta:

LA MURGA: PEL DRET A UN HABITATGE DIGNE – Ciutat Vella (Barcelona) Aquest projecte, que va néixer l’any 1995, consisteix en la rehabilitació de pisos de persones desfavorides de Ciutat Vella. La realització es fa mitjançant camps de treball a la primavera i a l’estiu, amb les unitats de pioners (15-17 anys) i clan (18 anys) dels agrupaments de l’Associació Els projectes tenen diversos objectius, entre els quals destaquen la voluntat de sensibilitzar els joves en la problemàtica de la marginació social, contribuir a la millora de les condicions de vida de la població del Districte de Ciutat Vella de Barcelona; fomentar la solidaritat, el civisme, la participació ciutadana i l’acció comunitària i difondre la realitat del Quart Món a la població en general, fomentant la seva implicació.

Ja ho tenim gairebé tot a punt per començar amb el projecte el dia 19 i acabar-lo , amb sort, el 24 d'aquest mes.

Rauxa

Quan notes que tot allò que et semblava estable comença a inestabilitzar-se. quan penses que hi havia coses que només passaven "als altres", o que, senzillament, a tu no et passaria. Per mi, ara és un d'aquests moments.

Doncs si, d'aquí poc marxo de casa, m'independitzo. Suposo que fins que no estigui físicament a "l'altra" casa, no m'adonaré dels canvis importants que això suposa.
I és que ja fa temps que hi pensava, en això de marxar, i resulta que de cop i volta es van donar tots els requisits necessaris per fer-ho possible.
Hi ha coses que només et passen un cop a la vida, és com si de cop i volta tinguéssis un moment de claredat, i sense pensar en les enormes consequències que això comporta, et llences a la piscina, amb els ulls tapats, sense saber si a sota hi trobaràs aigua i aguantant la respiració. I just en el moment de la capbussada una sensació de felicitat t'envaeix, et corprèn, i és llavors que saps, que has fet allò que havies de fer.

Malsons

Avui m'he llevat amb una extranya sensació, he tingut un malson. Feia moltíssim temps que no en tenia cap. En el meu malson hi participava un munt de gent, gent propera, gent llunyana, era molt curiós el poti poti que hi havia i els protagonistes que s'hi barrejaven.

M'agrada intentar inerpretar els meus somnis, siguin bons o dolents, sempre he cregut que tenen algun significat, si més no que jo els hi puc donar un significat. Poden ser "imatges espúries", poden ser un seguit d'inquietuds que et rondaven pel cap i que han decidit posar-se d'acord per sortir a la llum, pot ser el subconscient que et diu que alà passa alguna cosa, poden ser un munt de coses.

Per mi el fet de somniar amb certes coses o amb certa gent m'ajuda d'alguna manera a prendre decisions, sé que sembla curiós, però m'agrada pensar que el subconscient hi és i que ens ajuda, com una mena de 6è sentit.
Confiar en les intuicions pot ser útil de vegades, no sempre, això està clar, però hi ha cops que dius: això no em fa bona espina, i és una opinió que no es pot justificar amb cap argument empíric, però tu saps que hi és.
Sóc molt conscient que les decisions sovint poden o no ser les encertades, i que cal tenir el màxim d'informació abans de prendre'n cap d'important, però també crec que fer cas del teu sisè sentit ( o del cor, per dir-ho d'alguna manera) et pot dur a prendre la millor decisió.
Tot i que sempre pot ser que t'equivoquis! ;)