Petits Moments II

I és aquí, un dissabte al matí qualsevol, prenent un cafènllet-biquini-aiguanatural mentre llegeixo una revista, quan em sento millor que mai.
Veig la Sagrada Família, les obres, els cotxes i els busos que passen aliens al meu petit moment de felicitat.
Sembla que l'estiu és a tocar, samarretes de tirants, crema solar i pantalons curts.
Els llargs matins a la platja i les llargues vesprades en alguna terrasseta de Gràcia.
Aprofitem ara que podem, gaudim del bon temps i posem-nos ben morenes.
I sobretot: deixem-nos de "M'agrada" al Facebook i comentem més el blogs, seria un bon exercici :)

Petits moments

Recordo aquell dia a Madrid, al menjador de ca l'Ana. La Clara es va estirar al sofà, es va tapar amb el mocador estiuenc de colors i va tancar els ulls dolçament mentre l'Ana i jo xerràvem de no recordo el què.
L'expressió pacífica de la Clara, la conversa que fluïa entre l'Ana i jo... Era aquell moment després de dinar on tot sembla més fàcil, més senzill.
Són aquests moments que de cop recordes, et venen al cap, no van ser moments decisius ni importants, però si especials.. Són aquests petits moments els que, d'alguna manera, dónen sentit a tot plegat. No te n'adones fins més tard que, aquell, va ser un moment màgic. I apareix així, de cop i volta, i tal com ve, se'n va.
Potser l'important és això, disfrutar d'aquests petits moments, agafar-los i guardar-los com un tresor, perquè formen part de tu, et creen i t'enriqueixen.
Cal aprofitar el moment, sense pensar-s'ho dues vegades i saltar, i esperar que se't despleguin les ales i puguis sortir volant.

Avui

Avui no vull mirar el rellotge, no vull pensar en demà, no vull pensar en qui sóc, ni cap a on vaig, ni què coi estic fent.

Vull sentir per un moment que no he de pensar en res, que la pau d'esperit existeix, que és real.

No vull pensar en que hauria de fer més exercici, menjar més fruita o anar a més museus.

Tinc ganes de llegir, d'esciure tot allò que em passa pel cap, de cantar, de ballar, i de cridar ben fort que avui, no vull pensar.

Amélie

L'Amélie ha passat a formar part oficialment de la meva vida ;)

I una recomanació, perquè no perdem la il.lusió de fer coses noves cada dia :

http://mentalgassi.blogspot.com/

Busquem allò que fa especial el dia a dia.

I si...

I si és cert allò que diuen, que qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa.
I si és cert que les nostres decisions no acaben de ser mai nostres del tot sinó una suma de petits factors externs i algun d'intern que ens guien cap a una direcció incerta.
I si és cert que ningú sap el que vol, per molt segur que pugui semblar estar-ne.
I si resulta que ets capaç de molt més del que et penses, però et fa por ser-ho,poder anar encara més lluny.

Veig com tothom canvia al meu voltant, de manera que la que deu estar canviant dec ser jo, si tothom se'm fa extrany, l'extranya dec ser jo.

Creuar el desert sembla una idea poc atractiva, però un cop dins no tens més remei que tirar endavant i no mirar enrera, seguir lluitant per arribar al teu objectiu.

No desisitim, fins a l'infinit i més enllà.

7 coses rares

Avui estic d'enhorabona: m'han otorgat un premi. Uns premis que trobo que són molt originals, i que es mereixen un post amb cara i ulls.

Anem a pams:

1- Publicar el premi i fer referencia a qui ens l'ha donat...

Aquest premi me l'ha donat l'Elena ,que juntament amb l'Eva , compartim la passió per totes les novetats i meravelles que ens ofereix la xarxa (entre moltes altres coses). I perquè elles si que, per mi, són la representació dels blocs escrits en femení.

2- Escollir a 7 dones més a qui donar-li el premi...

1.-A l'Alba perquè les seves fotos i els seus posts ens transporten cap al seu món únic i inimitable, i perquè segur que li encantarà repartir premis i explicar coses rares sobre ella.

2.-A la Luzía perquè no sé com s'ho fa però és capaç de trobar l'impensable a internet, diverit, creatiu i, sobretot, molt fashion :) I perquè tinc curiositat per les seves 7 coses rares :P

3.-A la Irene perquè amb la seva lluita i els seus somriures ha aconseguit fer que els nostres móns siguin més feliços cada dia.

4.-A la Maria que amb el seu blog ens trasllada a móns llunyans i desconeguts per la majoría, ens explica què hi passa a l'altra banda del món i perquè així s'anima a fer un post diferent.

5.- A la Núria perquè és una fora de sèrie pel que fa a les manualitats i la seva originalitat i la seva creativitats són molt difícils de trobar.I perquè sé del cert que les seves 7 coses rares ens faràn molta gràcia.

6.- A la Conxi perquè el seu humor i la seva visió de la qüotidianeitat fan més lleugera la càrrega del dia a dia. Al seu món de color de Champán Rosa, mordaç, intel.ligent, divertit i aclaparadorament savi.

7.- I a la Gisela, que no té bloc però que l'animo a crear-ne un, perquè estic segura que té moltes coses interessants a dir i compartir amb la resta de la xarxa


I finalment vull afegir a una 8è premiada que sé que potser no farà al.lusió al premi però li vull donar igualment perquè se'l mereix: a la Roser que té un blog molt original i molt poc conegut on dóna a conèixer les diferents biblioteques. Tot i que últimament no l'actualitza gaire, a veure si així s'anima.

3- Explicar 7 coses rares o estranyes sobre mi...

1.- Tinc debilitat per les llibretes: grans, petites, allargades, rodones, de colors, blanques, no me'n puc estar, les veig i les vull tenir. Això em comporta tenir un munt de llibretes començades a casa que no goso mai gastar per por a haver-les de llençar un cop usades.

2.- Tinc una altra debilitat : les bossetes. Ja siguin necesers, estoigs o una simple bossa de tela on hi guardes les sabates: en tinc de totes mides, marques i colors, en tinc un munt.

3.-Cada dia calculo els trajectes que he de fer 4 o 5 vegades per veure quin pot ser el camí més curt per fer-los, és una mania rara que tinc, tot i que hi ha trajectes que faig cada dia un parell de cops i ja sé que aquell és el camí més curt..però no se sap mai.

4.-A l'hora de dormir necessito fer-ho amb els llums completament apagats, porta i finestres tancades i ( si és hivern) amb una manta ben gruixuda que em tapi les orelles. Sóc molt fredolica.

5.-Quan estenc la roba m'agrada que quedi ben endreçada de manera que calculo que hi pugui cabre tot el que he d'estendre, com que tinc una "sissí" petita de l'IKEA, el dia que hi ha molta roba m'hi estic una bona estona.

6.- Sóc molt observadora, m'agrada mirar-me la gent de dalt a baix i veure com són, què duen posat, quins gestos fan... Hi ha que diu que me'ls miro malament, però és simple curiositat observo i ho deso a la meva memòria, com si fós un magatzem d'informació que sé que algun diaem servirà per alguna cosa :)

7.- Al matí necessito llevar-me amb música o amb la ràdio, els dies que, pel que sigui, no puc fer-ho així, no em desperto igual d'alegre. També m'agrada sentir les notícies a la ràdio de bon matí, m'ajuda a donar el tret de sortida del dia.

I aquí els premis i una mica sobre mi. Ja tinc ganes de veure les respostes ;)

Coses que es poden fer al metro de Barcelona

Parlar per telèfon, fluixet, alt perquè tothom sàpiga d'on vens o cap a on vas. Escoltar música, amb auriculars, ben fluixeta o socialitzant-la. Donar a conèixer el teu art musical o demanar una ajuda a canvi d'uns kleenex o d'un encenedor. Llegir el diari, llegir un llibre, fullejar una revista. Maquillar-se, fer-se la manicura, posar-se crema a les mans o a la cara, netejar les ulleres. Esmorzar, dinar o berenar quan surts de l'escola. Jugar a videojocs, al mòbil, a la PSP. Millorar la teva intel.ligència amb una màquina de color rosa.Dormir. Observar desconeguts darrera unes ulleres fosques. Compartir les teves penes i alegries amb gent que no has vist mai i que mai més tornaràs a veure. Beure alcohol, aigua, prendre cafè d'aquests per emportar que el Sr.Dunkin Donuts té l'amabilitat de vendre't sense que et calgui sortir al carrer.Estudiar, escriure els teus pensaments més íntims, actualitzar l'agenda,i també escriure aquest post.

I és que hi ha tot un món que es mou per sota dels carrers de Barcelona, són trajectes llargs, trajectes curts, compartits amb desconeguts, amb coneguts, amb retrobats i amb amics de tota la vida. És un espai compartit que sempre ens passa per alt que hi puguin passar tantíssimes coses.

Els nous filòsofs

Cada cop tinc més clar que els filòsofs contemporanis no es troben a les Universitats donant classe, ni a casa seva escrivint llibres o barrinant noves teories, sinó que es troben davant d'un ordinador dins d'alguna empresa de publicitat: els filòsofs contemporanis són els publicistes.
Ens donen tota una filosofia per encarar la vida, per definir-nos com a persones,per actuar davant dels altres...
Alguns exemples: "Lección de belleza numero 1: sé tu misma", " Conduir et dona llibertat", "Res és impossible", "Just do it", "Coca Cola: La chispa de la vida."

Ens diuen què hem d'estudiar, a quina universitat, com trobar parella, com solucionar els nostres problemes , com trobar feina, on anar de vacances, com vestir-nos, com pentinar-nos, on passar les estones lliures i sobretot sobretot: ens diuen com ser feliços.

Com afecta la nostra manera de consumir a la nostra manera de viure? I jo em pregunto: realment tenim alternativa? Hem renunciat a pensar per nosaltres mateixos i hem cedit al xantatge: comprar per ser feliç? Diu la dita que els diners no fan la felicitat, però a l'hora de la veritat, ho apliquem realment?

El cas és que al final descobrim que res és el que sembla.I llavors ve la decepció i la gran pregunta: on s'amaga la felicitat? Darrera la publicitat segur que no ;)

Senzill

Un nen juga a pilota al carrer, és un carrer costerut,juga sol. La paret li retorna un cop i un altre la pilota. Intenta un joc de peus per enlairar la pilota, li costa, no ho aconsegueix. Quan la pilota, per fi, s'aixeca del terra, el nen salta d'alegria i d'emoció. Però ningú no la comparteix amb ell, aquesta emoció. Només jo, darrera el vidre de l'autobús, penso que és ben senzill ser feliç.

Temps

És tot el que necessites, temps i persones amb qui compartir-lo. Què seria del nostre temps sense la gent que ens envolta, que ens estima i que ens cuida?

De moment tinc això, temps, temps per disfrutar i per pensar, a partir de l'Octubre ja veurem...

Vacances

I ja són aquí, ja les tenim al sac, tot i que encara no està ben lligat. Alguns se'n van a voltar pel món, d'altres opten per quedar-se a Catalunya i disfrutar del país, d'altres marxen a treballar a terres llunyanes,i els últims marxen a països desconeguts,però tots, espero, ens retrobarem al Setembre i ens explicarem com ha anat, què hem après i com ens ho hem passat.

Qui més qui menys a l'estiu fa una escpadeta, ja sigui a prop o lluny.

El meu estiu comença en un veler i acaba en una platja de Menorca.

Que passeu un bon estiu, agafeu forçes per tornar, ens veiem al Setembre i ens ho expliquem tot!

Felicitats

I avui un petit homenatge per l'Ateneu Popular de les Corts, per tots aquells que l'esteu movent i que lluiteu per tirar endavant. Felicitats per la feina feta i endavant amb la que falta per fer.

(Sé que la foto no és gaire artística, però resumeix el sentiment que se n'extreu de la festa d'ahir ;) Visca! )

De nit

De nit estic lúcida, clarivident,perspicaç, aguda, desperta, sencera, sobretot just abans d'adormir-me.
Quan estirada al llit, em poso a pensar en coses que m'han dit, coses que m'han passat, o coses que m'agradaria fer, veig les coses molt i molt clares. Com si la nit fós la meva aliada, la meva companya. Ja ho diuen: "consúltalo con la almohada", "És quan dormo que hi veig clar" deia J.V.Foix o "demà al matí ho veuràs tot més clar"
El que no es diu és que és de nit quan venen les millors idees. potser és perquè el cervell després de tota la informació acumulada durant el dia és quan decideix posar les idees en ordre, o senzillament perquè porto molt de temps treballant de tardes i al vespre és quan tinc més energia.
I de vegades em pregunto: què és millor, fer un esforç i ara que estic bé, amb energia, posar-me a fer totes aquelles cosetes que tinc pendents, tot i saber que l'endemà tindré son, o fer un exercisi de responsabilitat i anar-me'n a dormir, deixar-me endur per aquella mica de mandra que sempre m'acompanya.
Un dia em van dir que aquell instant de just abans que s'acluquin els ulls és el més interessant del dia. Com aprofitar-lo? Com fer perquè no es perdi?
O potser el que necessitem realment és parar de tant en tant durant el dia i observar. Observar-nos interiorment i veure cap a on estem anant, perquè fem el que fem, quin serà el nostre següent pas. És important reflexionar en el que fem.És important reflexionar sobre el que fem?

1 er CONCURS DE CLIPS DE VIDEO SOCIALS DE LES CORTS

Avui en dia de concursos n'hi ha molts, sobretot de video, però n'hi ha un que em fa especial il.lusió: El 1er CONCURS DE CILIPS DE VIDEO SOCIALS DE LES CORTS, el meu antIc barri, el barri on he nascut, on m'he criat i on hi tinc un munt d'amics.

El fet és que és un concurs molt interessant, els premis no són ni un viatge a les Bahamas, ni un sou per a tota la vida, però estàn la mar de bé.

Si us interessa saber quins premis hi ha i quines són les bases del concurs podeu consultar aquest enllaç.

Endavant, doncs! Animeu-vos i envieu els vostres videos, és fàcil i teniu temps de sobres: fins el 31 de Juny de 2009!

Fem un cafè?

Aquesta frase tan normal i tan recurrent en el nostre dia a dia té mil significats, fins a quin punt el fet de fer un cafè vol dir moltes més coses mes enllà del simple fet físic d'ingerir aquest líquid fosc tan cotitzat arreu del món. Fer un cafè vol dir compartir una estona amb tu, una estona en la qual tu i jo sols ens explicarem allò que ens ve de gust compartir, allò que vull que sàpigues, les meves inquietuds, els meus somnis, si estic bé, o malament, o els meus plans de futur. Fer un cafè també vol dir estar disposat a escoltar a l'altre a donar i rebre consells, per mi fer un cafè, té un significat molt especial.

Tot i que és un dels negocis que mou més diners arreu del món, i que darrera de marques com Nespresso, Nescafé, Marcilla, etc.. no sabem ben bé quins interessos s'hi mouen ni qui en surt beneficiat o perjudicat, els seus anuncis sempre ens porten cap a un món suau, tendre, on el cafè ens ajuda a compartir moments amb els que ens envolten, ens proporciona benestar, en fi, és meravellos ( si, clar, què han de dir ;) ) Potser estem influenciats per tots aquests anuncis.

El cafè s'ha de prendre tranquil.lament, suaument, tal i com es descriu en el llibre: "La mujer habitada", o com surt al reportatge del Time Out, de les millors cafeteries de Barcelona. No cal anar amb presses, entrar corrent i prendre'l, la barra del bar , de cop, i sortir altra vegada a corre cuita. Per poder disfrutar del cafè cal tenir temps.

Per tant, ja ho sabeu, per gaudir d'un bon cafè el més important és tenir una bona companyía.;)

Privilegis

Hi ha coses que no es poden definir amb paraules... hi ha dies que em sento una privilegiada...

BON ANY NOU

Bon Any Nou a tothom!

Que l'any Nou porti nous projectes, o que continuin els vells, o que s'acabin els que s'havien començat, però sobretot, feu allò que us fagi feliços!!!

Monòlegs i Monologuistes

Dilluns nit vaig anar a parar, per pura casualitat, a un local de l'Eixample de Barcelona que es diu 37 grados, es troba a Borrell amb Avda. Roma. Hi havia programada una Nit de Monòlegs, alguns dels monologuistes eren alumnes d'una escola de teatre que es diu Set d'acció, d'altres eren monologuistes consagrats, com un tal Toni Moog. El fet és que el món dels monòlegs era un món desconegut per mi, només havia vist els del Buenafuente, i encara gràcies. El més curiós és la gran capacitat que tenien els monologuistes per riure's d'ells mateixos. Tots els monologuistes novells iniciaven el seu monòleg rient-se dels deus defectes ( o virtuts ), unes orelles grans, un color de pell determinat, un estat civil, un cos gran, una cara lletja... És allò que els fa diferents el que els fa especials, aquesta capacitat de sortir a dalt d'un escenari i aconseguir que la gent rigui amb tu, i no de tu, aquesta capacitat de crear empatía i de fer riure amb les anècdotes més casolanes, com històries d'àvies o de mares ( que a tots ens han passat).

Em va sorprendre molt aquesta nova manera de fer teatre, d'apropar-se al públic no interpretant, sino potenciant aquella part d'ells mateixos que els fa especials i diferents.

Potser haurien de ser un exemple per a tots nosaltres perquè, com diu el Dr.House : " todo el mundo miente" i potser hauriem de fer un exercisi d'honestedat, no només amb nosaltres mateixos sino amb la gent que ens envolta i que ens estima.

Serà veritat que l'art és el reflex de la vida? O és al revés?

Mentides

Ara resulta que el Bush reconeix que no hi havia armes de destrucció massiva a Irak, l'Aznar diu que encara que a hores d'ara s'hagi demostrat que no n'hi havia, ell no pensa rectificar, que "en aquell moment,ell s'ho creis". També deia que els atemptats de l'11 M eren obra d'ETA, fins que es va demostrar que no. A Jimenez Losantos la llengua el pot, i tot i que el jutge el multa per dir mentides, per dir que ERC són terroristes, ell continua en la seva línia de mentides i acusacions falses, fins quan?
Fins quan no ens adonarem que ens menteixen?I què s'hi pot fer al respecte?
Utlitzen la mentida com a eina, com a eina mediàtica, com a eina política, la mentida com a eina social està present a les nostres vides, en el nostre dia a dia. Ens han fet creure que per ser feliços, per ser "normals", hem de tenir una feina que ens paguin molts diners per poder gastar-los als grans magatzems,tenir un cotxe ben gran, tenir fills, hem de ser ben guapos i prims si no la gent que ens envolta no ens estimarà, hem de tenir, tenir, tenir molt i pensar, pensar, pensar ben poc.
"Pensar es el trabajo más difícil que existe. Quizá sea ésta la razón por la que haya tan pocas personas que lo practiquen", diu el filòsof. Però està a les nostres mans combatre la mentida, i hi ha moltes maneres de fer-ho.
Us recomano un parell de Blogs que tenen molta "chicha" i que fan donar voltes al cap:
Consume hasta morir, i La Mirada Críptica.
A llegir de gust!

Identitat

És curiós com se'ns forma el caràcter, com creem la nostra identitat, quins són els nostres condicionants, les nostres motivacions, sobre què s'estructura tot plegat? És molt senzill, sobre el que ens envolta. I ara mateix el que ens envolta, i el que ens és més proper, són les noves tecnologies. Ja no sabem ( ja no sé ) viure sense estar endollada a un ordinador i amb conexió a internet. Es converteix en el nostre dia a dia, en la manera de comunicar-nos, de relacionar-nos, de donar-nos a conèixer. El mail, el messenger, el twitter, el fotolog, el facebook, el myspace, el metroflog ( que no em feu dir què és :P) i una gran varietat de llocs web on poder comunicar-nos amb els altres, ja que al capdavall és el que volem: relacinonar-nos, és la nostra màxima motivació, saber què fa aquell o l'altre, que sàpiguen què fem...
I de què setrveix tot plegat? Cap a on ens porta? Cap a on evolucionaran aquests tipus de relacions? Serà certa la imatge del futur que se'ns retrata a Wall-E, on les persones no conceben si no és a través d'una pantalla? On ja no es disfruta de la comanyia d'un bon amic sino que hi parles pel xat, on les sensacions no són viscudes, sinó simplement intuides?
Potser ens cal repensar com ens relacionem, quins prejudicis s'estableixen en aquests tipus de relacions, com ens fan sentir, què passa si un dia no tenim electricitat. Qui es queda fora del món de l'era digital, qui no pot accedir-hi per manca de recursosi d'oportunitats, qui en surt beneficiat i qui és qui més hi perd.
Com es conforma l'educació i la relació de tots nosaltres a través de les noves tecnologies és un tema que em treu la son. I em cal començar per mi mateixa per canviar-ho en el meu dia a dia.