Ets perquè tens: tens parella, tens una carrera, tens un mòbil d'última generació, tens un ordinador portàtil. tens una casa, tens una hipoteca, tens família, tens fills,tens amics, tens una feina, tens roba d'última moda, tens cotxe, tens una moto, tens cultura...
Però també ets perquè no tens, no tens sobrepès, no tens cel.lulítis, no tens deutes,no tens problemes amb la justícia... i si ho tens, tranquil.la, el mercat ofereix un gran ventall de solucions, compra una crema anticel.lulítica, compra productes per aprimar,
I per aconseguir tot això has de pagar, evidentment, el mercat avui en dia ofereix solució per a tots els problemes que té la gent normal i corrent per poder tenir o no tenir: pots pagar a una empresa perquè et busqui amics o parella, pagues per aprimar-te, per depiar-te de per vida, pagues pel mòbil er fer-lo servir, per l'ordinador, pagues per tot.
Però tot això que s'ha de pagar, aquestes despeses, se suposo que amb els diners que tu molt honradament has guanyat treballant,les huries de pder assumir,però com diu un article al diari avui:
"Així mateix, Serna ha citat els resultats d'un estudi de l'OCDE que posa de manifest una "moderació salarial" entre el 1994 i el 2004 que ha provocat la pèrdua "important" de poder adquisitiu de moltes persones."
Tu què vols? Ser feliç? Doncs molt fàcil: paga , compra't tot allò que necessitis, perquè t'has deixat convènçer de que per ser feliç, ho necessites. Ah però, no tens diners? Doncs treballa, home, que feina n'hi ha. El teu sou no dona per assumir totes aquestes despeses? Per això hi ha els bancs i les caixes que estan disposats a ajudar-te, a cedir-te un crèdit a un interès ben baix, segons ells, clar.
I ja hi som altre cop, igual que fa 200 anys a l'amèrica colonial, som esclaus d'una societat que et fa creure que per ser feliç, per què la vida t'ompli de veritat, cal pagar un preu en diners, i aquests diners te'ls donaràn si treballes moltes hores al dia, ocupant tota la franja horària fora de la de dormir i de menjar, de manera que no tinguis temps per fer res més, no tinguis temps de parar-te i pensar: potser si treballés menys hores tindria menys coses, però seria més felç.
Ara, a diferència d'abans, l'eina d'esclavisme ja no és la força, és la dependència dels diners, les classes socials no es donen de naixement, es donen per les fortunes personals.
I com podem trencar amb aquest esclavatge del segle 21? Potser donant una oportunitat a allò que no és material, potser no som perquè tenim, però si que som per les relacions que tenim amb els altres, per allò que defensem, allò en què creiem, pr com ens comportem, i allò que pensem.
Donem valor a les estones compartides, als riures de complicitat, al cafè fet d'estones de confessions, a la paraula que aquell dia que estaves tan trista et va ajudar a tirar endavant, al sentiment de que estas fent alguna cosa més a la teva vida que guanyar diners per després gastar-te'ls, a veure com la gent al teu voltant v canviant cap a millor, a les experiències viscudes. Tot plegat allò que de veritat és important,i que de veritat , de veritat, crec que em farà feliç.
