Encantats

L'altre dia, arran dels premis Goya que es va endur el Orfanato, a l'Entre línies van fer un reportatge sobre l'ESCAC, la meva ex-universitat.
Avui he tingut la oportunitat de veure'l i m'ha colpit la idea general que se n'extreia: venia a ser una mica: treballa dur perquè al final et veuràs recompensat per la fama i el reconeixement social.
I jo penso: l'objectiu final de qualsevol projecte cinematogràfic ha de ser el "reconeixement"? Perquè llavors caiem en el que per mi és el GRAN parany dels autoanomenats "artistes": que volen ser únics, volen ser originals, però amés a més volen tenir "reconeixement", però si et desmarques de lo convencional costa ser "únic", i més en el món del cinema, on la dictadura dels diners mana per sobre de tot.
No sé si val la pena el preu que es paga per intentar aconseguir aquest reconeixement, i realment, molt poca gent pot optar-hi.

Val a dir que tots els Goya que va guanyar el Orfanato eren ben merescuts, però també val a dir que tots els de l'equip tècnic de la peli porten moltíssims anys treballant, fent un munt de projectes poc reconeguts, i que segurament l'ESCAC els va donar la base, però el mèrit no és de l'escola, sinó d'ells, que són moltes més coses que "ex-alumnes".

I ara tots els joves creadors de Catalunya ( que , creieu-me, n'hi ha a grapats), quedaràn enlluernats per aquests premis, i tots es voldràn gastar el "quiloal'any" que val l'escola,però per aprendre de cinema, no cal estar apuntat a cap escola, només cal tenir interès i curiositat per aprendre cada dia de tot allò que passa al teu voltant.

Sembla mentida com dient mitges veritats,s'aconsegueix crear un reflex tan poc real de la realitat, i més, quan es parla de cinema, o de mitjans audiovisual. Però això em sembla que és un tema per a un altre post. ;)

Educats

I avui un petit homenatge a la Lucía, que té un blog la mar de xulo, amb coses molt originals!

Ella ha penjat el següent vídeo:

És impressionantment transgressor, si més no, jo li trobo.




Ja sé que no tothom és igual, però l'home és un ésser mimètic per naturalesa.
El més important per canviar el món és l'educació, i no la que es dóna a les escoles i a les universitats, sinó la que donem cada dia amb la gent que ens envolta. I educar no significa dir als altres el que has de fer o deixar de fer, sinó tractar als altres tan bé com ens agradaria que ens tractéssin a nosaltres.

Com diu el vell refrany: "El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú"!

Màgia

Últimament tinc la sensació que m'envolta una espècie d'àurea negativista, i no per com em sento jo, si no pel que sento, pel que escolto. Al carrer, a la feina, a tot arreu, sembla que tot va molt malament, hi ha crisi, n'hi ha que volen posar bombes al metro , no hi ha llocs per viure dignament...i tot sembla anar de mal en pitjor.
I dic sembla perquè en el fons en el fons, se que no és cert, que sovint ens queixem de vici, que n'hi ha que estan pitjor i que ens encanta queixar-nos i rajar de tot, m'incloc a l'afirmació.
Però les coses són com són, i hi ha coses que passen i no s'hi pot fer res.
N'hi ha que diuen que un problema o bé té solució, per tant deixa de ser un problema, o si no la té no val la pena capficar-s'hi.
I quin sentit té encaparrar-se en tot allò que tenim de negatiu al nostre voltant,?Si tenim l'oportunitat i ho podem canviar; doncs endavant, i si no depèn de nosaltres, no val la pena patir, perquè no hi podem fer res.

De vegades m'agradaria ser bruixa i fer receptes de pòcimes màgiques per combatre la tristesa, l'avorriment, els "enfados", les preocupacions, els encaparraments, i que tots aquells que les provéssin trobéssin en els mals moments coses bones, i en la gent que els envolta, coses especials que les féssin meravelloses, i aprenguéssin a valorar allò que de veritat és important per a cadascú.

Però potser les pòcimes màgiques són dins nostre, i en el fons tots som bruixes i bruixots, només ens cal buscar per trobar la recepta adequada a cada moment.Qui sap.

Mai no serem estrelles del rock

Aquest és el títol d'un llibre que vaig llegir fa molts anys, em va agradar moltíssim.
L'altre dia l'aparador d'una botiga del centre m'hi va fer pensar, vaig tenir com un flaix, em van venir al cap un seguit d'imatges que el meu cervell havia anat recopilant l'última setmana i hi vaig caure: ara "mola" ser una Super Star, no un famosete d'aquests que surten a explicar les penes cada tarda, has de destacar en alguna cosa. A Fama has de ser el millor ballador, amb Vodafone et sentiràs com una estrella del Rock, t'has de vestir com les estrelles.. Tens la obligació de destacar, per sobre de tot, fins i tot dels altres, deixant-los enrera si cal, competint fins que només en quedi un: el millor.
I què passa si no destaques? Si ja no ets el millor? Doncs que ja no "moles", i això si que és greu! L'important no és sentir-te a gust amb tu mateix, o amb el que fas, ni compartir espais i vivències amb gent que t'enriqueixi, ni fer coses que consideres importants per tu i pel teu entorn, no. L'important aquí és ser el més guapo, el més prim , el més guai, en definitiva.

Però, de què serveix tot això? Realment et porta enlloc? Quin sentit té realment ser "el millor" ?
Suposo que jo, com la majoria de la gent, com que no vaig ser mai cap nena-prodigi, ni vaig destacar en res, em costa una mica d'entendre aquests valors que actualment estem aconseguint que els i les joves d'avui en dia adquireixin com a propis.
Per mi tot això condueix cap a una terra de ningú molt perillosa. Correm el perill de que hi hagi tota una generació que es cregui "realment" que el més important a la vida és "ser el millor", en el que sigui, en qualsevol cosa, i que se centrin tant en un aspecte de la seva vida per tal de ser els millors en allò, que es perdin la resta de coses fantàstiques que tenen per experimentar.

Diuen que en la diversitat està el gust, i jo que hi estic completament d'acord. No ens enganyem: si tots fóssim els millors i els primers en tot, amb qui ens compararíem? Per sobre de què o de qui destacaríem? Sempre hi ha d'haver algú últim perquè un altre sigui primer, no?

Neteja

No sé per quina extranya raó últimament estic molt "polida", m'agafa per endreçar, i sobretot, i molt important, per llençar. He llençat tots els apunts de l'institut, de la Facultat d'Història i dels 4 cursos de l'Escac, (només m'he quedat amb apunts de l'assignatura de so clar;P).
Amb la roba igual la meitat del meu armari està buit ( però no patiu que això les rebaixes ho arreglen;).), he donat 3000 llibres de quan era petita, i no sé, cada cop que acabo de "fer endreça" tinc la sensació que m'he tret un pes de sobre, com si anés més lleugera.
L'endreça d'avui ha vingut motivada per unes compres que he fet a la meva botiga preferida, a la qual avui li vull fer el meu petit homenatge, és un exemple de senzillesa, funcionalitat i austeritat en el disseny i la forma, ja sé que els preus no són precisament "populars", pe`ro m'encanta, és com si entrés en un altre món. Doncs avui he comprat un parell de capses de poliproilè per guardari paperots, i he acabat llençant 3 caixes de cartró plenes de molts paperots.
És com si gràcies a fer neteja, de mica en mica em pogués anar desprenent de les coses velles per donar pas a les noves, com si necessités oblidar tot el que ha passat per poder aprendre el que vindrà, com si no pogués, ni volgués, retenir tot el bagatge que duc a sobre, com una espècie d'alliberació. Sé que el camí cap a l'austeritat total és difícil, però el fet de poder i saber despendre'm de tot allò que ja no em cal, és fantàstic.

Bones Festes

Sembla ser que ara a tothom li surt l'esperit nadalenc, i també sembla ser que hi ha tot un seguit de moviments alternatius al Nadal, tal com s'entén típicament, n'hi ha d'altres que marxen a països llunyans a celebrar les festes.

Jo, si m'he de quedar amb alguna cosa del Nadal, em quedo amb el temps que tinc per compartir amb tots aquells que normalment no en tinc la oportunitat; els amics que venen de lluny, els familiars que durant l'any són tan cars de veure, les estones compartides amb els amics tranquil.lament, sense pensar que l'endemà t'has de llevar d'hora per complir amb les obligacions diàries.

I els regals, tot i que fan molta il.lusió ( perquè enganyar-nos) per mi podrien desaparèixer, els podríem abolir, i regalar estones amb la gent que estimem, o amb la gent que tenim ganes de conèixer ( hi ha empreses que ara es dediquen a vendre "experiències", qui ho diria eh?), i enlloc de fer-los per Nadal els faria tot l'any, cada setmana hauriem de fer un d'aquests regals, o si més no, ho hauríem d'intentar, enlloc de deixar-ho tot pel Desembre.

Però al capdavall, també m'agrada que em felicitin les festes, veure els carrers enlluernats de motius nadalencs, decorar el meu menjador i fer el caldo de Nadal (amb l'ajuda inestimable de la meva àvia), però per demanar que no quedi!

Iogurts Desnatats

"No permitas que nadie te diga quál tiene que ser tu talla. Campanya contra la anorèxia i la bulímia"
Avui he sentit això a la Ràdio. I em cau la cara de vergonya, d'indignació, a mi la Ràdio m'encanta, l'escolta gairebé cada dia un munt d'hores, i n'estic fins al capdamunt dels anuncis de la Corporacióndermoestética, el Masterplus, i els productes de farmàcia per aprimar-se. L'últim va ser un anunci on una dona li deia al seu marit que volia anar " de compras" i el marit li diu que " de compras, sí, pero a la farmácia" a comprar una cosa per aprimar-se!!!! Jo alucinant!
Com volen combatre l'anorèxia o la bulíma amb un mini anunci a la Ràdio sense controlar tots aquells anuncis que surten als mitjans de comunicació, ràdio, televisió, revistes, diaris i un llarg etcètera. Perquè realment estem bombardejats constantmen, i crec que no som prou conscients de les greus repercussions d'aquest bombardeig.
Potser el que cal és educar els nostres nens i nenes, en l'autoestima, en el respecte, en els bons hàbits alimentaris, en una rutina saludable, on hi hagi més exercisi i jocs que telvisió i jocs de la consola.I sobretot a ser crítics amb el que els envolta, com diu aquella cançó: "Va donar tota l'autoritat de la mesura de tot plegat, a una imatge distorsionada que algú li havia inculcat per vendr-li Iogurts Desnatats."

Polèmiques

Aquest cap de setmana he anat al concert en solidaritat amb els joves que estan pendents de judici pel fet d'haver cremat fotos del Rei. Tot i que des de fa un temps hi ha certs ambients en els quals no em moc, però en aquest cas, un cop al mig del concert, vaig veure que valia la pena haver anat fins a Sarrià de Ter. Tot que sovint tinc certs dilemes sobre els valors que es promouen des d'alguns col.lectius, crec que lo de les fotos del Rei ja passa de taca d'oli.
I per mi aquest ha estat el cap de setmana de la polèmica, crec que no havia mantingut tantes discussions seguides amb ningú des de feia molt de temps!
I crec que ha estat, al capdavall, enriquidor, perquè si no ens qüestionem allò que fem o que deixem de fer, i el perquè ho fem , de vegades sembla que anem com xais, seguint "allò" que algú ha decidit per nosaltres, o fent coses que potser en el fons no volem fer. La polàmica està bé, és sana, i potser ens cal més del que ens pensem.

Cau a cau, un pas per la Pau

Avui és un dia important: en el marc del centenari de l'Escoltisme Escoltes Catalans ho celebra, i per això avui arreu de Catalunya els i les joves dels diferents agrupaments deixaràn la seva empremta. Pintaràn varis murals amb el lema: Cau a cau, un pas per la Pau.

Felicitats als escoltes d'arreu de Catalunya i d'arreu del món per aquests cent anys, i els que encara falten!!

Hereus

Aquests últims dies he estat pensant en herències, però no en la meva, ni en coses materials. Fruit de moltes converses diferents, amb persones molt diferents que no tenen res a veure les unes amb les altres.
Des d'un temps ençà molts s'animen a tenir fills, i l'educació dels infants és una cosa que sempre tinc molt present, al meu cap hi donen voltes moltes ideees, contradiccions, arguments, mètodes... Sé que aquesta gent propera a mi que ara afronta el repte d'educar una personeta ho farna de la millor de les maneres.
Perquè quina és la millor herència que els hi podem deixar als notres fills?N'hi ha que s'hipotequen per tota la vida per poder ddeixar-los una casa ben maca i ben gran, n'hi ha que treballen tot el dia per poder estalviar molts diners, i deixar una bona assegurança de vida que els hi arregli la vida a la seva familia el dia que no hi siguis, però al capdavall,el que per mi és més valuós és aquell llegat que els pares et deixen que no ha signat cap notari: el fet d'haver-te animat a estudiar, a donar-te suport en els moment que ho necessites, a ser responsable, a ser carinyós, a afrontar els probelems en positiu i en constructiu.
Per això cal ser molt consicents de què és el que realment és important, allò que ens durarà per sempre, allò que ens servirà en el futur. Per això estic a Escoltes Catalans, per això crec en l'educació, no només per part dels pares, si no per part de "tota la tribu".

El millor dels viatges

Ja fa uns quants dies que hem tornat del Marroc, amb l'Eva. Hi hem anat a veure a la Zalwa i el Said, dues persones que vaig conèixer a l'estiu, en un intercanvi.Per mi són dues persones molt especials.
I és que parlant amb gent propera a mi que ha anat al Marroc, realment el millor d'aquest meravellós país és la gent. Com et tracten, com t'acullen, com t'estimen i es fan estimar.
El cert és que el turisme no s'hauria de nodrir només de museus, paisatges i atraccions, s'hauria d'alimentar de la gent del país, de com són, de què pensen, què el motiva, què els mou, quins somnis tenen, quines esperançes, quines pors...tEn definitva de ot allò que ens fa humans i que, d'alguna manera, ens fa iguals.

Han estat molt pocs dies, massa pocs, com dèiem amb l'Eva de tornada cap a casa. Però hem tornat amb la sensació d'haver-nos endut molt més que un petit record;)
(De moment no tinc massa fotos per penjar, però podeu mirar les de l'Eva)

Jove.cat

Des de fa unes setmanes veig molts anuncis de la nova campanya per als joves catalans que ha iniciat la Secretaria General de Joventut, els lemes són varis, hi ha un interrogant enorme al mig del cartell i una foto d'un noi o d'una noia que més que joves jo diria que són pre-adolescents, però bé, ja se sap que ara maduren abans. Hi ha moltes preguntes com: Llogar un pis? On? Anar a viure junts? Quan? Anar al teatre? Quant costa?Anar al cinema? Quina pel.lícula?
Potser les preguntes més adients als joves catalans, ja siguin nascuts aquí o a fora, serien: Una feina decent? On? Ben pagada? De veres? Em prens el pèl? Un pis de lloguer de més de 50 m2?? Per menys de 800 euros al mes??Ooon??
Si realment els problemes dels joves se solucionéssin amb quatre descomptes per anar de compres o al cine, podriem estar encantats, però el problema real és que no podem accedir a vivendes dignes, i això ni els joves ni els no tan joves, ni a feines ben pagades, que ens permetin tenir un nivelll de vida acceptable, o si més no, que ens permetéssin anar un parell de cops al mes al teatre i al cinema, sense haver de considerar-ho un luxe, o poder sortir de tan en tan a sopar a fora amb els amics, sense haver de patir per arribar a final de mes.
Potser el que cal és deixar-se estar de tant de descompte i de tantes oficines de l'habitatge jove i fer pressió per què les empreses paguéssin un sou digne als seus empleats, joves i no tan joves, i perquè els preus dels pisos no fós similar a enviar un coet a la lluna. La seva no és una política intervencionista, sino més avait escapista, d'evitar els problemes sense oferir cap solució.Com sempre.

Felicitats a la Repúbli-k de l'Avern

Ahir la Repúbli-k de l'Avern celebrava el seu cinquè aniversari en una mega festa a la plaça de la Concòrdia, la plaça es va omplir de gom a gom, una festa fantàstica.
Moltes felicitats , doncs, per la gent de la Repúbli-k i que continuin així , fent-nos ballar i disfrutar amb els seus rimtes fantàstics.
Em quedo amb la frase de l'Eric: "Vam començar sent 5 i ara som...Puf! Molts!"
Felicitats!!!

Són Festes al barri

Un any més s'acaba la Festa Major de les Corts. Les places quedaran recollides, els de BCNeta escombraràn i recolliràn, i un any més els joves ens endurem un bon record de la Festa Major Jove a la plaça Sòl de Baix. És una plaça petitona, amagada dels grans carrers del barri, que sembla que no tingui massa vida més enllà de les tardes on els petits i petites hi juguen una estona abans de marxar capa casa a fer els deures i sopar, que demà serà un altre dia. Però cada any, quan s'apropa el pont del Pilar, un petit grup de gent aconsegueix donar-li vida durant uns dies, s'hi fan paelles, cencerts, matinals infantils, tabalades, circ, llençament de peles de meló, etc. Un munt de coses que van més enllà de les activitats en si, que són una excusa per fer vida de barri. Durant uns dies la gent surt al carrer, fan festa, es relacionen, i s'ho passen molt bé.
Fa anys la Festa Major jove no era més que uns petits concerts al Parc de les Infantes, de grups de coneguts dels 3 institus públics del barri, on els 40 o 50 joves que ens aplegàvem allà ens coneixíem entre tots, i ens veiem entre setmana cada dia.
Ara tot això ha canviat, les festes són grans, la gent ve de tota Barcelona, de les Illes i d'altres pobles. I com totes les festes són sorolloses, sorolloses perquè la gent reunida fa xivarri, tots ho sabem, però per tres dies a l'any, no cal fer-ne tant d'enrenou com ho fan els veïns de Sol de Baix. Sovint no hi veiem més enllà dels nostes propis interessos, i preferim dormir tranquils al nostre llit abans que sortir al carrer i descobrir tot un món nou de xarxa associativa, de gent interessant i compromesa amb el seu barri, gent a la que agraeixo que tinguem aquestes festes, perquè s'ho curren i perquè valen la pena.

"EsperanSaharaui (25 granets de sorra)"

Festa de presentació del disc recopilatori a benefici del Sàhara Occidental:

Divendres 28 de Setembre, a partir de les 19h.
Casal de Joves de les Corts (c/Dolors Masferrer 33-35) L3.

19.00h Exposició fotogràfica a càrrec de Gabriel Tizón, des de Galiza (www.gabrieltizon.com)
20.30h Sopar popular: Cous-Cous (5 euros)
21.30h Concert amb:
MAJO PERFIL
AYVALÁ
CHE SUDAKA
i dj's Zurdob i Max BarXino.

i amb la participació al llarg del vespre i la nit d'Emboirik Ahmed, delegat del Frente Polisario a Catalunya.

Entrades Anticipades: 5€ al Bar Mariatchi (c/Códols 14), Etnomusic (c/Bonsuccés amb la Rambla) i al Casal de Joves (c/Dolors Masferrer 33-35)
(NO ES VENDRAN ENTRADES A TAQUILLA!!!)

www.esperansaharaui.org (web en construcció...però amb una mica d'info!)

Notícies d'avui

Avui m'han sobtat tres notícies, segurament no tenen res a veure entre elles, però si que tenen a veure amb el món en el que vivim:

Mor un jove xinés desprès de passar 3 dies davant l'ordinador en un cibercafé
Un internauta es tanca 10 dies en una habitació per demostrar que pot sobreviure només amb Internet
Un internauta voluntari s'ha tancat aquest dilluns a les dotze del migdia en una habitació d'hotel amb un ordinador portàtil, una connexió a Internet i un cactus en un repte per demostrar que es pot sobreviure i comprar de tot a través de la xarxa

El preu del metre quadrat de segona mà s'ha situat en els 5.047 euros de mitjana a la ciutat de Barcelona
El preu dels pisos usats cau en 7 dels 11 districtes de Barcelona
Feia anys que no hi havia una caiguda de preus i, segons els agents de la propietat immobiliària, això coincideix amb una caiguda de les vendes. Concretament, en aquest període s'ha venut una quarta part dels pisos que es venien el 2005

Exposició
Les petjades de Tintín a Barcelona
La Biblioteca Fort Pienc se suma a la celebració del centenari del naixement del cèlebre dibuixant Georges Remi, més conegut com Hergé, el popular creador de Tintín amb una exposició fins el 27 de setembre

Curiós no?

Quan toca cedir el lloc

Avui definitvament ja no formo part del consell del Pi de les Corts, he acabat una etapa per començar-ne una altra a l'associació.
D'una banda sé que no deixaré de fer feina per Escoltes Catalans, i sé que deixo el cau en molt bones mans, però 8 anys a un agrupament no són pocs.
Des d'aquella primera sortida de passos on vaig ser pionera, la màgia que em va fer passar a Clan, els primers Raiers que no sabia com portar. El suport i l'aprenentatge dels meus primers cocaps, la Sandra i l'Àlex. La dinàmica de començar a fer reunions fins a altes hores de la matinada( les 12h, però per mi era molt tard).
L'any amb els Follets, la Miriam i la tercera cocap que va anar variant al llarg del curs, els meus primers campaments amb la Clara, que llavors era clanera i ja vaig veure que seria una gran cap. El meu any sabàtic on vaig trobar a faltar moltíssim el cau, els Pioners amb els Jordi i l'Elena, els fantàstics campaments remullats i els d'occitània, encara més fantàstics.
El següent any de Pioners, amb el Joan , amb la Murga, l'Eva i les muntanyes inacabables.
I el meu últim any amb els llops, amb el Pol, l'Andrea i la Mireia, que tot i els alts i baixos , ens en hem sortit força bé!

A tots i cada un d'ells gràcies per haver compartit amb mi cada moment que hem passat junts, de tots me'n emporto alguna cosa, pels companys que he tingut a consell i per tots els nens que han passat pel cau ens aquests 8 anys dels quals he disfrutat i he vist que el cau és una gran aventura.

Tot el que he après i tot el que he viscut em fan creure cada dia més en aquest gran projecte que és Escoltes Catalans. I amb convicció sé que el Pi de les Corts tirarà endavant encara per molts anys més, amb entusiasme i la certesa de que, el que fem, realment val la pena.

Ara toca cedir el lloc als nous caps que hi ha a l'agrupament, des d'aqui els vull encoratjar a tirar endavant amb el projecte, sé que ho faran molt bé, que ho disfrutaran tan o més que jo i que tots junts, canviarem el món.

Tornem al Marroc

Ja tenim dates!!!

Pel pont de Novembre marxem amb l'Eva i l'Elena cap a terres marroquines altra vegada.
Però aquest cop anirem a Rabat, una mica més avall a la costa Atlàntica, hi veurem a la Zalwa, i qui sap a qui més.

Com deia avui l'Eva, ho hem de fer i ho hem de fer ara!!!
Una cosa que jo ja vaig pensar al marroc, tinc moltes ganes de viatjar, i sé que ho he de fer ara, perquè després serà massa tard;)

Videoclip recomanat

Dins del món del videoclip hi ha tanta varietat que sembla impossible estar-ne al dia.

Per això us vulll recomanar un videoclip genial, t'enganxa des del principi fins al final,et corprèn, t'emociona...dels bons bons.


Perquè disfruteu de la feina ben feta d'altri.

http://es.youtube.com/watch?v=t_5imTDZ0iA

Adjunto la lletra per als curiosos.

Creep Lyrics
Artist(Band):Radiohead
Review The Song (90) Print the Lyrics

Send polyphonic ringtone to your cell phone


When you were here before,
Couldn't look you in your eye
You're just like an angel,
Your skin makes me cry

You float like a feather
In a beautiful world
I wish I was special
You're so fucking special

But I'm a creep,
I'm a weirdo
What the hell am I doin' here?
I don't belong here

I don't care if it hurts,
I wanna have control
I want a perfect body
I want a perfect soul

I want you to notice
when I'm not around
You're so fucking special
I wish I was special

But I'm a creep
I'm a weirdo
What the hell am I doin' here?
I don't belong here, ohhhh, ohhhh

She's running out again
She's running out
She run run run run...
run...

Whatever makes you happy
Whatever you want
You're so fucking special
I wish I was special

But I'm a creep,
I'm a weirdo
What the hell am I doin' here?
I don't belong here

I don't belong here...

Noves vivències

Sembla que fa 4 dies que vam agafar aquell aviò per marxar cap al Marroc. Realment han passat volant, han estat dies intensos, d'aprenentatge, de convivència, de somriures, de plors, de noves amistats, de noves vivències, de conèixer llocs nous...

En resum ha estat més que fantàstic, els marroquins són gent estupenda, ha estat una sort haver-los pogut conèixer i haver pogut compartir una nova visió de les coses amb ells.

Des d'aquí vull enviar molts petons per la Salwa, l'Amina, el Said, l'Adil, l'Abdu, el Rada, l'Amin, el Hamsa...i tots aquells i aquelles que han compartit aquests dies amb mi: Moltes gràcies!!!

El marroc

I demà marxem al Marroc, d'intercanvi. Serà un estiu curt i llarg alhora, si més no, serà variat.

I el dia 1 d'Agost, tots els escoltes del món miraran sortir el sol dels 100 anys de l'escoltisme, segur que farà posar la pell de gallina...

Espero que tothom passi un bon estiu, i que tothom es desfagi de les seves "imatges espúries" ( l'Eva ja sap de què parlo:P)

Descanseu, crideu, jugueu, experimenteu, i sobretot, disfruteu tan com pugueu.

Ens veiem al Setembre, amb l'Aina acabada d'arribar!!!!

Exposicions

Al Centre d'Art Santa Mònica hi ha una exposició que es diu THINK/PENSA/PIENSA.

L'entrada , per sort, és grauïta. Suposo que em devia fer mandra pensar, però no he entès res de res de l'exposició, de fet , no és que no hagi entès res, és que l'exposició no m'ha transmès res. A les últimes exposicions que he anat, fós on fós, ja no espero veure quadres o escultures o instal.lacions que expliquin quelcom, alguna idea transgressora, el que sigui, sino que transmetin alguna cosa, que et posi la pell de gallina, o que t'entendreixin.

No sé ben bé fins a quin punt l'expo era un cúmul d'artistes que el CASM té en cantera, que un per un són molt vàlids, però cap té prou material ni prou nom per fer una exposició només amb la seva obra, o si realment hi ha hagut algú que ha pensat en la obra de manera global i ha pensat que tenia un sentit.

Em quedo mamb la frase de l'entrada:

"L'Art és per a tothom, però només ho sap la èlit"

Un llarg camí

Caminant pel camí que ha deixat l'ombra del Pi
a recer dels meus amics he après a ser feliç
Començar a fer brotar la llavor que em fa avançar
per recórrer mil senders que el meu pas deparar

L ’horitzó és arrel al meu cor
L ’horitzó,mira endavant,
segueix somiant,camina!

Caminant pel camí no hi ha pas que no em fa sentir
que amb mi porto tots els riures
que amb Follets vaig compartir
L ’empenta d ’aquests Raiers
aventures d'uns Llops inquiets
a la pell gravats em trobo mil records que m'enduré

L'horitzó és arrel...

Caminant pel camí quan no divisi el meu destí
amb els ulls dels Pioners construiré un món per a mi
A copia de molt d'esforç m'he fet Clan mentre jugant
compartia les vivències que marquen el meu demà

L'horitzó és arrel...

Caminant pel camí, la llavors es fa sentir
Fa molts anys que esbraona molta gent que ve del Pi
Caminant pel camí la llavors em fa sentir
Tal com és la meva història n’hi ha milers a sota d’un Pi


Pels millors campaments del món, pel millor cau del món!

Som el Pi de les Corts som el cau més sorollós!!!

El Neoesclavisme

Ets perquè tens: tens parella, tens una carrera, tens un mòbil d'última generació, tens un ordinador portàtil. tens una casa, tens una hipoteca, tens família, tens fills,tens amics, tens una feina, tens roba d'última moda, tens cotxe, tens una moto, tens cultura...

Però també ets perquè no tens, no tens sobrepès, no tens cel.lulítis, no tens deutes,no tens problemes amb la justícia... i si ho tens, tranquil.la, el mercat ofereix un gran ventall de solucions, compra una crema anticel.lulítica, compra productes per aprimar,

I per aconseguir tot això has de pagar, evidentment, el mercat avui en dia ofereix solució per a tots els problemes que té la gent normal i corrent per poder tenir o no tenir: pots pagar a una empresa perquè et busqui amics o parella, pagues per aprimar-te, per depiar-te de per vida, pagues pel mòbil er fer-lo servir, per l'ordinador, pagues per tot.

Però tot això que s'ha de pagar, aquestes despeses, se suposo que amb els diners que tu molt honradament has guanyat treballant,les huries de pder assumir,però com diu un article al diari avui:
"Així mateix, Serna ha citat els resultats d'un estudi de l'OCDE que posa de manifest una "moderació salarial" entre el 1994 i el 2004 que ha provocat la pèrdua "important" de poder adquisitiu de moltes persones."

Tu què vols? Ser feliç? Doncs molt fàcil: paga , compra't tot allò que necessitis, perquè t'has deixat convènçer de que per ser feliç, ho necessites. Ah però, no tens diners? Doncs treballa, home, que feina n'hi ha. El teu sou no dona per assumir totes aquestes despeses? Per això hi ha els bancs i les caixes que estan disposats a ajudar-te, a cedir-te un crèdit a un interès ben baix, segons ells, clar.


I ja hi som altre cop, igual que fa 200 anys a l'amèrica colonial, som esclaus d'una societat que et fa creure que per ser feliç, per què la vida t'ompli de veritat, cal pagar un preu en diners, i aquests diners te'ls donaràn si treballes moltes hores al dia, ocupant tota la franja horària fora de la de dormir i de menjar, de manera que no tinguis temps per fer res més, no tinguis temps de parar-te i pensar: potser si treballés menys hores tindria menys coses, però seria més felç.

Ara, a diferència d'abans, l'eina d'esclavisme ja no és la força, és la dependència dels diners, les classes socials no es donen de naixement, es donen per les fortunes personals.

I com podem trencar amb aquest esclavatge del segle 21? Potser donant una oportunitat a allò que no és material, potser no som perquè tenim, però si que som per les relacions que tenim amb els altres, per allò que defensem, allò en què creiem, pr com ens comportem, i allò que pensem.

Donem valor a les estones compartides, als riures de complicitat, al cafè fet d'estones de confessions, a la paraula que aquell dia que estaves tan trista et va ajudar a tirar endavant, al sentiment de que estas fent alguna cosa més a la teva vida que guanyar diners per després gastar-te'ls, a veure com la gent al teu voltant v canviant cap a millor, a les experiències viscudes. Tot plegat allò que de veritat és important,i que de veritat , de veritat, crec que em farà feliç.

Sant Joan

Alegria!!

Que és Sant Joan!!

i pels que tingueu exàmens: disfruteu que ja s'acaben!! Després els trobareu a faltar:P

"Que arribi l'estiu! Que sortirem de casa!!!"
(Dijous paella)

Sempre a punt!

Hergé, el dibuixant de Tintín, era escolta. Anit al canal 33 van emetre un documental sobre la vida d'Hergé, a partir d'una entrevista que li havien fet, el documental relacionava la vida personal del dibuixant amb les aventures de Tintín, i explicava com es podia veure l'evolució personal d'Hergé seguint els llibres del jove Tintín.

De fet els dibuixos d'Hergé eren hiperrealistes, que en diuen, ja que ho calcava de la realitat, ensenyaven fotos de l'estació de tren de Ginebra i era idèntica que la que surt a l'Afer Tornassol. També explica que abans de Tintín al Tíbet Hergé va tenir somnis molt angoixants, i somniava amb neu, i llargs passadíssos foscos, d'aquí neix la història de Tintín al Tíbet, ho vaig trobar molt interessant. Fou la seva manera de treure's del cap aquests malsons, ja que el psicoanlaista al que va visitar, no el va ajudar gens ( era un dels deixebles de Jung).

Georges Rémi, o el que és el mateix: Hergé, va nèixer al mateix temps que l'escoltisme, l'any 1907, concretament el 22 de maig a Brusel.les. va entrar als escoltes belgues i li van posa rel sobrenom de "Curious Fox".

Si mireu la Biografía d'Hergé (http://tintin.francetv.fr/uk/) hi trobareu dades molt curioses, Tintín neix de l'escoltisme també, va néixer després de Totor, un dibuix d'un nen escolta que vivia diferents aventures.

A l'entrevista el famós dibuixant explicava com la seva vida i la seva carrera s'havien vist condicionades positivament per tot el que va aprendre quan era escolta, allà on els psicoanalistes no arribaven, el seu esperit viu, alegre i optimsita l'ajudaven a tirar endavant i a no deixar-se ofegar, i sempre acabava sortint-se'n.

L'any 1982 la Societat Astronòmica de Bèlgica li van posar el nom d'Hergé a un planeta que acabaven de descobrir, no sé si és el fet de que fós escolta, o el fet que a casa tingui tots els còmics de Tintín, que fa que hagi après moltes coses, les seves històries plenes de solidaritat, d'estar sempre a punt per ajudar als altres, plenes d'innocència i de bon humor, de mirar a la vida des d'un punt de vista positiu i de trobar aventures fantàstiques en el més qüotidià.

Aquest és el meu petit homenatge a Georges Rémi, HERGÉ, i al seu fantàstic amic, TINTÍN.

Hem d'aprendre Xinès

Diuen que es menjaràn el món, i jo cada dia m'ho crec més i més. Qui no ha comprat coses als "xinos" algun cop a la vida?? I molt sovint??Sempre que et fa falta alguna cosa,, una goma d'esborrar, un cel.lo, qualsevol xorrada que poodries trobar segurament a la papereria més propera, i la compra, als xinos, jo de vegades he fet copmarativa de preus, i hi ha coses que no surten "tan" a compte, de fet , tampoc sé quin és l'origen dels propietaris de les diferents botigues i botiguetes, ves a saber, potser són vietnamites, o nordkoreans, jo no ho sé, i tampos els hi he preguntat mai, tot i que tinc força curiositat.
Doncs avui pensava, avui en dia tothom, qui més qui menys, parla anglès, i alguna altra llengua europea, francès, italià, alemany... però els adolescents actuals, que seran els joves de demà, estan aprenent japonès, alguns, i xinès, d'altres, potser ens passarà com als avis d'ara, que quan senten "yes", o "hello" es queden de pasta de moniato, no entenen ni un borrall, i quan siguem grans i els nostres fills treballin amb empreses xineses, i parlin un xinès perfecte, ens veurem igual de desfasats que els avis d'avui en dia??
Definitivament cal avançar-se al futur, qui sap, potser l'idioma universal d'aquí uns anys sigui el xinès enlloc de l'anglès, que ja comença a estar passat de moda;P
A mi , amb el que m'ha costat el segon curs d'alemany, que de tant que em costava no l'he ni acabat, em fa una mandra aprendre xinès, que no sabria ni per on començar.
Un altre dia parlarem de l'Àrab, i de relacions interculturals dins d'un mateix país.
Ara ja és molt tard!

Salut i felicitat!!

Avui m'he sentit util

Doncs si! Avui, tot i ser diumenge, llevar-me a quarts d'onze, esmorzar a quarts de 12 i dinar veient el Simspon, és un dels dies que m'he sentit més útil de la setmana, he preparat el dinar per la meva àvia i per mi ( obviament he fet la meva especialitat: pasta amb salsa de verdures casolana:P) i després he estat tota la tarda al taller de ma germana ajudant-la a cosir cosetes per la seva feina, i és que és realment important per mi senitr-me una mica útil cada dia, ja sigui fent alguna feina, o ajudant a algú que ho necessita.

I a més a més avui a M80 han fet un Especial sobre Bonnie Tyler, qiuna gran cantant!!

Sort per a tothom, i per qui vulgui participar al concurs de rac105 sobre fotografies que t'insipiri la música:

www.rac105.com

Res passa per casualitat

Actualment hi ha una peli en cartell que es diu :" El Buen Nombre". És de la directora de " La Boda del Monzón", i hi ha un moment de la peli que la protagonista li diu al seu fill: "Res no passa per casualitat", i jo cada vegada n'estic més convençuda.

Aquest cap de setmana he estat a un rodatge, i ahir quan vam acabar, no sé si era perquè estava molt cansada, o què, però vaig tenir la intensa sensació de que jo aquella situació l'havia somniat, i recordava el somni amb claredat, va ser un somni que vaig tenir fa molt de temps, i que ja no recordava, fins anit.

Sovint tinc idees que em passen pel cap, com intuicions, sensacions positives o negatives sobre les coses que em passen, o que em sembla que em poden passar, i normalment els hi faig cas, i la majoria de vegades l'encerto, el que no sé és si la intuició es confirma per què és el que havia de passar, d'alguna manera o altra, o si es confirma perquè jo l'he dut a confirmar-se.

En fi, tots som una mica raros no¿

Somiem

SOMNIS (Albert Pla )

Si algun dia
Tu anessis a dormir,
I volguessis tenir
Els somnis més guapíssims
Que es poguessin tenir.
Espera només
A que sigui de nit.
Obre la finestra
I mira al cel.

I tria l’estrella que
T’agradi més,
Que jo hi seré, a dins.
Cuidant de que tu tinguis
Els somnis més guapíssims
Que es poguessin tenir.

I em cuidaré que els teus somnis
Siguin tan fantàstics;
Superguapos; tan, tan màgics...
I que vagis allà on vagis,
I que et passi lo que et passi,
I que somniïs lo que somniïs,
Mai no vulguis que s’acabi.

Tu tria l’estrella que
T’agradi més,
Que jo hi seré, a dins.
Cuidant de que tu tinguis
Els somnis més guapíssims
Que es poguessin tenir.

I que somniïs amb qui estimis,
I que volis i que flotis,
I que corris i que riguis,
Jo faré que en els teus somnis
Hi surtin mils colors
Vermells i blaus i verds i grocs.
Colors brillants però relaxants,
I que tinguis mil sensacions.

Fúcsia... carbassa.
Lila... color transparent.
Rosa... color infinit.
Taronja... roig de llavis.
Violeta... micacu.
I color de gos com fuig...

disc: Anem al llit?

Temps de canvis, temps de novetats i d'il.lusió, i sobretot, temps de somnis.

Endavant

Fa poc vaig anar al cinema a veure una peli de dibuixos animats( uooo!!sii!!, d'aquelles per nens petits!!) I el missatge de la peli era, entre altres coses, que sempre cal seguir endavant, encara que t'entrebanquis, caiguis, ensopeguis, t'equivoquis, reculis i tornis a començar, sempre el més important és tirar endavant.

Perquè el més important no és el que et passa, si no com t'ho prens, l'actitud que tens davant del que et passa et condiciona tot el que vindrà després, cada cop n'estic més convençuda. I intento aplicar-m'ho cada dia, encara que estigui trista, o ensopida, i ho vegi tot negre, penso que el que vindrà només pot ser millor, i sobretot, sobretot, que cal seguir endavant, amb alegria i optimisme.

Feliç aniversari per mi ;P


"Viatge a Itàlia, fa temps, mooolt de temps"

Responsabilitats

Sabíeu que als gats els encanta menjar les espigues? I quin dia millor per fer-ho que l'endemà de St Jordi.
Avui la meva gata ha decidit fer ressoopó i s'ha zampat unes dues o tres punxes d'espigues, òbviament després les ha començat a vomitar, no se li estaven posant massa bé. Ha vomitat dos cops, i al tercer intent no ho ha aconseguit. I com que s'ha estat una bona estona intentant vomitar i no ha pogut, a casa meva ens hem espantat i hem anat d'urgències, quina cosa.
Total, que a quarts de 12 de la nit ja ens veus a Diagonal amb Passeig de Sant Joan, intentant fer-la vomitar.
I jo que m'he fet un fart de patir he pensat: "i el dia que tingui fills?I si em trobo en una situació similar?" Crec que és massa responsabilitat, almenys de moment.

I jo que em tenia per una persona responsable...

Feliç dia de Sant Jordi

No sé com és que cada any, per mal temps que hagi fet abans, sempre el dia de Sany Jordi fa un tempa fantàstic, no plou gairebé mai, o almenys que jo ho recordi.
I avui, dia 23 d'Abril del 2007 es confirma la teoria, fa un dia genial

Espero que tothom pugui disfrutar d'aquest dia tan meravellós i sobretot, que pugui llegir molts i molts llibres.

Feliç dia de Sant Jordi a tothom!!

Cap a Londres falta gent!

Decidit!
Marxo a Londres pel pont de Maig, aprofitaré per visitar aquesta ciutat tan fantàstica i enorme, i per fer companyia a un amic meu que està allà estudiant.

Feia temps que tenia ganes de marxar, de viatjar, de veure altres llocs, tot i que serà el tercer cop que hi vaig, primer va ser amb la meva família i vam fer bàsicament de tursites, i després va ser per fer un documental sobre els carnavals de Notting Hill, m'ho vaig passar genail, per la companyia, per la ciutat, pel que vaig descobrir, fantàstic.

Aprofitaré per anar a veure algun musical, com a regal d'aniversari ( que ja s'apropa!)

El que més m'agrada de Londres potser és la quantitat de gent diferent que hi viu, la quantitat de cultures, ètnies, bandes, tribus urbanes, és genial, tot i que la convivència sovint no és del tot fàcil, és genial.

Aquesta foto m'encanta, és dels carnavals de Notting Hill, una nena petita que ballava i s'ho passava super bé.

Tornant de campaments

I ja hem tornat, uns campaments passats per aigua, molta aigua, com va dir l'Oriol mentre caminant sota la pluja pujàvem tendes xopes cap a la furgoneta: "Vist així sembla que l'aigua no sigui un bé tan escàs".
He tornat amb una extranya sensació, una barreja entre la feina ben feta , que els caps hem sabut estar a l'alçada de les circumstàncies, que hem sabut donar allò que calia donar i per l'altra la sensació de no haver disfrutat dels campaments, ni del paisatge, ni dels nens, ni dels cocaps a les vetlles...
Almenys hem après alguna cosa, espero.
Tinc ganes de que arribi l'estiu, que torni a sortir el sol i que pugui córrer amb els llops pel bosc, tirar-me per terra, jugar i disfrutar un munt dels moments dels campaments, de les vetlles, del fanalet, de tot. Espero tancar bé aquest any, en tots els sentits.


La foto és de l'artista del cau, del campament nevat, almenys era maco de veure...

Observacions

Com que jo de vegades em costa explicar-me bé, copiaré un text d'una persona que si que ho sap fer, sap expressar amb paraules allò que sent, cosa que a mi sovint se'm fa molt difícil, pe`ro quan ho llegeixo penso : era això.

Hola a tothom!

Ja queda poquíssim per agafar l’autobús cap a Gòsol. Cinc dies amb la unitat, amb els cocaps, i amb els altres caps de consell (una vetlla conjunta mínim, eh? I sense enfados… ;)). Cinc dies per posar en pràctica tot allò que hem imaginat i dissenyat al marxant, que hem discutit a consell, que hem millorat i que finalment composa la graella d’activitats dels propers dies.

No sé si ho teniu al cap, i no us vull desanimar pas, però la primera nit estareu baldats; un bon viatget en bus (bosses de plàstic a mà!), descarregar material, muntar el campament (llooops, vaaa… les tendeees!, raieres, no us encanteu amb la intendència!!), introduir l’ambientació, i sopar frankfurt i puré. Un joc de nit (què tal un clàssic per començar? Fem un fanalet?), una vetlla tranquila i cap a les tendes!... els qui tinguin més sort, els seus caps els hi explicaran un conte. Els altres… a dormir! Bé, o això és el que pretendreu els caps amb la lluna, la pruna i el sol mariner… el que ells vulguin fer és un altre cantar (sssh! vale yaa de fer soroll!). I finalment, la vetlla de caps: cares de son, fins i tot alguns que ja tenen els ulls clucs; encara però, alguns riures (has vist quan han fet…!), una mica de valoració (ei, desperta!), una mica de programació (demà els despertes tu, i jo preparo l’esmorzar amb el grup de serveis…). I cap al sac, que baldada, a la tenda i amb l’equip de caps, és el millor llit del món.

Mentres vosaltres esteu en tot això, jo seré de camí al sud d’Àsia, a la ciutat de Bangkok. Faré un viatge que em fa molta il·lusió fer, que he preparat una mica limitadament, però que em moro de ganes d’encetar! Prometo enviar un missatge (si hi ha cobertura de mòbil) quan aterri (vosaltres estareu llavors berenant).

Ara he pensat en el primer dia de campaments, però el cert és que tots els dies són entranyables, i cadascú pensa en unes coses molt concretes quan pensa en campaments: coses físiques (com el millor berenar del món: quesitos amb galletes!!! :D), coses simbòliques (el passafoulard que duc al coll), coses que volen pel cap, records mítics (bombardes, guerra de menjar, nit sota els estels…). Tot plegat records que, com dic, cadascú en té uns pròpis; que cadascú recull en el propi cabàs de la experiència, com qui recull els fruits de la bonança dels arbres, que en aquest cas són la convivència d’aquests cinc dies.. Per sort meva, en el meu cas molts d’aquests records són molt compartits: el consell d’enguany heu estat bona part dels meus cocaps, i bona part de la gent a qui he tingut la sort de fer de cap.

Aquest any, per primer cop en molt de temps (en tot el temps que fa que estic a l’agrupament) no podré anar de campaments; anar amb el meu cabasset a recollir els bons i els mals moments, que m’han fet part del Pi i que m’han fet en definitiva qui sóc ara mateix.

No us puc demanar que recolliu els records per mi, perquè com passa amb la fruita, és la pròpia mà qui en coneix l’estat idoni per ficar-la al cabàs, i no cap altra. I perquè estic segura que tornareu de campaments més que satisfets, més que contents, més que plens de ganes de fer-ne uns altres. I això m’omple mil-i-un cabassos!

Així que, el millor que podeu fer perquè no m’enyori és passar-vos-ho molt bé (tot i que a mi l’enyor només em ve als campaments d’estiu, cap al 6è dia…;)), disfrutar molt i compartir molt! Feu bones migues amb els vostres cocaps, que és un moment genial per coneixer-vos!


I prou, que més d’un/a ja espera que em caigui la llagrimeta :)


Petons, a cabassos

Elena

Campaments

I ja tenim aqui els campaments de setmana santa!
Cinc dies, tranquil.litat, pau...tot i que amb els llops potser ho veig una mica difícil.
Quins records, quan penso en els meus primers campes com a pionera, i després els primers com a cap...amb aquells raiers tan fantàstics;)

Després de tant de temps, celebrem el centenari de l'escoltisme, qui m'ho havia de dir que jo acabaria formant part d'aquest moviment juvenil mundial? I que uns anys més tard descobriria que el meu pare i els meus tiets també n'havien format part?

Moltes experiències, moltes alegries, d'estrés i sobretot molta feina ben feta!

Visca el Pi de les Corts

Pensa globalment, actúa localment!!!

Som el que tenim

Som el que tenim?
Anit xerrant amb el meu cosí mentre intentàvem arreglar l'ordinador reflexionàvem sobre la necessitat de tenir tantes coses, he estat sense internet dos mesos i la meva qualitat de vida a millorat força, si més no, les meves estones a casa han estat més plaents. Tot i que m'encanta rebre mails, enviar-los, mirar els fotologs, els blogs, buscar informació, etc.. i tot i que estic convençuda de que els ordinadors i les màquines ens faciliten moltes coses, potser de vegades cal anar a lo esencial, a allò que de veritat té importància, els amics, les amigues, les relacions, el disfrutar, el riure, el fer allò que creus, i sobretot: ser el protagonista de la teva pròpia vida.

Per la meva germana estimada que ja és una dona independent.

Apagada de mòvils

Avui hi havia convocada una apagada general de mòvils.
El mail m'ha arribat tard i per tant no m'hi he pogut sumar, ja era tard:P

Però el compromís real dels usuaris no hauria de ser una apagada d'un dia, igual que amb l'"apagada" de llums del dijous passat, o les famoses "cacerolades" de quan "tothom" estava en contra de la guerra. El compromís hauria de ser en el dia a dia, en fer un bon ús dels llums de casa, en el ús o malús que es fa del mòvil(a nivell monetari), de l'ordinador, dels ascensors, de les escales mecàniques del metro, amb les bosses de plàstic del supermercat, amb els envasos que comprem... i un llarg etcètera.

I això hauria de ser tant a nivell individual com col.lectiu: les gran empreses, les fàbriques, l'administració pública..., segur que si entre tots i totes reduïssim el consum al estrictament necessari, el canvi climàtic no seria tant imminent. O potser si?

Què cal que passi per fer aquest canvi?Com aconsegui una consciència global ? És realment impossible?

A mi em va encantar aquell anunci de: que passaria si...? Ara no recordo el nom de la pàgina web... Però la idea era genial.

La Foto és d'una espelma en moviment
Artista: ma germana

Canvis

L'altre dia vaig dir adéu a la meva companya de feina, em va fer molta pena, marxa cap a Madrid a disfrutar d'una companyia de dansa , us ensenyo el regla que li vaig fer.

I tot canvia, i cal prendre decisions, cal que siguin encertades, o si més no, cal que siguin les teves, no les que ha dictat algú altre.

I potser cal ser molt valent per créixer, per ser capaç de prendre aquestes decisions i dur-les a terme.

El meu pare em va dir un dia una frase que recordaré sempre, i que m'ha ajudat molt:

"Fes allò que penses perquè si no acabaràs pensant el que fas".

Un conte cada dia

Als nens del cole, als de P3, quan se'ls ha de posar a dormir per fer la migdiada, just després de dinar i de fer un pipçi, em demanen que els hi expliqui un conte. Hi ha dies que no estic massa inspirada i ells ho noten, llavors el conte no els agrada i els costa una mica més adormir-se. Però avui ha estat diferent, m'he inventat un conte amb cara i ulls, i tots se l'escoltaven atentament, i quan he acabat he sentit una veuete que deia: "Anna! Ha estat molt xulo el conte d'avui!" una de les nenes, que mai diu res quan acabo d'explicar el conte, m'ha dit que li havia agradat. Ha estat molt xulo.
La foto és de la propietària de la veueta.

De vegades em sento com a la peli de la "Història interminable", que el "nores" s'ho menja tot, i els nens ja no creuen enfades ni en monstres, ni en éssers imaginaris.
"Amb cada nou desig el Regne de Fantasía es farà cada cop més i més gran"
Potser cadascú ha de posar una mica de la seva part, i formular cada dia un desig, ben bonic, i fer que el Regne de Fantasia que tenim tots a dins, cada dia sigui una mica més i més gran.

No perdem la imaginació ni les ganes de jugar!

Una estoneta

M'agradaria trobar cada dia una estona per estar amb mi mateixa, sola, sense res, tenir una estona per pensar, però no aquella estoneta abans d'anar a dormir, perquè tot allò que penso en aquella estona l'endemà s'ha esvaït.

Avui he sortit a llençar la brossa, en xàndall, i només duia les claus de casa, res més. M'he posat a passejar pel barri ( no he anat massa lluny, tapoc us penseu;P) i he tingut una senscaió nova, de llibertat, sense diners, sense bolso, sense carnets, sense res de res, perquè tampoc ho necessitava.Ha estat molt..alliberador.

De vegades, quan tinc moltes ganes de fugir, pujo al terrat de casa meva i em miro els terrats de Barcelona. Em relaxa. M'agrada. No sé si és la sensació que em transmet la ciutat, o alguna altra cosa inexplicable ( de moment).

Un dia vaig llegir en un llibre que cadascú hauria de fer un cafè cada dia amb ell mateix, i em va semblar molt bona idea.

Ho heu provat??

Tot és mentida

Tot és mentida??
Com sabem diferenciar la veritat de la mentida?Què es pot considerar cert i què no?
Si tothom està enganyat, què és el que és realment vàlid i el que no?
Potser seria bo qüestionar-nos tot allò que fem, perquè ho fem, amb qui ho fem, quan ho fem..
O tot allò que tenim, ho necessitem? Ho volem?

"Saps que es pot ser feliç amb un gra d'arròs?"
Mahatma Ghandi

Dia de Reis

Avui és dia de regals, almenys a casa meva;P

Però de tots el regals el que més m'ha agradat ha estat anar a dinar amb la meva família, ma àvia, ma germana i mons pares, a un Restaurant a 5 minuts de casa, on la meva àvia ahir va encarregar taula.

No hem parlat de res interessant ni trascendental, però estàvem bé, tots junts,una estoneta per compartir.

Espero tenir més regals d'aquests durant tot l'any, i no només amb la meva família: estones compartides amb la gent que m'estimo.

Bona entrada d'any a tothom!!

BON ANY NOU!!!!

Feliç 2007 !!

Espero que aquest any sigui encara millor que l'any passat, però no tant bo com els següents.

I ara una canço del Musical Més Petit, que m'agrada molt per començar l'any:
"8760 hores perdudes,8760 coses a fer, 8760 hores que es perden, tu com mesures el temps que fem veure que passem? En coses que aprens o en cops que has plorat, en somnis desfets, o en amics que han marxat. En dies, en hores, un any s'acaba sempre, no cal que busquis més i no perdis el temps!!!!"

El temps dirà

El temps dirà...
Després d'uns anys intensos d'estudis, relacions, gravacions, curts, més curts, pràctiques i més pràctiques, baralles, discussions filosòfiques i no tant filosòfiques, els quatre anys a l'ESCAC em van passar volant.
Una estona per xerrar, per retrobar, per recordar, per compartir, i per enfocar el futur, incert i fantàstic alhora.

Per tot allò que he après amb vosaltres, i el que em queda per aprendre!
Molta sort a partir d'ara!
Que el camí ens fagi més fortes i si no, almenys més sàvies ;)

Petons molt grans per les dues!!


"Amb la Clara i l'Ana a Lavapiés
Pont de Maig 2006"

Els creadors d'opinió

Ahir vaig veure una edició d’un dossier del diari La Vanguardia que es titulava: “Inmigrantes”. Em va recordar a un altre article d’aquest mateix diari on hi vaig llegir una cosa així com: “Los nuevos inmigrantes (és a dir, els fills d’immigrants) són españoles y hablan español, pero estan preparados para la discrimación que les espera en el futuro?

Em vaig quedar atònita: com pot ser que fins i tot els mateixos diaris que denuncien molts dels mals tractes que es donen als immigrants en aquest país es dediquin a crec opinions d’aquest tipus?

És per això que he volgut penjar aquesta foto d’un cartell que hi havia a Berlín, amagat en un carreró, al cartell hi diu:

“Tots som iguals, tal i com pensem
La integració comença al cap

Per una millor entesa entre els Alemanys i el s Immigrants”

Ja sé que els diaris menteixen, i que el mitjans de comunicació manipulen en el seu propi benefici, però potser s’hauria de lluitar contra això d’alguna manera. Alguna idea?:P

Nova adquisició

Us presento la meva nova adquisició:

Un micròfon Bheringer B1 , que m'ha sortit tirat de preu, i té un so d'estudi. És una canya!!!

Quan vulgueu el podeu venir a provar a casa meva!

Visca!!!

Festa de Nadal!!!!!

Ja s’ha acabat el trimestre al cau i en faig una valoració més que positiva.

Després de la Super Festa de Nadal que ens vam currar tots i totes les caps encara estic eufòrica.

Va ser genial!!

Feia moltíssim que no m’ho passava tant i tant bé.

Vull felicitar i agraïr a tots els membres del Consell del Pi de les Corts el seu esforç i la seva dedicació. A totes i tots: MOLTES GRÀCIES!!!!

“Som el Pi de les Corts som el cau més sorollós!!!”

Petites Coses

La meva gateta, la Lita, és una coseta que vaig trobar al mig del carrer una nit de Setembre d'ara farà un any al poble de la meva Àvia, a Vidreres. Des de llavors a mi m'ha fet la vida una mica més alegre, em fa il.lusió arribar a casa i que ella em rebi ( a la meva família també li encanta), que em desperti al matí perquè té gana i vol menjar, quu quan tingui fred es posi a sobre de la meva roba neta... Són petites coses que m'alegren el dia a dia, sembla mentida, que sense voler, una nit de Setembre de visita improvitzada et canviï la teva vida qüotidiana, per a millor clar.